El president de la Generalitat,
Pere Aragonès, presidirà l'
Euroregió Pirineus-Mediterrània en els propers dos anys. La presidenta d'Occitània, la socialista francesa
Carole Delga, li va passar el testimoni aquest divendres en
un acte a Tolosa de Llenguadoc. Va ser el motiu també perquè tots dos dirigents mantinguessin la seva primera trobada presencial.
Fa dinou anys del naixement d'una Euroregió -l'any 2004- que ha anat guanyant protagonisme i àmbit de gestió, però que encara no ha assolit prou coneixement social. En tots aquests anys, l'Euroregió ha travessat la història de Catalunya i ha hagut d'afrontar diverses polèmiques polítiques. Ara, però, és percebuda des de la Generalitat com un instrument clau per
"superar les fronteres", en paraules del president de la Generalitat. I per avançar per fer de Catalunya un actor rellevant a la Mediterrània.
Aquestes són les claus que ajuden a entendre l'Euroregió.
1.- Una proposta maragalliana
Va ser
Pasqual Maragall qui va proposar primer, el 2003, la constitució d'una Euroregió que havia d'incloure Catalunya, el País Valencià, l'Aragó, les Illes Balears, les regions franceses del
Migdia-Pirineus i del
Llenguadoc-Rosselló, i el Principat d'Andorra. La proposta va provocar controvèrsia. Maragall, en aquell moment candidat a la Generalitat, va irritar
José María Aznar, que va considerar la iniciativa un atac a la idea d'Espanya.
Francisco Camps, des de València, ja va deixar clar que no en formaria part. Andorra, per la seva banda, no hi va entrar perquè és un Estat.
2.- Aragó, la primera baixa
Sí que hi va entrar l'Aragó, en aquell moment presidit pel socialista
Marcelino Iglesias. Això sí, a canvi de rebutjar-se el nom de
Comunitat del Canigó, com proposava Maragall, que acabava d'encetar la seva presidència. Però Iglesias hi va ser per poc temps. Una moció del Parlament en favor de la integritat del
fons artístic de la Franja va crispar les autoritats de Saragossa, i el 2006 l'Aragó va abandonar l'Euroregió. En canvi, amb Aznar ja fora de la Moncloa, el president balear, Jaume Matas, del PP, va acceptar formar-ne part. Pel que fa a una possible reincorporació de l'Aragó o una possible entrada del País Valencià, fonts properes a l'Euroregió expliquen que "no està sobre la taula".
3.- Plans d'acció per 1.551 milions
L'Euroregió és cada cop activa en els seus àmbits d'actuació. El
pla d'acció sectorial per aquest 2023 suposa 1.551 milions d'euros de despesa executada en tots els territoris que la constitueixen. L'any 2022 va dur a terme un total de
33 actuacions. Entre els projectes engegats hi ha el Psamides, adreçat al desenvolupament sostenible dels ports esportius (amb una partida de 2,86 milions); el Wat'Savereuse sobre estalvi i reutilització de l'aigua en el sector turístic (1,59 milions); el CESAM, per promoure l'economia circular en el sector agroalimentari (2,7 milions) o el Carbon Farming Med per ajudar els agricultors a implementar de carboni (amb 2,79 milions). El paper de l'Euroregió en l'àmbit de la p
olítica del clima és evident.
4.- Alineats contra el tancament de fronteres
L'Euroregió suposa una aliança de territoris per damunt de les fronteres interestatals. I això pot generar solidaritats en temes sensibles enfront algunes decisions dels governs estatals. Això s'ha vist en un dels problemes transfronterers més sensibles, com ha estat la decisió del prefecte
Rodrigue Furcy de
tancar nombrosos passos fronterers al·legant motius d'immigració il·legal i lluita antiterrorista. En aquest tema, la societat civil de la Catalunya Nord ja ha aixecat la veu reclamant la reobertura fronterera. En això, Occitània i Catalunya s'han alineat. El novembre passat, totes dues comunitats junt amb Euskadi i la resta de territoris de la Comunitat de Treball dels Pirineus, van reclamar la reobertura dels passos. Aragonès i Carole Delga
han refermat aquesta posició aquest divendres.
5.- Presidència catalana durant l'1-O
L'anterior presidència catalana de l'Euroregió va transcórrer entre el juny de 2017 i el febrer de 2019. Just en el moment més tens del procés sobiranista i amb
l'1-O. Però l'Euroregió té una personalitat jurídica pròpia i no es va veure afectada en les seves activitats per l'aplicació del 155. Cap representant del govern espanyol hi va jugar cap paper en aquest període.
6.- De l'Euroregió a la Macroregió
És una idea repetida aquests dies des de totes les instàncies del Govern implicades en l'Euroregió. Aquest organisme ha de servir com a plataforma per avançar en una visió més ambiciosa del paper de Catalunya a la Mediterrània. Hi ha en l'horitzó el projecte de la Macroregió, una figura contemplada a Brussel·les que implica la coordinació d'estats de la UE amb tercers països. La
Macroregió aplegaria estats del sud d'Europa i d'altres del
nord d'Àfrica i el paper geopolític de l'Euroregió -que uneix l'arxipèlag balear i territoris continentals- es considera important per consolidar aquesta perspectiva.
