Enredats amb el dret a l'avortament

Rep el butlletí cada matí al teu correu

El Congrés va aprovar aquest dijous de forma definitiva la reforma de la llei de l'avortament, amb el vot en contra del PP i en plena ressaca sobre la resolució del Tribunal Constitucional (TC) d'avalar la norma ara actualitzada, dictamen que va tombar el recurs que els populars van presentar fa 13 anys. Amb 185 vots a favor -i l'oposició de la dreta i l'extrema dreta-, una de les apostes de la legislatura espanyola ja és vigent. Va quedar validada en paral·lel a la llei trans -un altre projecte que ha tensat al màxim les costures del govern de coalició-, que ahir també va rebre l'aval definitiu dels diputats.

La votació a la cambra baixa enforteix el marc legal per a un avortament segur -en el marc de la sanitat pública- i posa èmfasi en l'educació sexual per situar en les dones el poder de decisió, perquè les menors d'edat puguin avortar amb el màxim coneixement sense la necessitat del consentiment patern. La principal novetat del text validat, de fet, és que elimina l'obligació del permís familiar a partir dels 16 anys, l'únic canvi que el govern de Mariano Rajoy havia introduït a la llei de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero recorreguda al TC. Perquè és necessari recordar que, abans de recuperar el poder, el PP va mobilitzar el carrer -amb l'ajuda de l'Església- i va apel·lar als tribunals per combatre el marc legal sobre l'avortament. Però, quan Rajoy es va instal·lar a la Moncloa amb la comoditat de la majoria absoluta al Congrés, no va derogar la proposta gestada per l'esquerra que tant havia criminalitzat. Només la va maquillar. La distància abismal entre les paraules i els fets. 
   
I el PP s'ha tornat a enredar amb l'avortament, un dret que genera un ampli consens a la societat espanyola. En concret, s'ha embarbussat amb les paraules. I ho ha fet just en el moment que podia desgastar Pedro Sánchez per la reforma encallada de la llei del "només sí és sí", principal pedra a la sabata de la Moncloa perquè crea alarma social en un any electoral mentre el PSOE i Unides Podem airegen en públic les seves diferències. Quan Alberto Núñez Feijóo diu que considera l'avortament un dret, però no un dret fonamental, exemplifica la necessitat de fer equilibris i transmet la seva debilitat com a candidat. Feijóo prova de no quedar engolit pel traç gruixut de Vox i de satisfer totes les sensibilitats que s'agrupen al PP, des de l'humanisme cristià fins a generacions més actualitzades. El resultat, però, és que no tranquil·litza ningú. El president popular acumula indefinicions en la cursa electoral, que lesionen el seu ascendent i també la condició de candidat favorit. I només té una bala, perquè Isabel Díaz Ayuso espera a la banqueta.

A Sánchez li està sortint tot rodó i Feijóo s'entrebanca en cada debat. No va treure rèdit del catastrofisme econòmic -ni la tardor va ser el pitjor dels escenaris ni Europa ha esmenat la plana de la Moncloa, més aviat el contrari-; tampoc ha pogut engolir el líder del PSOE amb la reforma del codi penal -perquè el Suprem va permetre al govern espanyol sostenir que no ha despenalitzat l'1 d'octubre-; i no sembla haver castigat del tot Sánchez amb la cadena de mals titulars vinculats a la llei del "només sí és sí", perquè el debat ideològic al PP sobre l'avortament ha acaparat els focus de la setmana. Tot apunta que l'any electoral se li farà molt llarg a Feijóo.  
 

---

Avui no et perdis

»Llum verda definitiva a la llei de l'avortament que elimina el permís patern a partir dels 16 anys.

»Sánchez i els ministres menystenen el Parlament i no hi compareixeran pel cas Pegasus.

» Opinió: «Europa no ho permetrà»; per Oriol March.

» La CUP amonesta Sabater i es planteja trencar-hi relacions després de les municipals; per Carme Rocamora.   

» Crisi interna a l'ANC: una vintena de secretaris nacionals amenacen de dimitir en bloc; per Bernat Surroca.

» Límits de la tecnologia: «OnlyFans. La intimitat, en venda»; per Laura Sánchez.

» Límits de la tecnologia: «El gran repte del porno feminista»; per Maria Rabella Ytarte.

» Tres dies resistint l'assetjament de Desokupa: l'agonia d'una família amb tres menors que ocupa un local; per David Cobo.

» La defensa d'Alves reconeix per primer cop que el futbolista va penetrar vaginalment la víctima.

» Educació començarà a instal·lar aire condicionat a les escoles amb pics de calor més intensos; per David Cobo.

»Deu millores pendents a Barcelona, segons el síndic: de l'emergència social a l'oci nocturn; per David Cobo.

» Salut regularà l'alimentació de tots els centres sanitaris perquè sigui més sana.

» Alerten que la cocaïna rosa ja s'ha instaurat en els joves per sortir de festa.

» ​El «boom» de l'autoconsum solar anima la Fira de l'Energia i la Construcció Sostenible; per Arnau Urgell i Vidal.

» Opinió: «Fer crosta»; per Marina Fernàndez.

» Obren un expedient al Barça: rebia un DVD sobre els àrbitres abans de cada partit.

» Hi ha vida més enllà de Netflix? Les alternatives a la plataforma (en el cas que la deixis); per Victor Rodrigo.

» Futbolítica: «Trens, vagons i pilotes: l’origen ferroviari del Manchester United»; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

Unes obres polèmiques han trencat la pau habitual a una de les institucions patrícies de l"upper Diagonal", el Reial Club de Polo. La junta directiva fa anys que remenava la construcció d'un nou espai de fitness i piscina coberta, que incloïa l'eliminació de la històrica tribuna sobre columnes de l'entitat i que ha estat testimoni de tots els grans certàmens esportius de la casa. La tribuna ja ha estat aterrada i un sector de la massa social ha fet saber la seva protesta, amb cartes a la junta i alguna assemblea moguda. Tot un trasbals per a la directiva que presideix l'empresari Curro Espinós de Pascual. El Polo viurà eleccions d'aquí a un any. L'actual junta, on s'hi seuen noms com els advocats Tomás Ragué Santos de Lamadrid i Emili Zegrí, o la directiva farmacèutica Elisabeth Jover o l'exdirector general d'Asepeyo Jordi Serra, dels Serra Santamans, ha de cavalcar ara un malestar inesperat.

Vist i llegit

Julen Guerrero va ser una de les estrelles de la Lliga a la dècada dels 90, cara emblemàtica de l'Athletic Club de Bilbao, fins al punt de convertir-se en icona pop del moment per al públic adolescent. Internacional fregant la majoria d'edat i pretès pels grans clubs, va fer carrera exclusivament a San Mamés. La història del migcampista basc, avui tècnic a les categories inferiors de la selecció espanyola, és la de l'èxit prematur i la fidelitat als colors. Una carrera esllanguida abans d'hora, perquè a l'edat d'esplendor per a un futbolista -28 anys- va deixar d'aparèixer a l'onze titular de l'Athletic, tot i ser un referent a Bilbao. Amb la serenor que aporta l'edat -ara en té 49-, Julen Guerrero s'explica en una llarga entrevista a Jot Down, on repassa la seva trajectòria i reflexiona sobre el pas a l'ostracisme i aquell final fred al club de la seva vida. Si sou aficionats al futbol, no us la podeu perdre.    

 El nom propi

Enrique de Castro, una de les veus amb més ascendent de l'Església madrilenya pel seu compromís amb els més desafavorits, va morir dimecres, víctima d'un càncer. El capellà havia dedicat quatre dècades a l'atenció a les persones en risc d'exclusió des de Vallecas, on va convertir la parròquia de San Carlos Borromeo en la llar de ciutadans empobrits. Una causa que fins i tot el va enfrontar a la jerarquia eclesiàstica, quan el 2007 no va cedir davant de Rouco Varela, pugna que fins i tot va comprometre el futur de l'espai religiós que liderava. La figura, el pensament i l'obra d'Enrique de Castro queden exquisidament recollides en el llibre Así En La Tierra (Cuadrilátero de libros), publicat el 2013 pel periodista Marçal Sarrats, que avui exerceix com a cap del gabinet de comunicació del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Sarrats l'acomiadava en aquest sentit article publicat a eldiario.es.

 Els imperdibles

Si teniu fills petits i aquest cap de setmana sou a Barcelona o us hi voleu acostar, al Poble Espanyol se celebra la tretzena edició delFestival de Titelles de la ciutat. La cita recupera el seu format original, amb la presència d'una quinzena de companyies que oferiran mig centenar de funcions durant dissabte i diumenge. S'interpretaran espectacles en set escenaris repartits pel recinte. Bon cap de setmana! 

 ​