Joan Carles Manzanero: «Una llista cívica per treure 3 o 4 diputats no té sentit»

L'ANC viu una crisi important, que ha desembocat en la dimissió de 13 secretaris nacionals i del vicepresident, Jordi Pesarrodona, per la manera de fer de la direcció que pilota Dolors Feliu. Els crítics, agrupats en el col·lectiu Indesinenter, critiquen la manca de democràcia interna a l'entitat, que ha cristalitzat en la gestió de la llista cívica, una de les propostes estrella que apareix en el full de ruta de l'organització independentista.Joan Carles Manzanero (València, 1952) és un dels portaveus de la plataforma, i un dels secretaris nacionals que va dimitir en el darrer plenari, que avisa que l'ANC s'ha de "renovar, reformar o reinventar" si vol continuar sent rellevant en el moviment independentista. "L'ANC no pot continuar fent el mateix ara que fa deu anys", diu.

En aquesta entrevista a Nació parla de la llista cívica, la punta de l'iceberg d'un problema més profund. "El problema no és la llista cívica, sinó la manera de fer-la. Fer una llista cívica per treure tres o quatre diputats no té sentit", sosté, i insisteixs que aquesta proposta no és dolenta, però ha de ser guanyadora, no pas per "col·locar quatre o cinc persones". Molt crític amb Feliu, diu que si ell presidís l'entitat i tingués un terç del secretariat en contra, "plegaria", però avisa també que el problema no va d'una persona concreta. Els crítics aplegats a Indesinenter, referma més d'una vegada Manzanero, no volen pas trencar l'ANC. "No volem trencar-la ni fer caure ningú, sinó reforçar-la", afirma.

- Què passa a l'ANC?

- Això ve de lluny, des de la constitució del secretariat nacional del mes de maig de 2022. A l'octubre vam formar un equip de treball per la campanya "Nosaltres acusem", que es va aprovar, però ja vam veure que el grup "oficialista" -no m'agrada el terme- no hi estava d'acord. Això ja va crear un malestar que va anar creixent, fins al punt que el grup de treball es va dissoldre. La cosa ve de lluny.

- El problema és la llista cívica? 

- És el que ha fet encendre el problema, però no és el problema. Hi ha la voluntat de desviar el focus i dir que el focus és el problema, i fins i tot s'ha dit que uns quants secretaris no volen la llista cívica i això no és cert.

"On hi ha hagut les diferències és en la manera de fer la llista, no pas en la llista en si mateix"

- El problema potser és la gestió que s'estava fent d'aquesta llista cívica.

- Això ja és una altra història, però moltes informacions que han sortit diuen que estem en contra de la llista cívica, però això no és així. Més del 90% del secretariat està per la llista cívica, però on hi ha diferències és en la manera de fer-la. Resumint: si s'ha de fer de dalt a baix o de baix a dalt. Nosaltres volem una llista cívica guanyadora; una llista de 3 o 4 diputats no té cap sentit. Per aconseguir-ho s'ha de fer una mobilització des de baix important, amb molt de debat, per preparar aquesta possibilitat, que ha de ser votada per les bases. On hi ha hagut les diferències és en la manera de fer la llista, no pas en la llista en si mateix.

- Denuncien una falta de democràcia interna.

- Aquest és el nucli del problema. Hi ha una falta de democràcia interna, clarament, per part del comitè permanent, la cúpula. L'òrgan sobirà de l'ANC és el ple del secretariat que es fa cada mes. Allà és on es prenen les decisions, on es fan els debats, i el comitè permanent -quatre càrrecs orgànics i els coordinadors de les comissions- és qui "endreça" tot això, però no tenen pròpiament un poder sobirà per decidir què fer i què no fer. Una part majoritària del comitè permanent s'ha pres atribucions que no té. 
 

- A qui es refereix? 

- La majoria. Pensi que abans del plenari de dissabte passat ja van dimitir dos pesos pesants del comitè permanent. Hi ha una dinàmica autoritària, en què el comitè permanent se salta el règim intern i els estatuts. 

- Per exemple? 

- Propostes de resolució o punts de debat que presentàvem eren rebutjats abans d'arribar al ple. El secretari [Jordi Domingo] de l'ANC prenia decisions sobre què entra al ple i què no. En els darrers plens, part del comitè permanent ha decidit frenar propostes per defectes de forma inexistents, fins al punt que hem encarregat informes jurídics externs que també se'ls han saltat. És una tendència autoritària de la direcció de l'ANC. 

- Què hi diu la direcció de Dolors Feliu? 

- No hi ha hagut diàleg. Com a molt alguna trucada personal. El dia abans de la meva dimissió, la presidenta em va trucar. Des del 16 d'octubre que demanen asseure'ns en una part per acostar posicions. Només ens van cridar un cop per fets consumats, quan ens van dir que presentarien una proposta per dissoldre l'equip de treball de "Nosaltres acusem". No hi ha hagut diàleg, malgrat que la presidenta Feliu digui que sí en algunes entrevistes. 

- El problema central, doncs, és que hi ha una falta de democràcia interna.

- Sí, i que s'ha posat de manifest amb una vulneració total del reglament i dels estatuts, i amb el comitè permanent adoptant decisions per les quals no té competència. Això és greu, però s'agafen intencionadament en el tema de la llista cívica.

"Algú està utilitzant la llista cívica per col·locar-se? No ho descarto"

- Però la llista cívica és la punta de l'iceberg, és on es visibilitza aquesta falta de democràcia interna que denuncien? 

- Sí. Li poso un altre exemple clar: en un ple de fa unes setmanes hi havia un ordre del dia que incloïa una proposta de resolució per "la probable llista cívica" que presentava un grup de gent. Nosaltres vam presentar un punt de debat en què dèiem que, sense estar desacord amb l'altra proposta, volíem un debat previ molt intens sobre la llista cívica. El punt de debat el signàvem 15 persones i al ple es va decidir convocar un ple extraordinari sobre la proposta i el punt de debat. Tots vam estar-hi d'acord i el ple es faria a finals de gener. Durant aquests dies es va intentar una aproximació per retocar això, però no hi va haver acord. La gran sorpresa és que aquests dos punts, que ja estaven redactats, es van canviar per dos de nous. Es va canviar el nostre punt per un punt signat per la presidenta Feliu i la comissió d'estratègia i discurs, i l'altra proposta ja donava per feta la llista cívica. Veient això, vam presentar una esmena a la totalitat.
 

- Fa referència al ple en què va transcendir la crisi interna. 

- Cinc minuts abans de començar el ple, es va substituir el president de la mesa, que volia fer entrar l'esmena a la totalitat a l'ordre del dia. No el van deixar i la pròpia presidenta, Dolors Feliu, el va substituir com a presidenta de la mesa. Això no s'ha vist mai en cap altre secretariat. És només un exemple de com van anar les coses. En aquell secretariat va petar tot.

- Per què creu que el comitè permanent situa al centre de l'actuació de l'ANC la llista cívica?

- La llista cívica forma part d'un full de ruta aprovat per àmplia majoria. Veient la manera com es vol fer, t'adones que hi ha manipulacions i intencionalitats. Això ho dic jo personalment, però tinc la sensació que darrere de la llista cívica veig posicionament de gent que vol utilitzar l'ANC com a plataforma personal. S'ha dit que darrere nostre hi ha els partits volen carregar-se l'ANC. Poso la mà al foc que no és així. Ara bé, també s'ha dit que hi ha persones que volen utilitzar la llista cívica per col·locar-se. Això no ho descarto. Quan veus que volen fer les coses de dalt a baix, i no de baix a dalt, i portar-ho ben cuinat a les bases... 

- Qui vol utilitzar la llista cívica per col·locar-se?

- Els partits, no. No estan per això. Hi ha gent amb molta vàlua, no directament vinculada a un partit, o gent que havia estat en partits, o gent que havia estat a l'ANC i ara no hi és... No donaré noms de persones que ara no són aquí per respondre. Però quan veus les maneres com volen fer la llista cívica certes persones, se t'encenen tots els avisos d'intencionalitats personalistes. No hi haurà dos o tres o quatre persones que es volen col·locar? Aquest és el problema. La llista cívica ha de ser guanyadora, no per posicionar quatre o cinc diputats. 

"Un dels errors de l'ANC és fer servir el mateix discurs, la mateixa manera de treballar que quan es va fundar. Les circumstàncies han canviat molt"

- Hi ha un intent de controlar l'ANC des d'algun sector o des d'algun partit? 

- No et diria que no. L'ANC sempre s'ha volgut controlar, sempre hem fet nosa als partits. En aquests deu anys de vida de l'ANC han passat moltes coses. Vam tenir un poder de mobilització molt important que va ajudar molt a arribar on vam arribar. En aquells moments, l'ANC va tenir la virtut de motivar que la gent fos qui empenyés els partits. Els partits van obeir els ciutadans. Una vegada passat l'1-O, un dels errors és fer servir sempre el mateix vestit. Ara ja s'està començant a parlar d'on es farà la manifestació de l'11 de setembre i de quin color ha de ser la samarreta. El mateix discurs, la mateixa manera de treballar... Però les circumstàncies han canviat molt. I els partits han tornat a agafar el poder aprofitant que la gent ha deixat de mobilitzar-se. Tinc clar que als partits els va bé que passi això a l'ANC, però dubto que algú ho busqui des de dins. 

- Quins partits s'alegren que l'ANC estigui en crisi?

- Les relacions entre ERC i l'ANC no són bones. I l'altre dia va ser el primer partit que va fer declaracions, dient que li sabia molt de greu que a l'ANC li estigués passant això. Per què ara estan tan sensibilitats amb aquest problema? Als partits els va bé que estigui passant això.
 

- Creu que als partits els importa tant l'ANC? No tinc clar que l'entitat estigui, avui dia, a l'agenda dels partits polítics.

- Hi va haver uns anys que l'ANC manava. Ara no mana. Per què? Per molts motius. En altres èpoques, els partits estaven molt ficats dins de l'ANC, més que ara, precisament perquè manava molt. Ja fa anys que no estic a cap partit, però abans en formava part, i en unes eleccions al secretariat em va trucar el partit perquè m'hi presentés. Eren anys que els partits van veure que l'ANC tenia molt de poder.

- Es pot saber quin partit?

- ERC. Em va dir que em presentés. Em vaig presentar i no vaig sortir escollit. Jo en aquell temps havia vist llistes de partits, que deien a qui s'havia de votar i a qui no. També grups de candidats que es votaven entre ell, i que eren tots del mateix partit. En canvi, en aquestes últimes eleccions, això no ho he vist. Encara que es digui ara que hi ha gent que ha provocat això, no té ni punt de comparació amb altres èpoques. Potser ara no els hi ha calgut tant, als partits, perquè l'ANC ja està debilitada. En tot cas, no crec que sigui el problema. 

"Una presidenta amb un terç dels secretaris en contra hauria de fer, com a minim, una reflexió"

- M'ha parlat de problemes de democràcia interna i de malestar amb la direcció. Dolors Feliu ha de dimitir? 

- En una entitat transversal, de voluntaris, teòricament democràtica, hi ha una cosa que està per sobre de les eleccions i les mocions de confiança: la dignitat humana. Quan veus que un president o presidenta té almenys una tercera part dels seus secretaris, com a mínim cal una reflexió, per no dir altres coses. Si jo presidís l'ANC i tingués una tercera part que no està d'acord amb mi, jo plegaria. La presidenta ja ha dit que no dimitirà. Ho respecto, però no ho comparteixo.

- La crisi es pot resoldre sense la dimissió de Feliu? 

- S'està estudiant forçar eleccions, ho hem de veure. Tiro enrere: s'ha dit que ens volem carregar l'ANC. Tot el contrari. Volem que l'ANC torni a ser forta. No pot ser que l'ANC faci el mateix ara que quan es va fundar l'any 2012, perquè llavors passa que els partits recuperen el poder, l'ANC queda en un estat que no mobilitza la gent. És molt més que dimiteixi una persona o una altra. L'ANC s'ha d'actualitzar, renovar, reinventar, si vol seguir. I ha de seguir! Quina eina de mobilització hi ha a dia d'avui que pugui treure al carrer tanta gent? El problema no se soluciona només amb le canvi de la Dolors. Se soluciona amb molt més. Va més enllà de noms.
 

- Deixim parlar d'un altre nom. Per què ha dimitit Jordi Pesarroodona?

- Ha dimitit com a vicepresident, però no com a secretari nacional. Ha fet un pas al costat que ja va fer al maig de l'any passat. Si no encara estaríem votant. Si no s'hagués apartat, encara estaríem votant, perquè no s'haurien aconseguit les dues terceres parts dels vots per Feliu. 

- Ell es va apartar per ser vicepresident, però després també s'hi va situar Uriel Bertran i repartir-se el càrrec en els dos anys de mandat.

- Fa uns dies va sortir que Uriel Bertran dimitia com a vicepresident, però ell no ha estat mai vicepresident! El missatge era que feia un pas al costat d'una cosa que no era per ajudar a alguna cosa... 

- Va renunciar a ser vicepresident tal com deia l'acord que es va assolir el maig de 2022.

- Era un acord de paraula que s'havia de refrenar al ple. La carta de l'Uriel Bertran se la guardava la Dolors. El Jordi és qui ha d'explicar què ha passat, però que la Dolors digui que ha tingut sempre una relació cordial amb ell... Quan al Jordi el van pegar a la manifestació per la cimera hispanofrancesa, jo a la tarda era amb ell perquè teníem un acte, i estava enfonsat perquè la Dolors no li va enviar ni un missatge per saber com estava.

"Uriel Bertran és un dels que mana"

- Pesarrodona dimiteix com a vicepresident però es queda al secretariat, i de tots els que havien de dimitir, al final n'han dimitit 13. N'hi ha per tant? 

- No som només 13. Abans de la dimissió vam formar una plantaforma, Indesinenter, que és un grup de secretaris que hem dimitit i que estratègicament hem decidit que alguns no dimiteixin. Creiem que hem de fer la feina a dos llocs. Des de dins es fa feina, però des de fora també se'n pots fer molta. Veiem bé tenir gent a dins que treballi. No volem trencar l'ANC ni fer caure ningú, la volem fer més forta.

- Un altre nom. Diverses persones del sector crític posa el focus en Uriel Bertran, que ve de Solidaritat i és coordinador d'Estratègia i Discurs. Què passa amb Bertran?

- Era una carta guardada des del maig a Vilafranca. Ha anat apareixent. Fins ara actuava a l'ombra i en el darrer ple va intervenir més que mai. Fins ara quasi no intervenia. Tots sabem que és un dels que mana. Forma part del comitè permanent com a coordinador d'Estratègia i Discurs. Qui ha estat sempre afí a la Dolors és l'Uriel. Que darrere de tot això, de la llista cívica i que l'ANC continuï com està hi ha l'Uriel. Amb ell i l'Elisenda Paluzie formaven un grup d'aquests que diuen "crítics" a ERC. Després ell se'n va anar a Solidaritat, l'Elisenda va veure que no era el moment i també ho va deixar... Dins de l'ANC hi ha gent que havia estat a Solidaritat.

- Molta, diuen.

- N'hi ha. No estan tenint un paper gaire rellevant.