El «boom» de l'autoconsum solar anima la Fira de l'Energia i la Construcció Sostenible
L'emergència climàtica i la guerra d'Ucraïna dispara l'interès per instal·lar plaques fotovoltaiques de manera individual o col·lectiva
La consellera Teresa Jordà, en la inauguració de la FECS de Vic | Adrià Costa
Vic va celebrar fa un any la primera edició de la Fira de l'Energia i la Construcció Sostenible. Un esdeveniment que aplegava diversos petits certàmens existents i que reunia tres sectors en auge com l'autoconsum elèctric, la biomassa i la geotèrmia així com la bioconstrucció.
En un any han passat moltes coses: la invasió d'Ucraïna, una sequera que no cessa i la constatació que l'emergència climàtica és un problema de present i no de futur. En 12 mesos s'han multiplicat per tres les instal·lacions d'autoconsum solar a Catalunya, un boom que ha animat la FESC que se celebra des d'aquest dijous i fins al dissabte al Recinte del Sucre.
En 12 mesos s'han produït “canvis impensables”, admet Assumpta Farran, directora general d'Energia. No només per l'impacte de la guerra d'Ucraïna –el 24 de febrer es complirà el primer any del conflicte-, sinó també per les modificacions del mercat elèctric. “La gent s'ha adonat que l'autoconsum fotovoltaic és l'energia més barata, més eficient i ara també la més econòmica”, assenyala Farran. “És un boom que està passant a tota Europa, perquè som la regió més vulnerable”, afegeix.
El 2022 es va tancar amb més de 60.000 instal·lacions, de les quals quasi 40.000 es van instal·lar l'any passat. “És un esclat que ens costa de pair: a les administracions, a les empreses instal·ladores, als centres de formació... i provoca un embut generalitzat”, admet la directora general d'Energia. I des de l'administració tenen clar que aquest esclat no té data de finalització, sinó més aviat d'acceleració.
De potencial n'hi ha molt. A Alemanya ja hi ha 6 milions de famílies que autoprodueixen, mentre que l'estat espanyol –amb major radiació solar- tot just són 300.000. “Hi arribarem, però hem de col·laborar tots. Cal un desenvolupament legal i reglamentari que faciliti complir els objectius que marca la mateixa administració”, assenyala Emili Rousaud, fundador de la comercialitzadora Factor Energia.
De fet, no hi ha temps per perdre. Les projeccions dels científics sobre l'impacte del canvi climàtic són clares. “El 2030 tindrem un clima més calorós i més sec”, deixa clar el meteoròleg Tomàs Molina. En aquest sentit, tots els escenaris situen la Mediterrània al voltant d'un grau per sobre de la mitjana global, que en el millor dels casos ja podria créixer entre 1,5 i 2 ºC. “Hem de tenir clar que estius excepcionals com el del 2022 passaran a ser la normalitat”, ha advertit Molina.
Unes persianes amb panells solars incorporats que produeixen energia elèctrica o uns recuperadors de calor i fred que permeten estalviar energia són algunes de les novetats que s'han presentat a Vic. Es tracta de dues innovacions fetes per l'empresa Prana Smart, que té la producció a Ucraïna. El director general de l'empresa a l'Estat, Sergi Alexandrovich, explica que a causa de la guerra van haver d'aturar durant dos mesos i mig la producció, però que progressivament l'estan recuperant.
També passen per un bon moment les empreses que venen calderes de pèl·lets. Cristian Fortes, del departament comercial de l'empresa Ökofen, afirma que les subvencions Next Generation han ajudat a animar el sector i cada cop més gent s'anima a optar per aquesta energia. Tot i això, creu que l'increment de costos de l'energia han fet que es freni una mica la transició energètica, però creu que la tendència és positiva.
Per la seva banda, la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, celebra que Vic hagi apostat per aquest sector en plena emergència climàtica. Això sí, admet que cal fer també autocrítica perquè “possiblement com a país no estàvem prou preparats”. La consellera assegura que falten instal·ladors, que cal modernitzar la maquinària dels boscos o que es necessita mobilitzar més fusta, però deixa clar que s'hi està treballant. “No serveix de res mirar enrere, el que hem de fer és apuntar-ho, posar-hi tots els recursos i esforços, i la FECS és una mostra que això no té aturador”, explica.
En un any han passat moltes coses: la invasió d'Ucraïna, una sequera que no cessa i la constatació que l'emergència climàtica és un problema de present i no de futur. En 12 mesos s'han multiplicat per tres les instal·lacions d'autoconsum solar a Catalunya, un boom que ha animat la FESC que se celebra des d'aquest dijous i fins al dissabte al Recinte del Sucre.
Canvis impensables en un any
L'interès en l'autoconsum solar s'ha fet palès en les jornades tècniques celebrades aquest dijous i que han omplert de gom a gom l'auditori. La presència de ponents de primera fila ha atret responsables d'empreses instal·ladores, d'administracions i també persones que es plantegen sumar-se a l'autoconsum de manera individual o col·lectiva.L'autoconsum fotovoltaic és l'energia més barata, més eficient i ara també la més econòmica.
En 12 mesos s'han produït “canvis impensables”, admet Assumpta Farran, directora general d'Energia. No només per l'impacte de la guerra d'Ucraïna –el 24 de febrer es complirà el primer any del conflicte-, sinó també per les modificacions del mercat elèctric. “La gent s'ha adonat que l'autoconsum fotovoltaic és l'energia més barata, més eficient i ara també la més econòmica”, assenyala Farran. “És un boom que està passant a tota Europa, perquè som la regió més vulnerable”, afegeix.
Taula rodona sobre el boom de l'autoconsum elèctric. Foto: Adrià Costa
El 2022 es va tancar amb més de 60.000 instal·lacions, de les quals quasi 40.000 es van instal·lar l'any passat. “És un esclat que ens costa de pair: a les administracions, a les empreses instal·ladores, als centres de formació... i provoca un embut generalitzat”, admet la directora general d'Energia. I des de l'administració tenen clar que aquest esclat no té data de finalització, sinó més aviat d'acceleració.
Cal un desenvolupament legal i reglamentari que faciliti complir els objectius que marca la mateixa administració.
De potencial n'hi ha molt. A Alemanya ja hi ha 6 milions de famílies que autoprodueixen, mentre que l'estat espanyol –amb major radiació solar- tot just són 300.000. “Hi arribarem, però hem de col·laborar tots. Cal un desenvolupament legal i reglamentari que faciliti complir els objectius que marca la mateixa administració”, assenyala Emili Rousaud, fundador de la comercialitzadora Factor Energia.
FOTOS Fira FECS de Vic: el punt de trobada de l'autoconsum elèctric, la biomassa i la bioconstrucció
De fet, no hi ha temps per perdre. Les projeccions dels científics sobre l'impacte del canvi climàtic són clares. “El 2030 tindrem un clima més calorós i més sec”, deixa clar el meteoròleg Tomàs Molina. En aquest sentit, tots els escenaris situen la Mediterrània al voltant d'un grau per sobre de la mitjana global, que en el millor dels casos ja podria créixer entre 1,5 i 2 ºC. “Hem de tenir clar que estius excepcionals com el del 2022 passaran a ser la normalitat”, ha advertit Molina.
Les empreses insten a fer els deures
La Fira de l'Energia i la Construcció Sostenible no només té jornades tècniques. També destaca la presència d'una cinquantena d'expositors tant d'autoconsum elèctric, com de biomassa la bioconstrucció. Són tres sectors que estan experimentant un fort creixement, però moltes empreses presents a la fira creuen que hi ha molts deures a fer. “Falten treballadors, falten ajudes públiques i, sobretot, agilitzar permisos”, assegura Marc Figueras, de Lignia Biomassa.
Unes persianes amb panells solars incorporats que produeixen energia elèctrica o uns recuperadors de calor i fred que permeten estalviar energia són algunes de les novetats que s'han presentat a Vic. Es tracta de dues innovacions fetes per l'empresa Prana Smart, que té la producció a Ucraïna. El director general de l'empresa a l'Estat, Sergi Alexandrovich, explica que a causa de la guerra van haver d'aturar durant dos mesos i mig la producció, però que progressivament l'estan recuperant.
També passen per un bon moment les empreses que venen calderes de pèl·lets. Cristian Fortes, del departament comercial de l'empresa Ökofen, afirma que les subvencions Next Generation han ajudat a animar el sector i cada cop més gent s'anima a optar per aquesta energia. Tot i això, creu que l'increment de costos de l'energia han fet que es freni una mica la transició energètica, però creu que la tendència és positiva.
Per la seva banda, la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, celebra que Vic hagi apostat per aquest sector en plena emergència climàtica. Això sí, admet que cal fer també autocrítica perquè “possiblement com a país no estàvem prou preparats”. La consellera assegura que falten instal·ladors, que cal modernitzar la maquinària dels boscos o que es necessita mobilitzar més fusta, però deixa clar que s'hi està treballant. “No serveix de res mirar enrere, el que hem de fer és apuntar-ho, posar-hi tots els recursos i esforços, i la FECS és una mostra que això no té aturador”, explica.
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
També hauries de llegir
Fa 5 setmanes
10 motius per assistir a la Fira de l'Energia i la Construcció Sostenible de Vic
Ara a portada
El més llegit