21
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
8:33h
El Govern haurà d'ampliar els recursos econòmics destinats al bo jove per al lloguer del 2022. Els 29 milions d'euros previstos inicialment -emirallant-se en la partida estatal- han quedat curts. Dels 17.151 sol·licitants d'entre 18 i 35 anys que van demanar acollir-se a aquestes ajudes de la Generalitat i que complien tots els requisits, 3.683 persones s'han quedat fora de les subvencions per manca de pressupost. És a dir, que les peticions han sobrepassat els recursos calculats inicialment i ha comportat que un de cada cinc expedients favorables no s'hagi pogut atendre, en la convocatòria inicial.
Per compensar-ho, però, l'administració catalana ja té una solució engegadfa. Aquest dimecres estrenarà una nova convocatòria específica per a aquests agreujats, amb un afegit de 6,7 milions d'euros més. Així, els 3.683 sol·licitants que no han quedat coberts per la crida inicial hauran de preparar una nova petició, que implicarà que aportin els rebuts de les mensualitats pagades durant tot l'any 2022 i així se'ls pugui fer arribar la subvenció. Per informar-los d'aquest tràmit afegit, se'ls ha fet arribar un SMS amb la informació.
Els que hauran rebut un missatge diferent des d'aquest dilluns són els 13.468 beneficiaris que ja tenen atorgada l'ajuda. Així, si bé aquesta xifra podia ballar entre els 20 i els 250 euros per mes, des del Departament de Territori detallen que la gran majoria d'ajudes s'han atorgat per la franja alta del ventall. La mitjana de la subvenció mensual ha estat de 206 euros, entre les ajudes. Així, la Generalitat ja ha fet el pagament de la gran majoria d'aquests ajuts, si bé hi ha una petita part dels beneficiaris que, per ritmes interns de l'administració, rebran l'ingrés al seu compte bancari durant el pròxim mes.
Per contra, el balanç d'aquesta primera crida específica per a ajudes al jovent també ha deixat 11.226 sol·licituds denegades. Segons han explicat les responsables d'Habitatge de la Generalitat, en aquests casos o bé no es complien els requisits o bé faltava la documentació necessària. En aquest sentit, cal recordar que aquestes ajudes anaven destinades a pisos amb un preu màxim de 950 euros mensuals, mentre que el cost mitjà dels lloguers a Barcelona és de 1.066 euros, fet que deixava fora una part dels aspirants.
Sigui com sigui, les dades d'aquesta convocatòria evidencien la crisi habitacional que colpeja el jovent. Malgrat que ja hi ha gairebé 10.000 catalans que van aconseguir el bo jove estatal, i que no tots els que ho necessiten han aspirat a demanar l'ajuda catalana, 28.834 persones d'entre 18 i 35 anys s'han encomanat a la iniciativa del Govern per poder arribar a final de mes. En aquest sentit, la secretària d'Habitatge, Marina Berasategui, ha reclamat posar sobre la taula que hi ha "gairebé 30.000 joves que han demanat ajuda a la Generalitat" i que exposen "una mancança estructural" d'accés a l'habitage. En aquesta línia, s'ha reivindicat que la via per resoldre l'actual emergència habitacional només avançarà a "mig termini" amb l'augment del parc públic català.
La mateixa Berasategui ha recordat que la convocatòria catalana va sorgir arran de l'evidència que el bo jove de l'Estat -de 250 euros per persona, amb repartiment uniforme i requisits més restrictius per accedir-hi- va ser "insuficient". En aquella crida del govern espanyol, 24.700 joves catalans no van arribar ni tan sols a ser valorats. I 4.000 més van ser rebutjats. Ara, la Generalitat preveu atorgar ajudes al lloguer a uns 17.000 joves que van quedar apartats d'aquella subvenció. Així, des de la conselleria de Territori es defensa que, al contrari que l'ajuda estatal, amb el nou pla reforçat econòmicament la Generalitat "haurà pogut atendre el 100% de les sol·licituds" de joves que no poden pagar el lloguer i que complien les exigències dels tràmits.
De moment, dels 13.468 expedients que ja tenen el pagament en marxa, l'àmbit metropolità de Barcelona s'endú la gran majoria dels ajuts concedits, amb 8.054 beneficiaris. Les comarques gironines i el Camp de Tarragona tenen unes xifres molt similars, amb poc més de 1.300 joves que han rebut l'ajuda en cadascun dels casos. I els àmbits territorials amb menys ciutadans que tenen una subvenció per pagar el lloguer són l'Alt Pirineu i l'Aran (213) i Terres de l'Ebre (265). Unes tendències molt vinculades a la població del territori.
Sigui com sigui, i a l'espera que clogui la nova convocatòria per als casos rebutjats per manca de pressupost del bo jove català, amb aquest nou pas el Govern acabarà superant la inversió estatal en aquesta matèria. Fins ara, s'havia decidit calcar les condicions econòmiques del pla del govern espanyol, que destinava 29 milions d'euros anuals per a 2022 i 2023. Ara, però, la Generalitat preveu ampliar aquest càlcul fins a superar els 35 milions d'euros pel que fa a les ajudes als lloguers de l'any passat, i deixa la porta oberta a repetir-ho per a la convocatòria d'aquest 2023, que s'engegarà al març.
Aquest pas endavant del Govern arriba després que hi haguessin crítiques davant la presentació dels nous pressupostos, que si s'analitzen en detall permeten veure com les partides de la Generalitat per a habitatge es redueixen dels 749 milions d'euros disponibles l'any passat als 562 milions d'enguany. Una realitat que té a veure amb la manca de recursos europeus, exposen des de l'executiu, però que limita igualment l'avenç en polítiques contra l'emergència habitacional.
Alhora, amb uns lloguers a preu de rècord i en plena expansió d'escletxes per intentar apujar el preu de l'habitatge, ara la Generalitat intenta posar un pedaç temporal -mentre la multiplicació de l'habitatge públic promès no arriba- a les necessitats d'un dels col·lectius més afectats per la manca de recursos econòmics. De fet, segons recorda el darrer Observatori de l'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya, a Catalunya un jove hauria de dedicar el 106% del sou net al lloguer si volgués viure sol.
Per compensar-ho, però, l'administració catalana ja té una solució engegadfa. Aquest dimecres estrenarà una nova convocatòria específica per a aquests agreujats, amb un afegit de 6,7 milions d'euros més. Així, els 3.683 sol·licitants que no han quedat coberts per la crida inicial hauran de preparar una nova petició, que implicarà que aportin els rebuts de les mensualitats pagades durant tot l'any 2022 i així se'ls pugui fer arribar la subvenció. Per informar-los d'aquest tràmit afegit, se'ls ha fet arribar un SMS amb la informació.
Els que hauran rebut un missatge diferent des d'aquest dilluns són els 13.468 beneficiaris que ja tenen atorgada l'ajuda. Així, si bé aquesta xifra podia ballar entre els 20 i els 250 euros per mes, des del Departament de Territori detallen que la gran majoria d'ajudes s'han atorgat per la franja alta del ventall. La mitjana de la subvenció mensual ha estat de 206 euros, entre les ajudes. Així, la Generalitat ja ha fet el pagament de la gran majoria d'aquests ajuts, si bé hi ha una petita part dels beneficiaris que, per ritmes interns de l'administració, rebran l'ingrés al seu compte bancari durant el pròxim mes.
Per contra, el balanç d'aquesta primera crida específica per a ajudes al jovent també ha deixat 11.226 sol·licituds denegades. Segons han explicat les responsables d'Habitatge de la Generalitat, en aquests casos o bé no es complien els requisits o bé faltava la documentació necessària. En aquest sentit, cal recordar que aquestes ajudes anaven destinades a pisos amb un preu màxim de 950 euros mensuals, mentre que el cost mitjà dels lloguers a Barcelona és de 1.066 euros, fet que deixava fora una part dels aspirants.
Gairebé 30.000 joves segueixen demanant ajuda
Sigui com sigui, les dades d'aquesta convocatòria evidencien la crisi habitacional que colpeja el jovent. Malgrat que ja hi ha gairebé 10.000 catalans que van aconseguir el bo jove estatal, i que no tots els que ho necessiten han aspirat a demanar l'ajuda catalana, 28.834 persones d'entre 18 i 35 anys s'han encomanat a la iniciativa del Govern per poder arribar a final de mes. En aquest sentit, la secretària d'Habitatge, Marina Berasategui, ha reclamat posar sobre la taula que hi ha "gairebé 30.000 joves que han demanat ajuda a la Generalitat" i que exposen "una mancança estructural" d'accés a l'habitage. En aquesta línia, s'ha reivindicat que la via per resoldre l'actual emergència habitacional només avançarà a "mig termini" amb l'augment del parc públic català.La mateixa Berasategui ha recordat que la convocatòria catalana va sorgir arran de l'evidència que el bo jove de l'Estat -de 250 euros per persona, amb repartiment uniforme i requisits més restrictius per accedir-hi- va ser "insuficient". En aquella crida del govern espanyol, 24.700 joves catalans no van arribar ni tan sols a ser valorats. I 4.000 més van ser rebutjats. Ara, la Generalitat preveu atorgar ajudes al lloguer a uns 17.000 joves que van quedar apartats d'aquella subvenció. Així, des de la conselleria de Territori es defensa que, al contrari que l'ajuda estatal, amb el nou pla reforçat econòmicament la Generalitat "haurà pogut atendre el 100% de les sol·licituds" de joves que no poden pagar el lloguer i que complien les exigències dels tràmits.
De moment, dels 13.468 expedients que ja tenen el pagament en marxa, l'àmbit metropolità de Barcelona s'endú la gran majoria dels ajuts concedits, amb 8.054 beneficiaris. Les comarques gironines i el Camp de Tarragona tenen unes xifres molt similars, amb poc més de 1.300 joves que han rebut l'ajuda en cadascun dels casos. I els àmbits territorials amb menys ciutadans que tenen una subvenció per pagar el lloguer són l'Alt Pirineu i l'Aran (213) i Terres de l'Ebre (265). Unes tendències molt vinculades a la població del territori.
La Generalitat supera la inversió de l'Estat
Sigui com sigui, i a l'espera que clogui la nova convocatòria per als casos rebutjats per manca de pressupost del bo jove català, amb aquest nou pas el Govern acabarà superant la inversió estatal en aquesta matèria. Fins ara, s'havia decidit calcar les condicions econòmiques del pla del govern espanyol, que destinava 29 milions d'euros anuals per a 2022 i 2023. Ara, però, la Generalitat preveu ampliar aquest càlcul fins a superar els 35 milions d'euros pel que fa a les ajudes als lloguers de l'any passat, i deixa la porta oberta a repetir-ho per a la convocatòria d'aquest 2023, que s'engegarà al març. Aquest pas endavant del Govern arriba després que hi haguessin crítiques davant la presentació dels nous pressupostos, que si s'analitzen en detall permeten veure com les partides de la Generalitat per a habitatge es redueixen dels 749 milions d'euros disponibles l'any passat als 562 milions d'enguany. Una realitat que té a veure amb la manca de recursos europeus, exposen des de l'executiu, però que limita igualment l'avenç en polítiques contra l'emergència habitacional.
Alhora, amb uns lloguers a preu de rècord i en plena expansió d'escletxes per intentar apujar el preu de l'habitatge, ara la Generalitat intenta posar un pedaç temporal -mentre la multiplicació de l'habitatge públic promès no arriba- a les necessitats d'un dels col·lectius més afectats per la manca de recursos econòmics. De fet, segons recorda el darrer Observatori de l'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya, a Catalunya un jove hauria de dedicar el 106% del sou net al lloguer si volgués viure sol.