17
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
14:41h
La guerra d'Ucraïna ha canviat el món i Espanya ha de saber aprofitar el moment per "liderar" la transformació en marxa de l'ordre internacional. Aquest ha estat el missatge que ha verbalitzat el ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, al Cercle d'Economia, on ha intervingut per parlar sobre Espanya i Europa davant els nous reptes geopolítics. Albares ha subratllat que Espanya ha de decidir si forma part dels països que elaboraran les noves regles de les relacions internacionals. Ha fet també un cant a la realpolitik per defensar la posició d'Occident davant de Rússia i el gir efectuat per Madrid sobre el Sàhara. No hi ha hagut marge per cap autocrítica.
Era el tercer cop en un any i mig que Albares visitava el Cercle. La cordialitat entre el govern espanyol i l'entitat burgesa s'ha palpat. Tot i que el ministre ha hagut de respondre a algunes qüestions incòmodes. L'economista Xavier Vives li ha preguntat si Occident no tenia alguna responsabilitat en les causes de la guerra a Ucraïna i ha citat el president del Brasil Lula, que ha criticat l'actuació històrica de les potències occidentals. Albares ha repetit diverses vegades que la d'Ucraïna "és la guerra d'un sol home" per bandejar el relat dels qui també apunten als errors comesos per Occident en els orígens del conflicte.
El periodista Lluís Foix ha preguntat pel gir copernicà donat per l'estat espanyol en les relacions amb Rabat, al donar suport a la posició del Marroc al Sàhara i generant una crisi diplomàtica amb Algèria. Foix ha recordat la figura de Pere Duran Farell, home important al Cercle i visionari de les relacions gasístiques amb Alger. Albares, però, no ha afluixat i ha afirmat que sempre s'han de buscar les millors relacions possibles amb els països amb els que hi ha frontera terrestre. "Quan s'està a Ceuta, Melilla i les Canàries, tenir una bona relació amb el Marroc és una prioritat absoluta", ha afirmat.
Ha explicat que gràcies al bon clima amb Rabat s'està avançant en el control dels fluxos migratoris i política antiterrorista, tot detallant que sis xarxes jihadistes han estat desmantellades els darrers mesos. "Amb Algèria, volem exactament el mateix -ha dit- i la mà d'Espanya continuarà estesa". Sobre el Sàhara, Albares ha assenyalat que el conflicte es resoldrà en el marc de l'ONU i Espanya acompanyarà i estarà al darrera de les Nacions Unides.
Josep Maria Sancliments ha preguntat per la decisió de l'alcaldessa Ada Colau de trencar l'agermanament amb Tel-Aviv. Albares ha recordat la posició de Madrid en favor de dos estats i no ha desaprofitat el moment per criticar Colau. "No crec que tallant o expulsant es construeixi res de bo ni cap diàleg entre Israel i Palestina", advocant perquè Barcelona actuï com a gran capital mediterrània que pot fer seure a la mateixa taula els ambaixadors de Tel-Aviv i palestí. Albares s'ha permès recomanar un article de Jaume Collboni sobre el tema.
En la seva intervenció, ha assenyalat que Ucraïna ha redescobert les vulnerabilitats d'Occident, però també la unitat entre els socis europeus i amb els "aliats naturals, amb els Estats Units al davant". Ha subratllat la voluntat d'Espanya per exercir un paper de "lideratge" i ha enunciat objectius estratègics com una major capacitat de defensa i reduir la dependència energètica.
En les primeres files, a més de la cúpula del Cercle, seien el candidat del PSC a Barcelona, Jaume Collboni; empresaris com el president de la Cecot, Xavier Panés, o Pilar de Torres; el diplomàtic de la UE Josep Maria Lloveras; Jaume Lanaspa, vinculat a la Fundació la Caixa, i el director de l'Institut Europeu de la Mediterrània, Senén Florensa.
Era el tercer cop en un any i mig que Albares visitava el Cercle. La cordialitat entre el govern espanyol i l'entitat burgesa s'ha palpat. Tot i que el ministre ha hagut de respondre a algunes qüestions incòmodes. L'economista Xavier Vives li ha preguntat si Occident no tenia alguna responsabilitat en les causes de la guerra a Ucraïna i ha citat el president del Brasil Lula, que ha criticat l'actuació històrica de les potències occidentals. Albares ha repetit diverses vegades que la d'Ucraïna "és la guerra d'un sol home" per bandejar el relat dels qui també apunten als errors comesos per Occident en els orígens del conflicte.
El periodista Lluís Foix ha preguntat pel gir copernicà donat per l'estat espanyol en les relacions amb Rabat, al donar suport a la posició del Marroc al Sàhara i generant una crisi diplomàtica amb Algèria. Foix ha recordat la figura de Pere Duran Farell, home important al Cercle i visionari de les relacions gasístiques amb Alger. Albares, però, no ha afluixat i ha afirmat que sempre s'han de buscar les millors relacions possibles amb els països amb els que hi ha frontera terrestre. "Quan s'està a Ceuta, Melilla i les Canàries, tenir una bona relació amb el Marroc és una prioritat absoluta", ha afirmat.
Ha explicat que gràcies al bon clima amb Rabat s'està avançant en el control dels fluxos migratoris i política antiterrorista, tot detallant que sis xarxes jihadistes han estat desmantellades els darrers mesos. "Amb Algèria, volem exactament el mateix -ha dit- i la mà d'Espanya continuarà estesa". Sobre el Sàhara, Albares ha assenyalat que el conflicte es resoldrà en el marc de l'ONU i Espanya acompanyarà i estarà al darrera de les Nacions Unides.
Josep Maria Sancliments ha preguntat per la decisió de l'alcaldessa Ada Colau de trencar l'agermanament amb Tel-Aviv. Albares ha recordat la posició de Madrid en favor de dos estats i no ha desaprofitat el moment per criticar Colau. "No crec que tallant o expulsant es construeixi res de bo ni cap diàleg entre Israel i Palestina", advocant perquè Barcelona actuï com a gran capital mediterrània que pot fer seure a la mateixa taula els ambaixadors de Tel-Aviv i palestí. Albares s'ha permès recomanar un article de Jaume Collboni sobre el tema.
En la seva intervenció, ha assenyalat que Ucraïna ha redescobert les vulnerabilitats d'Occident, però també la unitat entre els socis europeus i amb els "aliats naturals, amb els Estats Units al davant". Ha subratllat la voluntat d'Espanya per exercir un paper de "lideratge" i ha enunciat objectius estratègics com una major capacitat de defensa i reduir la dependència energètica.
En les primeres files, a més de la cúpula del Cercle, seien el candidat del PSC a Barcelona, Jaume Collboni; empresaris com el president de la Cecot, Xavier Panés, o Pilar de Torres; el diplomàtic de la UE Josep Maria Lloveras; Jaume Lanaspa, vinculat a la Fundació la Caixa, i el director de l'Institut Europeu de la Mediterrània, Senén Florensa.