Com veuen els jueus i els palestins catalans la decisió de Colau de trencar amb Israel?

La decisió de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de suspendre les relacions amb Israel i posar fi a l'agermanament de la ciutat amb Tel-Aviv per la "violació sistemàtica" dels drets dels palestins per part de l'estat israelià ha tornat a posar el conflicte a l'Orient Mitjà al bell mig de la política catalana. La polèmica ha servit també perquè els partits es posicionin davant el conflicte amb la perspectiva d'unes municipals al maig. Junts i el PSC ja han mostrat el seu rebuig a la decisió i l'alcaldable Xavier Trias ha dit que la revertirà si recupera l'alcaldia.

Colau va comunicar la decisió al primer ministre Benjamin Netanyahu en una carta el 8 de febrer passat. L'alcaldessa argumenta que respon a la petició d'un centenar d'entitats del teixit associatiu i que la suspensió de relacions pretén "denunciar el crim d'apartheid contra el poble palestí, donar impuls a les entitats palestines i israelianes que treballen per la pau i trencar els acords d’agermanament que Barcelona manté amb l'Ajuntament de Tel-Aviv". Colau també deixa clar que Barcelona se sent "orgullosa del seu llegat jueu" i que farà costat a les comunitats jueves a la ciutat davant de qualsevol atac antisemita.

No hi ha cap altra carpeta de la realitat política internacional que generi tanta controvèrsia en la societat catalana. Les causes palestina i sionista disposen de partidaris acèrrims i crítics polaritzats. La decisió de l'alcaldessa ha trobat de seguida l'aplaudiment dels sectors propalestins de la ciutat i el rebuig del gruix de la comunitat jueva. No hi ha gaire marge per posicions intermèdies en un assumpte com aquest. A Nació recollim quatre veus directament implicades en el conflicte per analitzar les causes i els efectes del posicionament de l'Ajuntament.
 

Salah Jamal: "L'agermanament no ha servit per res"

Salah Jamal, metge i historiador, és un dels fundadors de la Comunitat Palestina a Catalunya, on va arribar de molt jove. Aquests dies no amaga la seva satisfacció: "Colau ha estat valenta". Jamal recorda quan es va signar l'acord d'agermanament. Va ser el 1998, cinc anys després dels Acords d'Oslo entre Israel -aleshores amb un govern del laborista Isaac Rabin- i el lideratge palestí amb Iàsser Arafat, i amb l'administració Clinton com a mediador. L'agermanament unia Barcelona, Tel-Aviv i Gaza. Hi havia en l'horitzó el somni de "la pau dels valents", com la va anomenar Arafat.

Assegura que l'agermanament "no ha servit per res", i tot seguit es referma en aquesta idea: "Si Israel no fa cas als Estats Units ni a les Nacions Unides, com farà cas del que diguin Joan Clos, Xavier Trias o Ada Colau? L'estat d'Israel no vol la pau". El metge descriu la política d'assentaments com una estratègia per fer inviable un estat palestí. "Quan es van signar els Acords d'Oslo hi havia 20.000 colons a Cisjordània i els territoris ocupats. Ara n'hi ha més de 700.000", remarca.

L'expresident de la Comunitat Palestina nega que Israel pretengui res més que una "neteja ètnica" i rebutja que hi hagi grans diferències entre els governs de dreta, com l'actual de Netanyahu, i els anteriors de centreesquerra: "La primera colònia és del 1967, sota el govern del laborista Levi Eshkol". Per dibuixar els límits de l'agermanament, explica que l'alcalde de Tel-Aviv, Ron Huldai, provinent del Partit Laborista, és un expilot de la força aèria que va bombardejar Gaza.
 

Laurence Franks: "Són antisemites"

A la Comunitat Israelita de Barcelona veuen les coses d'una manera molt diferent. És la primera comunitat de fills d'Israel creada a l'estat espanyol, el 1918, quan encara dir-se jueu era arriscat. Per això es va emprar pel terme israelita. L'empresari Laurence Franks la va presidir fa uns anys, com també va estar al davant del Fons Nacional Jueu a Espanya. No amaga la seva perplexitat per la decisió de Colau: "Com a jueu sionista, estic indignat. Això no és justificable". Franks recorda els vincles econòmics i comercials d'Israel amb Catalunya, amb una comunitat de prop de 20.000 jueus i uns 400.000 ciutadans israelians que visiten Catalunya cada any.

Per a Franks, no hi ha cap raó que justifiqui la decisió de l'Ajuntament més enllà del "dogmatisme de l'extrema esquerra". ´"Són antisemites, odien els jueus, Israel i tot el que representa l'estrella de David", insisteix. Considera absurd l'acusació d'"apartheid" feta a Tel-Aviv, quan hi ha hagut formacions àrabs en el govern d'Israel. No amaga el seu alineament amb el govern israelià i afirma: "La diferència entre ells i nosaltres és que nosaltres volem la pau".  
 

Laurent Cohen: "No és un conflicte, és una ocupació militar"

No tots els membres de la comunitat jueva ho veuen igual. També hi ha veus, minoritàries, satisfetes amb la decisió de Colau. És el cas de Laurent Cohen, un traductor que pertany a Junts, Associació Catalana de Jueus i Palestins. "Estem contents perquè el que passa allí no és un conflicte sinó una ocupació militar"", diu. Està convençut que l'expressió "apartheid" és indicada i al·ludeix a les condemnes d'organitzacions com Amnistia Internacional a la política d'ocupació. Cohen critica la "segregació" que pateixen els palestins i afirma que Israel "és una democràcia (en perill) per als jueus, però en paraules de la periodista israeliana Amira Hass, és una dictadura militar per als palestins". I actualment, amb les proximitats de Netanyahu amb Viktor Orban i Kaczinsky, Israel està alineat amb l'extrema dreta mundial", diagnostica.
 

Jai Anguita: "Colau no vol resoldre cap conflicte sinó mobilitzar els seus" 

Com ho veuen els jueus sionistes que estan a l'esquerra? Ja fa anys que a Israel és la dreta la que manté l'hegemonia, però durant dècades va ser el Partit Laborista qui va liderar el país. La plana major dels fundadors i posteriors governants eren dirigents d'ideologia socialdemòcrata com Ben Gurion, Golda Meir o Issac Rabin. I en el moviment jueu internacional és molt potent la branca més progressista del sionisme. Jai Anguita presideix la comunitat Bet Shalom a Barcelona, que entronca amb aquesta tradició. I comparteix la indignació amb Colau de la resta de comunitats jueves: "Els comuns no han volgut donar la cara i han utilitzat 4.000 signatures d'entitats properes per aprovar això. Aquesta és la veu de la ciutat?".

Anguita es revolta quan escolta la paraula "apartheid": "Però si un 20% de la població israeliana és àrab i en l'anterior govern de centre esquerra hi havia ministres àrabs". El president de Bet Shalom es pregunta: "Si hi ha apartheid, com és que l'exèrcit israelià no intervé en la major part de ciutats de majoria àrab? Com és que no hi ha problemes greus a Natzaret o a Jaiffa? Els problemes són en els llocs on l'Autoritat Nacional Palestina ha de controlar la seguretat, com Jennín o Ramal·lah, on hi ha cèl·lules de Hamas o de grups radicals de l'OAP".

Colau, segons ell, no vol resoldre cap conflicte, sinó "mobilitzar la seva gent en vigílies d'una campanya electoral". "I això no té res a veure amb Palestina ni amb els drets humans. Això és antisemitisme. També estem agermanats amb la ciutat iraniana d'Isfahan, on s'ha reprimit a les dones i s'ha penjat gent d'una grua", resumeix. Anguita demana a l'equip de govern que porti la decisió al proper ple, el 24 de febrer: "Que deixi que la gent voti". La decisió, però, ja s'ha materialitzat.