14
de febrer
del
2023
Actualitzat
el
15
de febrer
a les
8:43h
Un sector de les elits econòmiques catalanes creu que l'ampliació de l'aeroport del Prat és un tema massa important per reduir-lo al projecte d'Aena i ha elaborat una proposta pròpia, amb una pista sobre el mar. "En aquests temes hi ha molts apriorismes i algú pot pensar que això és una ocurrència. Si és així, està molt pensada. El que podem assegurar és que no és una improvisació". L'economista Guillem López-Casasnovas ha obert el foc en l'acte de presentació del projecte Barcelona Mar, una proposta d'ampliació del Prat sorgit del món econòmic. L'objectiu dels promotors és eixamplar el debat per no quedar-se limitats a les propostes d'Aena, contestades pels sectors mediambientals.
Joaquim Coello és el principal ideòleg del projecte. "Necessitem que Barcelona tingui destinacions directes a Los Angeles i a Tòquio", ha dit. L'aeroport del Prat no disposa de dues pistes de 3.500 metres, que són necessàries per operar amb normalitat vols intercontinentals. La pista llarga topa amb limitacions per a l'enlairament dels avions per l'impacte sonor a Gavà Mar i Castelldefels. Les possibles ampliacions de la pista curta tenen un impacte negatiu sobre zones protegides de la Ricarda i el Remolar. Coello ha insistit en la idea que la infraestructura del Prat no és en aquests moments un hub per a cap gran companyia. El seu creixement es basa en el potencial del turisme i l'economia de Barcelona.
Al costat de Coello i López-Casasnovas hi havia Eduardo Alonso, catedràtic de Mecànica del Sòl de la UPC; Fernando Hermosilla, enginyer de Ponts i Camins, i l'ecòleg Joan Domènec Ros, expresident de l'Institut d'Estudis Catalans. Tots ells han detallat els aspectes centrals de la seva iniciativa, que vol impactar el mínim possible sobre la zona protegida del delta. Un dels efectes del projecte de Barcelona Mar seria que el Prat passaria dels actuals 90 vols per hora a uns 100-120, però es tractaria d'un salt qualitatiu perquè molts dels nous serien intercontinentals.
La proposta és construir una pista de 3.500 metres a 1.500 metres de la costa i 10 metres sobre el mar, òptima per a l'enlairament i sense afectació sonora. Els promotors han deixat clar que la pista no es construiria sobre una illa artificial sinó sobre una plataforma pilotada de formigó, suportada per bigues longitudinals i transversals que es basa en pilons falcats a terra. La tecnologia ha estat provada al Mar del Nord. El cost previst és de 2.200 milions d'euros, molt semblant a la proposta d'Aena.
L'enginyer en Ponts i Camins Fernando Hermosilla i l'ecòleg Joandomènec Ros han aprofundit en les implicacions ambientals del projecte. "S'ha volgut maximitzar la cura de l'entorn i minimitzar el seu impacte", ha dit Hermosilla, que ha fixat en quatre anys el termini de construcció. Ros ha assegurat que Barcelona Mar "no seria cap tipus de disbarat des del punt de vista ecològic".
Eduardo Alonso, de la UPC, ha explicat el cas de l'aeroport de Kansai, al Japó, sobre una illa artificial. Una gran obra que va mostrar greus errors des del punt de vista de l'enginyeria. Un altre cas d'aeroport sobre illa artificial és el de Hong Kong, dissenyat per Norman Foster, que ha funcionat bé, però connectat a un túnel soterrani molt car. Són dos exemples de grans inversions envoltades de riscos, el que no tindria el projecte Barcelona Mar.
L'exconseller Andreu Mas-Colell ha qualificat la proposta de "creativa i interessant", considerant que el cost és comparable al de grans infraestructures, "certament menor al de la línia 9". Ha recordat que els 2.200 milions que podria suposar és el que Aena planeja gastar a Madrid. Ha volgut refermar que no es tracta de cap iniciativa "exòtica, sinó que es troba en la punta dels avenços tecnològics". Fins ara, ha dit l'exconseller, el debat s'ha mogut en una "taula estreta" i ara tocar "negociar amb Aena amb un marc més ampli".
La proposta ha estat presentada al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i s'espera que el Govern estudiï el projecte. Aquests dies, els promotors explicaran la iniciativa a les diverses formacions polítiques del Parlament.
Joaquim Coello és el principal ideòleg del projecte. "Necessitem que Barcelona tingui destinacions directes a Los Angeles i a Tòquio", ha dit. L'aeroport del Prat no disposa de dues pistes de 3.500 metres, que són necessàries per operar amb normalitat vols intercontinentals. La pista llarga topa amb limitacions per a l'enlairament dels avions per l'impacte sonor a Gavà Mar i Castelldefels. Les possibles ampliacions de la pista curta tenen un impacte negatiu sobre zones protegides de la Ricarda i el Remolar. Coello ha insistit en la idea que la infraestructura del Prat no és en aquests moments un hub per a cap gran companyia. El seu creixement es basa en el potencial del turisme i l'economia de Barcelona.
Al costat de Coello i López-Casasnovas hi havia Eduardo Alonso, catedràtic de Mecànica del Sòl de la UPC; Fernando Hermosilla, enginyer de Ponts i Camins, i l'ecòleg Joan Domènec Ros, expresident de l'Institut d'Estudis Catalans. Tots ells han detallat els aspectes centrals de la seva iniciativa, que vol impactar el mínim possible sobre la zona protegida del delta. Un dels efectes del projecte de Barcelona Mar seria que el Prat passaria dels actuals 90 vols per hora a uns 100-120, però es tractaria d'un salt qualitatiu perquè molts dels nous serien intercontinentals.
Munic, el gran referent
Coello ha posat l'aeroport de Munic com a gran referent. No es tracta d'un aeroport de grans interconnexions, però és ideal per una economia dinàmica amb unes dimensions i potencialitats semblant a la catalana. En el projecte, els aeroports de Reus i Girona formarien part també de la solució, i s'hi derivarien uns 10 milions de passatgers, connectant-se en 35 minuts al centre de Barcelona amb llançadores a gran velocitat.La proposta és construir una pista de 3.500 metres a 1.500 metres de la costa i 10 metres sobre el mar, òptima per a l'enlairament i sense afectació sonora. Els promotors han deixat clar que la pista no es construiria sobre una illa artificial sinó sobre una plataforma pilotada de formigó, suportada per bigues longitudinals i transversals que es basa en pilons falcats a terra. La tecnologia ha estat provada al Mar del Nord. El cost previst és de 2.200 milions d'euros, molt semblant a la proposta d'Aena.
Rellançar Girona i Reus
De tirar endavant, el projecte convertiria Barcelona en un punt de connectivitat estratègic per Europa, que passaria de 18.000 a 30.000 vols intercontinentals. Un dels efectes de la iniciativa seria que els aeroports de Reus i Girona es convertirien en agents veritables de dinamització dels seus territoris.L'enginyer en Ponts i Camins Fernando Hermosilla i l'ecòleg Joandomènec Ros han aprofundit en les implicacions ambientals del projecte. "S'ha volgut maximitzar la cura de l'entorn i minimitzar el seu impacte", ha dit Hermosilla, que ha fixat en quatre anys el termini de construcció. Ros ha assegurat que Barcelona Mar "no seria cap tipus de disbarat des del punt de vista ecològic".
Eduardo Alonso, de la UPC, ha explicat el cas de l'aeroport de Kansai, al Japó, sobre una illa artificial. Una gran obra que va mostrar greus errors des del punt de vista de l'enginyeria. Un altre cas d'aeroport sobre illa artificial és el de Hong Kong, dissenyat per Norman Foster, que ha funcionat bé, però connectat a un túnel soterrani molt car. Són dos exemples de grans inversions envoltades de riscos, el que no tindria el projecte Barcelona Mar.
L'exconseller Andreu Mas-Colell ha qualificat la proposta de "creativa i interessant", considerant que el cost és comparable al de grans infraestructures, "certament menor al de la línia 9". Ha recordat que els 2.200 milions que podria suposar és el que Aena planeja gastar a Madrid. Ha volgut refermar que no es tracta de cap iniciativa "exòtica, sinó que es troba en la punta dels avenços tecnològics". Fins ara, ha dit l'exconseller, el debat s'ha mogut en una "taula estreta" i ara tocar "negociar amb Aena amb un marc més ampli".
La proposta ha estat presentada al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i s'espera que el Govern estudiï el projecte. Aquests dies, els promotors explicaran la iniciativa a les diverses formacions polítiques del Parlament.