Marchena, una intervenció política

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Tribunal Suprem no ha dit l'última paraula. Però sí que ha dit la seva última paraula per deixar clar que no ha encaixat gens bé la reforma del codi penal que va acabar amb la sedició i rebaixar i emmarcar la malversació. I ho ha fet amb la interpretació més severa i políticament més restrictiva possible. Per això ha mantingut la pena més alta per malversació a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa i no els rebaixa les inhabilitacions. Sí que ho fa, i ja estan alliberats de tota pena, amb Carme Forcadell, Quim Forn, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. A aquests dos últims els ha aplicat el delicte de desordres agreujats en lloc del de sedició fent així bons alguns temors. 

Això té dues lectures. La primera és que, a Espanya, tant li fa el que es legisli. Si hi ha un marge interpretatiu, per petita que sigui l'esquerda, els jutges obvien l'esperit de les lleis, és a dir la voluntat amb la que el legislador la va promoure i redactar. I en aquest cas la voluntat, perquè som davant d'un debat recent i que va ser explícit, era ben clara: diferenciar entre la malversació per a lucre personal o el possible ús de les institucions ja fos al marge o en contra de la llei vigent a Espanya per dur a terme un determinat projecte polític, com va ser el cas de l'1-O. De fet, hi ha jurisprudència de la Sala Civil del Suprem que avala tenir en compte l'esperit del legislador, per exemple a l'hora de jutjar el frau de llei. 

Però, és clar, tot això tant li fa a Marchena i al sector conservador de la judicatura, que considera que els pactes polítics, primer amb els indults i després amb la reforma del codi penal, han tirat per terra la seva aplicació extrema de la llei i posen en risc la unitat d'Espanya. No els ha agradat no només per una qüestió patriòtica, sinó també perquè saben que això pot donar ales al Tribunal Europeu de Drets Humans per dir que, en efecte, Espanya es va excedir i els líders independentistes no van tenir un judici just i amb garanties.

Això no només passa amb els líders del procés. De la llei del només sí és sí, per exemple, tampoc se n'ha respectat l'esperit a l'hora de permetre que condemnats s'acullin a escletxes per rebaixar penes. Només el Tribunal Constitucional, ara amb majoria afí al govern espanyol, o el TEDH poden revisar, no se sap quan, les llargues inhabilitacions dels condemnats per malversació a l'1-O. Una revisió immobilista de la sentència, per cert, que complica encara més els retorns de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín, acusats de malversació per l'instructor Pablo Llarena, en sintonia amb la sala segona que presideix Marchena. Allunya també les expectatives de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i altres alts càrrecs del Govern del 2017 de no sortir mal parats de les seves causes.

La segona derivada és política. El PSOE treia ahir pit que la reforma que va pactar amb ERC no havia exonerat de res els independentistes i Junts reforçava la idea que amb l'Estat no hi ha cap negociació possible. I, com era previsible, criticava l'acció política d'Esquerra acordant amb els socialistes la desjudicialització. Els republicans, que tancaran la legislatura a Madrid amb un balanç pobre que els hauria d'obligar a revisar la seva relació amb Pedro Sánchez, carregaven contra el poder judicial, però assenyalaven que tornar a fer l'1-O no implicaria presó. El PP celebrava que, malgrat una reforma que van considerar de gran calibre, el Suprem actués de dic. Més enllà d'això, la revisió de la sentència allunya de la presidència de la Generalitat a Junqueras.

Pere Aragonès, que fins ara havia escoltat com s'especulava amb la possibilitat que ERC presentés el president del partit, tindrà segur una segona oportunitat. I, si se'n surt i ho vol, també una tercera. Junqueras no volia concórrer a les properes catalanes, que seran el 2024 o el 2025, però algunes veus del partit no descartaven que ho fes a les següents, mai més tard del 2030, o a les espanyoles. Com a mínim, el líder d'Esquerra haurà d'esperar-se a 2031. Una eternitat que obliga el partit a consolidar lideratges institucionals vigents i a fer-ne aflorar de nous. El que després de 2017 era necessari, ara és ja obligat.

El mateix val per Romeva i Turull, que també haurien pogut tenir sortides institucionals i hauran de seguir en càrrecs de partit. Ben diferent pot ser el futur de Rull. En el convuls món de Junts, on Laura Borràs i Jaume Giró tenen aspiracions de lideratge electoral i representen els extrems enfrontats, l'exconseller de Territori se situa en una posició més temperada i de consens. Ara, si el partit i ell ho volen, ja està disponible. 

Marchena no ha respectat l'esperit de la llei i ha fet la seva. En aquesta Espanya, o les reformes són molt explícites i s'aparta la judicatura de l'equació o és molt difícil. El context és una variable que sempre s'ha d'incorporar, segurament la principal. 

» Avui estarem pendents del debat de totalitat dels pressupostos al Parlament, de la segona sessió del judici a Borràs i de la polèmica per la suspensió de relacions de Barcelona amb Israelque encara cueja. 
 

---

Avui no et perdis

»El Suprem esvaeix els dubtes: cara i creu de la reforma del codi penal; per Bernat Surroca i Oriol March.

» La veu de Nació: «Tribunals sense llei»; per Pep Martí.

»La sentència de l'1‑O, revisada: quin marge hi ha per recórrer la decisió?; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Realisme màgic»; per Jaume Barberà.

» El Parlament s'acostuma a la interinitat; per Carme Rocamora.

»Els grans mals del capitalisme, segons Antón Costas; per Pep Martí.

» Els ERTO van provocar una bretxa salarial de gènere del 52%.

» Opinió: «Pensar amb un filferro, llegir en paper»; per Carme Vidalhuguet.

» Com veuen els jueus i el palestins catalans la decisió de Colau de trencar amb Israel?; per Pep Martí.  

» Clam perquè el govern espanyol faci oficial «ara» el català a la Unió Europea.

» Sis projectes competeixen per instal·lar un parc eòlic marí a la Costa Brava; per Arnau Urgell Vidal.

» Què sabem i què no dels objectes no identificats abatuts pels Estats Units?; per Lluís Girona.

»Per què «Alcarràs» ha punxat als Goya?; per Víctor Rodrigo.

» Crònica: He demanat imatges catalanes a una intel·ligència artificial i el resultat és un deliri psicotròpic; per Pau Cusí.

» Opinió: «Noms de persona»; per Josep Vallverdú.

»Les Teresines reapareixen trenta anys després amb un pòdcast setmanal; per Irene Montagut.
 

---

 El passadís

La fundació Espigoladors fa una tasca social i, a més, evita el malbaratament alimentari comercialitzant elaboracions de fruites i verdures amb la seva marca Es im-perfect. Un dels seus productes és la melmelada de taronja amarga. Però no d'uns fruits com qualssevol. Ho fa amb les del Pati dels Tarongers de la Generalitat. El 1534 s'hi van plantar els primers arbres seguint una moda que provenia del Pròxim Orient i, des d'aleshores, sempre hi han sigut amb les seves fulles perennes. La melmelada, en un potet dins un estoig negre que explica la història del Palau i del pati, és una atenció protocol·lària que la presidència de la Generalitat regala a algunes visites i no es comercialitza. La producció de la vintena d'arbres és, òbviament, molt limitada. 

Vist i llegit

As Bestas va ser la gran guanyadora de la nit dels Goya. La pel·lícula que dirigeix Rodrigo Sorogoyen es va endur nou premis i la seva productora executiva és la catalana Sandra Tàpia, que treballa a Arcadia Motion, amb seu a Barcelona. Es dona la circumstància que la productora és la germana de la periodista del Planta Baixa de TV3 a Madrid Tània Tapia. Ahir totes dues van protagonitzar una divertida estona creuant-se en un directe demostrant fins a quin punt tenen connexió. Ho podeu recuperar aquí. 

 L'efemèride

El seu adeu va ser un autèntic xoc per a l'independentisme. Muriel Casals (Avinyó, 1945) va morir fa set anys i va deixar un buit difícil d'omplir dins del sobiranisme civil i del grup parlamentari de Junts pel Sí. Casals, després d'anys fent activisme —especialment des de la presidència d'Òmnium Cultural—, va integrar-se a la candidatura de CDC i ERC a les eleccions plebiscitàries del 27-S de 2015 com a número 3 per Barcelona. Per davant hi tenia Carme Forcadell, amb qui tantes manifestacions i xerrades per tot el país havia compartit quan comandaven Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana. Eren, en certa manera, el seny i la rauxa de la "revolta dels somriures", com li agradava dir a Casals. Aquí podreu trobar una galeria de la trajectòria de l'expresidenta d'Òmnium, que inclou la seva intervenció en el Concert per la Llibertat que va complir el Camp Nou l'any 2013.

 L'aniversari

El 14 de febrer de 1948 va néixer a la ciutat de l'Havana, a Cuba, l'actriu i presentadora Mayra Gómez Kemp, nacionalitzada espanyola. Va arribar a Espanya després que els seus pares, actors, haguessin marxat de l'illa per l'arribada del castrisme. Va fer de cantant i actriu i presentadora, i l'èxit li va arribar el 1977 quan va començar a aparèixer a l'Un, dos, tres, el concurs estrella de TVE, que aleshores era l'única cadena de televisió. El 1982 salta definitivament a la fama quan Chicho Ibáñez Serrador la tria per presentar-lo durant sis anys. Després presentaria diversos programes de ràdio i televisió, també a emissores privades fins que es va retirar.

Ha superat un càncer de llengua i un de coll. El 2014 va publicar les memòries Hasta aquí puedo leer, la frase que deia a les parelles que participaven al concurs quan els obligava a triar entre el premi que els oferien o seguir-se arriscant per aconseguir-ne un de millor. En aquest vídeo la podeu veure acomiadar-se d'una de les temporades amb un dard inclòs a l'actriu Victoria Abril per avergonyir-se, segons ella, de ser una de les "noies" de l'Un, dos, tres. Al costat de Gómez Kemp hi havia l'actriu i model catalana Lydia Bosch.
 ​Fes clic aquí per rebre'l