21
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
10:34h
Barcelona té un pla per capgirar l'actual repartiment de mercaderies. És un projecte ampli que va des de l'entrega de paquets d'Amazon a l'arribada dels aliments al mercat. Segons aquest pla de ruta municipal, presentat aquest dimarts, l'any 2030 s'haurien reduir a la meitat les emissions actuals vinculades a la distribució urbana de mercaderies. Augmentar l'eficàcia sense afectar la ciutadania. Aquest són els dos grans principis presentats pels responsables de l'Ajuntament. Per fer-ho, el projecte barceloní vol encomanar-se a la nit perquè les furgonetes i camions reparteixin i, alhora, canviar els hàbits dels consumidors amb el comerç electrònic: que el 40% de les comandes online arribin a punts de recollida i no al domicili.
Després d'un procés participatiu amb una seixantena d'entitats, el govern municipal ha presentat l'Estratègia municipal de la distribució urbana de mercaderies 2030. L'acord inclou també multiplicar per deu (de 80 a 800) els vehicles de ciclologística -bicicletes amb càrrega- en funcionament habitual o "reduir molt la indisciplina". En aquest sentit, la tercera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, ha xifrat aquesta disminució necessària en "un 60%".
Algunes d'aquestes dades tenen un punt difús, perquè són xifres que impliquen moltes empreses privades i costen d'aconseguir, remarca el director de Serveis de Mobilitat municipal, Adrià Gomila. "La foto l'hem d'acabar de fer i costarà molt tenir-la de manera definitiva", apunta el tècnic. De fet, un dels objectiu del pla barceloní és millorar la informació sobre tot el sector. Tanmateix, pel que fa al comerç electrònic, sí que hi ha una primera estimació. Així, del total de repartiments de paqueteria online que es donen a la ciutat, l'Ajuntament calcula que "entre el 8% i el 10%" d'aquestes operacions es donen actualment a lockers. Unes dades que encaixen amb la informació interna d'Amazon, que va publicar Nació recentment.
Això ara es vol multiplicar per quatre. "I no tot passarà per ampliar punts de recollida", ha deixat entreveure Gomila. Així, també ha plantejat estirar la disponibilitat horària dels espais per rebre i recollir paquets.
Igualment, una de les màximes prioritats d'aquest pla és el creixement de la capacitat de càrrega i descàrrega a la ciutat. Un dels eixos prioritaris del transport que hi ha a la ciutat, ha mencionat Bonet. "És un servei essencial", ha resumit. Per això l'acord s'ha plantejat "incrementar un 20% l'oferta d'hores de càrrega i descàrrega" en els pròxims set anys.
Això, però, no significa que ara es veuran moltes més places al carrer reservades a aquesta activitat. Des del consistori es preveu una expansió d'aquesta disponibilitat de la càrrega i descàrrega ajustada a cada zona. Així, pot ser que en un punt de la ciutat s'ampliïn els espais en calçada per parar i entregar mercaderies, si no hi ha conflictes d'espai amb el veïnat, però que en altres zones de la ciutat amb molta menys superfície disponible a la via pública -com Ciutat Vella- s'hagin de buscar alternatives. En aquests contextos, la nit i els pàrquings seran claus.
"Potenciar la distribució urbana nocturna" és un dels principals objectius que entoma la ciutat, segons Adrià Gomila. En aquest sentit, el director de mobilitat sostenible de l'associació de distribuidors i fabricants AECOC, José Carlos Espeso, també ha defensat en roda de premsa que si el sector "és capaç de fomentar aquest horari nocturn" en la distribució de mercaderies, i que més camions operin "quan la població està descansant", no caldria ampliar els horaris diurns de càrrega i descàrrega.
Sigui com sigui, Gomila insisteix en un pla que buscarà ampliar les facilitats a la càrrega i descàrrega, però que una part d'aquests nous espais seran places de pàrquings soterrats que l'administració haurà de pagar. Seran "llocs invisibles per a la resta de la ciutadania", però que seran de gran utilitat per al sector, planteja el tècnic.
En el mateix sentit, es vol potenciar la xarxa ferroviària per incrementar el repartiment de mercaderies lluny de l'impacte veïnal. I es prepara més pressió policial de "control a la indisciplina" dels repartidors o les empreses que els contracten. Igualment, es pretén arribar a la xifra de "zero morts, zero ferits greus" en la distribució urbana.
Després d'un procés participatiu amb una seixantena d'entitats, el govern municipal ha presentat l'Estratègia municipal de la distribució urbana de mercaderies 2030. L'acord inclou també multiplicar per deu (de 80 a 800) els vehicles de ciclologística -bicicletes amb càrrega- en funcionament habitual o "reduir molt la indisciplina". En aquest sentit, la tercera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, ha xifrat aquesta disminució necessària en "un 60%".
Algunes d'aquestes dades tenen un punt difús, perquè són xifres que impliquen moltes empreses privades i costen d'aconseguir, remarca el director de Serveis de Mobilitat municipal, Adrià Gomila. "La foto l'hem d'acabar de fer i costarà molt tenir-la de manera definitiva", apunta el tècnic. De fet, un dels objectiu del pla barceloní és millorar la informació sobre tot el sector. Tanmateix, pel que fa al comerç electrònic, sí que hi ha una primera estimació. Així, del total de repartiments de paqueteria online que es donen a la ciutat, l'Ajuntament calcula que "entre el 8% i el 10%" d'aquestes operacions es donen actualment a lockers. Unes dades que encaixen amb la informació interna d'Amazon, que va publicar Nació recentment.
Això ara es vol multiplicar per quatre. "I no tot passarà per ampliar punts de recollida", ha deixat entreveure Gomila. Així, també ha plantejat estirar la disponibilitat horària dels espais per rebre i recollir paquets.
Dues claus: els pàrquings i la nit
Igualment, una de les màximes prioritats d'aquest pla és el creixement de la capacitat de càrrega i descàrrega a la ciutat. Un dels eixos prioritaris del transport que hi ha a la ciutat, ha mencionat Bonet. "És un servei essencial", ha resumit. Per això l'acord s'ha plantejat "incrementar un 20% l'oferta d'hores de càrrega i descàrrega" en els pròxims set anys. Això, però, no significa que ara es veuran moltes més places al carrer reservades a aquesta activitat. Des del consistori es preveu una expansió d'aquesta disponibilitat de la càrrega i descàrrega ajustada a cada zona. Així, pot ser que en un punt de la ciutat s'ampliïn els espais en calçada per parar i entregar mercaderies, si no hi ha conflictes d'espai amb el veïnat, però que en altres zones de la ciutat amb molta menys superfície disponible a la via pública -com Ciutat Vella- s'hagin de buscar alternatives. En aquests contextos, la nit i els pàrquings seran claus.
"Potenciar la distribució urbana nocturna" és un dels principals objectius que entoma la ciutat, segons Adrià Gomila. En aquest sentit, el director de mobilitat sostenible de l'associació de distribuidors i fabricants AECOC, José Carlos Espeso, també ha defensat en roda de premsa que si el sector "és capaç de fomentar aquest horari nocturn" en la distribució de mercaderies, i que més camions operin "quan la població està descansant", no caldria ampliar els horaris diurns de càrrega i descàrrega.
Sigui com sigui, Gomila insisteix en un pla que buscarà ampliar les facilitats a la càrrega i descàrrega, però que una part d'aquests nous espais seran places de pàrquings soterrats que l'administració haurà de pagar. Seran "llocs invisibles per a la resta de la ciutadania", però que seran de gran utilitat per al sector, planteja el tècnic.
Vehicle de zero emissions i altres puntals
Si bé s'ha evitat concretar amb quin suport, l'Ajuntament també preveu ajudar l'empresa privada "per a la fabricació d'un vehicle de zero emissions preparat per realitzar distribució urbana de mercaderies". Entre altres mesures, encara en l'àmbit tecnològic, hi ha l'expansió de l'app SPRO -que utilitzen els repartidors de mercaderies- al 75% dels municipis metropolitans, per coordinar-se millor. En la paqueteria, també es vol arribar al fet que un terç dels lliuraments que es facin a la ciutat no vagin del proveïdor directament al consumidor, sinó que passin per utilitzar entremig les instal·lacions dels Centres de Distribució Urbana de Mercaderies (CDUM's) i el repartiment sostenible posterior.En el mateix sentit, es vol potenciar la xarxa ferroviària per incrementar el repartiment de mercaderies lluny de l'impacte veïnal. I es prepara més pressió policial de "control a la indisciplina" dels repartidors o les empreses que els contracten. Igualment, es pretén arribar a la xifra de "zero morts, zero ferits greus" en la distribució urbana.