14
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
14:00h
Barcelona té diversos exemples de conflictes enquistats que la justícia manté vius. El Bloc Llavors és un d'aquests punts de tensió. Aquest edifici del barri del Poble-sec, conegut arran de la compra de tota la finca per part del fons finlandès Vauras Investment i els desnonaments que s'hi van produir després, és el protagonista d'un estira-i-arronsa entre la propietat i el govern municipal d'Ada Colau. Ara s'hi viu un nou episodi. La justícia ha decidit que l'alcaldessa vagi a declarar com a investigada a l'Audiència Provincial de Barcelona el pròxim 13 de març, després que Vauras hi tramités una querella quan l'Ajuntament va imposar sancions a l'empresa per no oferir lloguer social a famílies vulnerables.
No és només Colau. En el mateix procés també hauran de presentar-se en seu judicial el regidor Marc Serra, per ser el titular del districte de Sants-Montjuïc, Lucía Martín, com a regidora d'Habitatge, i una funcionària municipal.
El cas s'ha anat embolicant amb el pas del temps. Inicialment, el fons estranger va fer una denúncia a l'engròs que incloïa fins a vuit delictes amb què acusava l'equip de govern de tenir connivència amb l'ocupació i de fer arribar als jutjats que l'Ajuntament actuava "com a Robin Hood" o com el bandoler català "Serrallonga". Davant d'aquell primer intent de Vauras Investment, la magistrada a càrrec del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona va arxivar la querella i va criticar el fons per atribuir delictes "sense rigor ni precisió".
Però la insistència del fons que li havia declarat la guerra judicial a Colau tindria premi i l'Audiència Provincial acabaria reobrint el cas, ara només per tres dels vuit delictes plantejats: prevaricació, malversació i coaccions. Finalment, ha considerat que és necessari que els denunciats passin pels jutjats a declarar, i ho faran en diversos torns entre el 10 i el 13 de març.
En una compareixença, Colau ha expressat que està "molt tranquil·la" i que no té cap dubte que "acabarà arxivat un cop més", com ha passat amb nombrosos casos en què el sector privat ha intentat portar l'alcaldessa davant la justícia. En aquest sentit, la representant de Barcelona en Comú ha denunciat "un patró" que posa de manifest les reticències d'algunes companyies a complir les exigències socials del sector públic.
Aquest cas, doncs, torna a posar de manifest el xoc entre els intents de l'administració de fer aplicar les lleis més progressistes pel que fa als drets com el de l'habitatge i els intents dels grans fons d'esquivar les sancions. En aquest cas, a més, es busca penalitzar l'administració que va castigar Vauras -amb una multa que finalment va caure, ja que el Tribunal Constitucional va tombar la norma- per defensar el dret a un lloguer social obligatori a famílies vulnerables que van ocupar pisos buits d'un gran tenidor.
No és només Colau. En el mateix procés també hauran de presentar-se en seu judicial el regidor Marc Serra, per ser el titular del districte de Sants-Montjuïc, Lucía Martín, com a regidora d'Habitatge, i una funcionària municipal.
El cas s'ha anat embolicant amb el pas del temps. Inicialment, el fons estranger va fer una denúncia a l'engròs que incloïa fins a vuit delictes amb què acusava l'equip de govern de tenir connivència amb l'ocupació i de fer arribar als jutjats que l'Ajuntament actuava "com a Robin Hood" o com el bandoler català "Serrallonga". Davant d'aquell primer intent de Vauras Investment, la magistrada a càrrec del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona va arxivar la querella i va criticar el fons per atribuir delictes "sense rigor ni precisió".
Però la insistència del fons que li havia declarat la guerra judicial a Colau tindria premi i l'Audiència Provincial acabaria reobrint el cas, ara només per tres dels vuit delictes plantejats: prevaricació, malversació i coaccions. Finalment, ha considerat que és necessari que els denunciats passin pels jutjats a declarar, i ho faran en diversos torns entre el 10 i el 13 de març.
En una compareixença, Colau ha expressat que està "molt tranquil·la" i que no té cap dubte que "acabarà arxivat un cop més", com ha passat amb nombrosos casos en què el sector privat ha intentat portar l'alcaldessa davant la justícia. En aquest sentit, la representant de Barcelona en Comú ha denunciat "un patró" que posa de manifest les reticències d'algunes companyies a complir les exigències socials del sector públic.
Aquest cas, doncs, torna a posar de manifest el xoc entre els intents de l'administració de fer aplicar les lleis més progressistes pel que fa als drets com el de l'habitatge i els intents dels grans fons d'esquivar les sancions. En aquest cas, a més, es busca penalitzar l'administració que va castigar Vauras -amb una multa que finalment va caure, ja que el Tribunal Constitucional va tombar la norma- per defensar el dret a un lloguer social obligatori a famílies vulnerables que van ocupar pisos buits d'un gran tenidor.