15
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
19:01h
L'Estat va activar diverses ofensives per frenar el procés i la immensa majoria han quedat impunes o bé encara no han rebut cap càstig. Mentre el PP insisteix que la reforma del codi penal deixa sense resposta els fets de l'1-O - tot i que es mantenen penes elevades a través de la malversació-, la violència policial del referèndum no ha comportat destitucions rellevants ni resposta als tribunals -amb l'excepció dels policies que van actuar a Barcelona-, i el govern espanyol del PSOE i Unides Podem no té gens d'interès a donar explicacions per les infiltracions policials o l'espionatge a dirigents catalans. La darrera informació d'aquesta guerra bruta ha aparegut aquest dimecres, arran d'una investigació periodística: un empresari d'Israel ha reivindicat el ciberatac que va rebre la Generalitat durant el 9-N.
Qui va contractar els seus serveis? S'hi van destinar diners públics? Hi té algun paper el govern espanyol? Els independentistes han demanat explicacions per aquests fets, que difícilment obtindran resposta, i ja estudien portar el cas als tribunals. El ciberatac ha transcendit justament el dia que l'Audiència de Barcelona ha ordenat investigar Albert Royo, exsecretari general del Diplocat, per les despeses de la consulta de 2014. Royo ja està investigat pels preparatius de l'1-O i l'acció exterior, i perseguit també pel Tribunal de Comptes. Mentre l'independentisme ha pagat amb presó, exili i repressió els fets de l'1-O, quines ofensives de l'Estat continuen impunes? Ho repassem:
- Impunitat: alguns dels responsables de l'operació Catalunya han estat jutjats, però no pas per aquests fets sinó per altres casos de males pràctiques. La comissió d'investigació al Parlament va tenir poc recorregut més enllà de constatar l'operació. A Espanya, la qüestió no ha tingut resposta judicial, però a Andorra hi ha oberta una via que podria tenir resultats pel que fa a la trama andorrana i que implica de ple Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro, Fernández Díaz, l'exsecretari d'Estat de Seguretat Francisco Martínez i l'exdirector de la Policia Ignacio Cosidó.
- Impunitat: el govern espanyol, amb indicis fonamentats que hi està implicat, ha reconegut 18 casos d'espionatge autoritzats pel jutge i ha cessat la directora del CNI, però no ha anat més enllà. Els afectats per l'escàndol han portat el cas als tribunals, que no tenen interès a investigar. La comissió d'investigació al Parlament tot just comença a caminar i al Congrés el PSOE va vetar analitzar els fets. Al Parlament Europeu sí que s'està investigant i preveu enviar una delegació a Espanya per esclarir els fets. L'ONU, mentrestant, denuncia que s'han vulnerat drets.
- Impunitat: ni condemnes, ni disculpes, més aviat al contrari. El president del govern espanyol no ha donat explicacions i el ministre de l'Interior ha justificat les infiltracions. Hi ha denúncies als jutjats, que s'haurà de veure si prosperen. De moment, el govern espanyol ha premiat un dels agents infiltrats amb una feina en una ambaixada.
- Impunitat: res d'això no s'ha admès per part dels responsables, ni tampoc s'han corregit les lleis que afavoreixen que empreses traslladin les seus socials fora de Catalunya, ni s'ha demanat disculpes.
- Impunitat: cap responsable polític ha assumit responsabilitats per aquell dispositiu, que va fracassar en l'intent d'evitar la votació (tot i que va aconseguir que no es pogués considerar homologable). Qui sí que haurà de retre comptes davant la justícia són 45 policies que van actuar a Barcelona i que s'asseuran al banc dels acusats.
- Impunitat: ara com ara, ningú ha donat explicacions per aquests fets, però els independentistes tenen l'esperança que la justícia europea i internacional els doni la raó. Ja hi ha demandes al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) pendent de resoldre's per la sentència de l'1-O, i n'hi haurà més en els propers mesos i anys.
Qui va contractar els seus serveis? S'hi van destinar diners públics? Hi té algun paper el govern espanyol? Els independentistes han demanat explicacions per aquests fets, que difícilment obtindran resposta, i ja estudien portar el cas als tribunals. El ciberatac ha transcendit justament el dia que l'Audiència de Barcelona ha ordenat investigar Albert Royo, exsecretari general del Diplocat, per les despeses de la consulta de 2014. Royo ja està investigat pels preparatius de l'1-O i l'acció exterior, i perseguit també pel Tribunal de Comptes. Mentre l'independentisme ha pagat amb presó, exili i repressió els fets de l'1-O, quines ofensives de l'Estat continuen impunes? Ho repassem:
L'operació Catalunya: un pou sense fons i sense conseqüències
- Fets: l'operació Catalunya va consistir en una campanya de desprestigi contra dirigents catalans per aturar el procés d'independència. Hi van participar el Ministeri de l'Interior amb Jorge Fernández Díaz al capdavant; policia patriòtica, amb comandaments com Marcelino Martín Blas, José Manuel Villarejo o Celestino Barroso; i alts dirigents del PP, com María Dolores de Copsedal o Jorge Moragas, amb l'objectiu de treure draps bruts de polítics catalans per tal de frenar l'onada independentista que tot just arrencava l'any 2012.- Impunitat: alguns dels responsables de l'operació Catalunya han estat jutjats, però no pas per aquests fets sinó per altres casos de males pràctiques. La comissió d'investigació al Parlament va tenir poc recorregut més enllà de constatar l'operació. A Espanya, la qüestió no ha tingut resposta judicial, però a Andorra hi ha oberta una via que podria tenir resultats pel que fa a la trama andorrana i que implica de ple Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro, Fernández Díaz, l'exsecretari d'Estat de Seguretat Francisco Martínez i l'exdirector de la Policia Ignacio Cosidó.
El Catalangate: un escàndol que no interessa
- Fets: el Catalangate és un escàndol d'espionatge massiu a una seixantena de dirigents catalans a través del programa Pegasus entre els anys 2017-2021. Quan va esclatar, els independentistes van posar el crit al cel -ERC va congelar les relacions amb el govern espanyol-, però, un any després, l'interès ha disminuït substancialment. Els investigadors de l'espionatge van establir un "nexe sòlid" amb l'Estat, i les víctimes tenen clar que el govern espanyol està al darrere dels fets.- Impunitat: el govern espanyol, amb indicis fonamentats que hi està implicat, ha reconegut 18 casos d'espionatge autoritzats pel jutge i ha cessat la directora del CNI, però no ha anat més enllà. Els afectats per l'escàndol han portat el cas als tribunals, que no tenen interès a investigar. La comissió d'investigació al Parlament tot just comença a caminar i al Congrés el PSOE va vetar analitzar els fets. Al Parlament Europeu sí que s'està investigant i preveu enviar una delegació a Espanya per esclarir els fets. L'ONU, mentrestant, denuncia que s'han vulnerat drets.
Policies infiltrats en moviments socials
- Fets: en els darrers mesos el digital La Directa ha destapat tres casos d'infiltracions de policies en moviments socials i de joventuts independentistes. El darrer cas afecta activistes del País Valencià, però també hi ha hagut agents infiltrats en moviments socials del barri de Sant Andreu i al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i al Jovent Republicà amb un objectiu d'obtenir informació sobre aquestes organitzacions, tot i que cap d'elles presenta característiques que justifiquin infiltracions de la policia.- Impunitat: ni condemnes, ni disculpes, més aviat al contrari. El president del govern espanyol no ha donat explicacions i el ministre de l'Interior ha justificat les infiltracions. Hi ha denúncies als jutjats, que s'haurà de veure si prosperen. De moment, el govern espanyol ha premiat un dels agents infiltrats amb una feina en una ambaixada.
La fuga d'empreses durant el 2017
- Fets: durant la tardor de 2017 diverses empreses importants van canviar la seu social -de Catalunya a altres punts de l'Estat- per pressionar per aturar el procés d'independència a través de l'economia. Amb el temps, informacions periodístiques han acreditat que fins i tot Felip VI hi va tenir un paper com a instigador, igual que el govern espanyol que va facilitar per la via legal aquests canvis de seu.- Impunitat: res d'això no s'ha admès per part dels responsables, ni tampoc s'han corregit les lleis que afavoreixen que empreses traslladin les seus socials fora de Catalunya, ni s'ha demanat disculpes.
Les càrregues de l'1-O: cap responsable polític
- Fets: la resposta del govern espanyol al referèndum de l'1-O va ser utilitzar la policia i la Guàrdia Civil, que van actuar amb violència en diversos col·legis electorals per aturar la votació. El resultat va ser de més d'un miler de ferits.- Impunitat: cap responsable polític ha assumit responsabilitats per aquell dispositiu, que va fracassar en l'intent d'evitar la votació (tot i que va aconseguir que no es pogués considerar homologable). Qui sí que haurà de retre comptes davant la justícia són 45 policies que van actuar a Barcelona i que s'asseuran al banc dels acusats.
Vulneracions de drets i l'esperança internacional
- Fets: en aquests darrers anys s'han obert diverses causes judicials contra l'independentisme i en bona part d'elles hi ha hagut vulneracions de drets fonamentals que han estat denunciades per les defenses. La presó preventiva, el judici al Tribunal Suprem, causes secretes que en nodreixen d'altres, fets que es jutgen diverses vegades, condemnes desproporcionades, vulneracions del dret a la intimitat pels casos d'espionatge... Els advocats dels dirigents independentistes ho tenen ben apuntat.- Impunitat: ara com ara, ningú ha donat explicacions per aquests fets, però els independentistes tenen l'esperança que la justícia europea i internacional els doni la raó. Ja hi ha demandes al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) pendent de resoldre's per la sentència de l'1-O, i n'hi haurà més en els propers mesos i anys.