El Prat, o el fas o te'l fan

Rep El Despertador cada matí al teu correu

L'aeroport del Prat va rebre l'any passat més de 40 milions de passatgers. El 2019, l'anterior a la pandèmia, van ser 52,6 milions. A fregar de la seva capacitat màxima, fixada en 55 milions. L'estiu de 2021 el vicepresident Jordi Puigneró —que, un cop fora del Govern, posa rumb a Sant Cugat i a la Diputació de Barcelona, tal com expliquem avui en exclusiva— i el govern espanyol van acordar la seva ampliació. Una inversió de 1.700 milions que havia de permetre allargar la pista i incrementar la capacitat fins als 70 milions. 

L'ampliació, però, tenia dos problemes: afectava els espais protegits de la Ricarda i hauria tingut problemes per superar els tràmits ambientals, i s'havia de fer sense resoldre el debat de si Barcelona vol rebre encara més turisme tenint en compte fins a quin punt aquesta indústria és depredadora provocant, per exemple, gentrificació i vinculant l'economia del país a un sector íntimament relacionat amb la precarietat laboral. Perquè el que no és massa discutible és que un aeroport com l'actual, de 55 milions de passatgers, no hauria de tenir dificultats per ser un hub que permetés volar a qualsevol lloc del món sense haver de passar per Madrid, Frànkfurt o París.

Una altra cosa és que falti una pista més llarga per poder noliejar més vols intercontinentals cap a l'Àsia. L'assumpte, en qualsevol cas, va derivar en una agra polèmica que va fer que, vista la negativa de la presidència de la Generalitat, de l'Ajuntament de Barcelona, d'ERC, els comuns, Podem i la CUP, i dels ecologistes a l'ampliació, aquesta es desés en un calaix.

Es va postergar però no descartar. Era evident que tornaria, tal com explica aquesta treballada informació de Bernat Surroca. Perquè el PSC —i també Junts— vol l'ampliació i perquè la promouen sectors econòmics, des de Foment fins a la Cambra. Que el Prat "guanyi capacitat" és el que Salvador Illa va obligar a signar a Pere Aragonès en el marc de l'acord dels pressupostos de 2023 que ahir van superar al Parlament les esmenes a la totalitat en contra. El president hauria de buscar, segons l'acord, un diàleg aquest 2023 per crear una comissió tècnica i tornar-ne a parlar amb el govern espanyol.

De moment, i en l'intent d'animar el debat, personalitats vinculades al món econòmic, com l'enginyer Joaquim Coello, l'exconseller Andreu Mas-Colell o l'economista Guillem López-Casasnovas, van presentar ahir la proposta d'una pista en forma de plataforma marina davant del Prat. Una idea, quantificada en 2.200 milions, 500 més del que es plantejava invertir afectant l'aiguamoll del delta del Llobregat, que ha estat acollida amb una certa fredor institucional i amb la negativa clara de l'Ajuntament del Prat.

El Prat és de titularitat estatal i Aena és ara una empresa cotitzada i això té condicionants. Però és evident que el debat no pot obviar que es qüestioni la propietat de l'aeroport, o si més no plantejar que alguna cosa hi han de poder dir el govern del país, el de Barcelona i els representants econòmics en tot plegat. I també quin paper poden tenir els aeroports de Reus i Girona i fins i tot l'infrautilitzat d'Alguaire, que és de la Generalitat. Això i quines són les necessitats i les apostes de l'economia catalana el 2023.

La Generalitat, i això és greu, no té encara proposta formal. Des que es va assumir que era impossible el traspàs de la infraestructura, que s'havia lluitat anys abans, no hi ha ni model ni lideratge. Això passa des del 2010, quan en plena crisi econòmica Zapatero va anunciar la privatització parcial d'Aena —el 51% de la companyia està encara en mans de l'Estat— i poc després, el 2012, el Govern posés tots els ous a la cistella de l'estat propi fent poc congruent parlar de traspassos.

I és urgent prendre la iniciativa perquè el debat serà recurrent i la Generalitat, ara ja sense les excuses dels models de creixement incompatibles que provocava un executiu de coalició, ha de tenir una proposta sostenible, adequada i atractiva que permeti sumar voluntats. Si Aragonès no prova de liderar el debat amb determinació, poden acabar passant dues coses que no són contradictòries entre elles: o deixa que l'Estat, que manté l'aposta qualitativa per Madrid-Barajas, faci la seva sense haver de confrontar amb models alternatius més enllà de respondre a manifestacions; o deixa que sigui el mercat, que només sol tenir sensibilitat pel compte de resultats, qui condicioni les decisions.
 

---

Avui no et perdis

» El serial de l'aeroport del Prat: una ampliació encallada amb incompareixença de la Generalitat; per Bernat Surroca.

» Així aterraria un avió a l'aeroport del Prat en una tercera pista sobre el mar.

» Els impulsors de la pista sobre el mar pressionen Aena: 2.200 milions per «salvar» l’ampliació de l’aeroport; per Pep Martí.

» Exclusiva: Junts repesca Puigneró per a la llista municipal a Sant Cugat; per Sergi Baixas.

» El PSC avisa ERC que l'acord de pressupostos no «falca» el Govern; per Oriol March, Joan Serra i Carme Rocamora.

» Opinió: «Més i millor»; per Josep Huguet i Biosca.

» Així queda el salari mínim: 1.080 euros i sense acord amb la patronal; per Pep Martí.

» Europa prohibeix la venda de cotxes de gasolina i dièsel a partir del 2035.

» La Generalitat va patir més de 1.700 milions de ciberatacs el 2022; per Roger Tugas Vilardell.

» La justícia dona ales a un fons voltor i cita a declarar Colau com a investigada; per David Cobo.

» Opinió: «Sobre veganes i pescadores»; per Alba Carreres.
 

---

 El passadís

L'arquebisbat de Barcelona torna a tenir tres bisbes auxiliars. El cardenal Juan José Omella ha presentat aquest dimarts el sacerdot David Abadías, un historiador medievalista reconegut, com a nou bisbe auxiliar, afegint-se així als altres dos que ja té l'arxidiòcesi, Sergi Gordo i Javier Vilanova. Tots tres formen un equip de perfil suau, línia moderada entre conservadors i progressistes, i aliè a les diferents faccions que havien tensat el clima a l'Església barcelonina fa anys, especialment en l'etapa del conservador cardenal Carles. Ara el problema sembla un altre: la manca d'una pedrera de sacerdots intel·lectualment potents que puguin ser un bon relleu dels bisbes titulars. Començant pel mateix Omella, que a l'abril farà 77 anys. Tres auxiliars ja estan en línia i escalfen motors. Tradicionalment, els auxiliars han estat punta de llançament per ocupar seus episcopals. De moment, Omella conserva ascendent a Roma, des de la seva posició a la Congregació dels Bisbes. La seva capacitat per proveir gent de confiança com a auxiliars sembla intacta.   

Vist i llegit

Ágatha Ruiz de la Prada és una de les dissenyadores de moda més famoses d'Espanya. Per la seva feina i per ser la parella que, durant anys, van formar amb el periodista Pedro J. Ramírez. És, a més, marquesa de Castelldosrius i baronessa de Santa Pau. En una entrevista d'Ima Sanchís a la contraportada de La Vanguardia ahir explicava que el dia que va signar el divorci amb Pedro J. es va posar un burca per no veure la seva antiga parella. L'anomenava l'"innombrable" i s'esplaiava en l'afer del vídeo sexual del periodista. Ho podeu llegir aquí.    

 L'efemèride

El 15 de febrer de 2003, avui fa 20 anys, 1,3 milions de persones van sortir als carrers de Barcelona per protestar contra la guerra de l'Iraq. Engegada amb pretextos que s'han demostrat falsos —les armes de destrucció massiva que presumptament guardava Saddam Hussein no van aparèixer mai—, va acabar convertint-se en la tomba política de José María Aznar. L'expresident espanyol va fer de l'aliança atlantista amb George W. Bush i Tony Blair un dels puntals del seu segon mandat i va acabar veient com el PP passava dels 183 diputats del 2000 a perdre el govern davant el PSOE.

Les protestes contra la guerra van repartir-se arreu del món i en ciutats com Roma van aplegar fins a tres milions de persones. El pols del carrer, però, no va evitar que una coalició internacional liderada pels Estats Units acabés en poques setmanes amb el règim de Hussein. De poca cosa va servir per pacificar la situació a l'Orient Mitjà. Així ho va recordar Betevé. Avui a les sis de la tarda es fa una taula rodona a la sala d'actes del Centre Cívic Casa Golferichs de Barcelona amb les activistes Pilar Massana, Iolanda Fresnillo i Jordi Armadans que modera el president del CIEMEN, David Minoves. 

 L'aniversari

El 15 de febrer de l'any 1983, avui compleix 40 anys, va néixer a Palafrugell, al Baix Empordà, la reconeguda cantant catalana Sílvia Pérez Cruz. Filla de músics i formada a l'Esmuc, està especialitzada en flamenc, jazz, música clàssica i folk. Malgrat la seva joventut, ja té una discografia extensa en col·laboració o amb els seus cinc treballs en solitari. El darrer és Farsa (género imposible). Aquí us el deixo. També ha fet incursions al món del cine i rebut guardons.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor