Els catalans acollim o desacollim?

Es respira un ambient de germanor entre tots els presents a l’acte, organitzat per l’associació Punt de Referència. Abraçades i bones paraules entre un públic que espera l’inici de la trobada al Teatre de CCCB: Volem Acollir? El projecte rep el nom de les manifestacions de l’any 2017 a Barcelona. Unes reivindicacions on es podia llegir en cartells: “Volem acollir!”. Però, realment els catalans i les catalanes hem acollit tot aquest temps?

Carles Prats, periodista de TV3, dona la benvinguda a tots i totes, posant el focus en un verb: acollir. I una breu descripció d’una Catalunya diversa. El presentador, sense més dilació, convida els primers protaginistes a pujar a l’escenari entre aplaudiments. Aicha El Hayty i Alpha Oumar Diallo, dos joves de l’entitat Punt de Referència, entrevisten a Blanca Garcés, investigadora de l’àrea de migracions del CIDOB. Garcés enumera tres punts problemàtics, que serveixen per justificar el “desacolliment” general en el territori català.
 

Discriminació institucional

Catalunya ha rebut 12.025 joves i infants sols des del 2017, segons dades del Departament de Drets Socials. Tot i els esforços i el progrés en polítiques de migració, el dret a residir segueix sent una utopia per a molts nouvinguts. El dret a residir és la porta a una educació de qualitat, el certificat que et permet presentar-te a unes oposicions i el pas que et permet accedir a altres drets. Si ens centrem en la paraula residir, es defineix com “viure habitualment en un lloc concret en un moment determinat”. Com comenta la investigadora Garcés, el dret no s’hauria de basar en un fonament de pertinença, sinó de residència. 

Per altra banda, hi ha organitzacions com Punt de Referència que acompanyen els migrants en aquest període. L’associació ha permès crear un espai d’aprenentatge col·lectiu, on el voluntari aprèn de l'immigrant i viceversa. Fet que ajuda a trencar estigmes i a una millor integració a noves cultures. D’això es tracta, compartir, barrejar-nos i caminar plegats. Reduir el concepte d’acollir en “donar feina” és una idea errònia, perquè evoca a la discriminació i explotació dels mercats, ha defensat Garcés.
 

Problemàtica demogràfica

La societat catalana està marcada per la generació del baby boom, amb tot el que això comporta. Un gran progrés cultural i laboral, però alhora l’herència d’una piràmide invertida demogràfica, ha dibuixat. Recordem que molts d’aquests homes i dones són fills i filles de la gran migració que es va rebre d’altres punts de l'Estat durant els anys 60 i 70. Un període recent que serveix per exemplificar que les migracions són inherents als éssers humans i responen a unes necessitats determinades. 

Si mirem amb una mica més de perspectiva, ha demanat Garcés, Europa és un sistema complex de reproducció demogràfica, ja que està limitada per una baixa natalitat i està construïda a partir del capitalisme. Per tant, "la societat ha de poder progressar per poder fer front a aquesta situació". El món globalitzat ha multiplicat exponencialment el nombre de migracions i aniran a més. Per aquest motiu, Blanca Garcés posa èmfasi en la normalització d’aquest moviment humanitari: “Cal ser conscients que tots formem part d’un mateix sistema i una mala acollida comporta greus repercussions a tots i totes”.
 

Exclusió social

La discriminació institucional condueix a una exclusió social sistemàtica, ha alertat la ponent. L’experiència dels catalans que l’han patit ajuda a entendre molt millor "què estem fent malament" i com poder revertir-ho. Nadia Ghulam, refugiada afganesa, presumeix de ser “una catalana com Déu mana” i no ha deixat cap dubte que ho és a tots els presents. Quan va arribar a Catalunya, va decidir portar mocador, després el va canviar per una gorra i, finalment, va decidir anar a la perruqueria per anar com la seva mare. La Nàdia veu amb bons ulls el procés d’acolliment que va viure: decidint com i quan adaptar-se. Maria Bouabdellah, des d’una altra perspectiva, assegura que els catalans i catalanes els “costa entendre que hi ha catalans amb altres punts d’origen o amb un altre color de pell”. També ha aprofitat per reivindicar que la solució es troba en un "bon discurs" i la conscienciació a través de l’educació. 
 

"Quan acollim, la lluita queda implícita"

La festa que s’ha viscut en el CCCB reivindica una societat més conscienciada i implicada en acollir. El torn de paraula ha donat veu a uns discursos amb molta força. Com el d’Ousman que sintetitza el racisme en tres aspectes: “Por al pobre, por al desconegut i molta ignorància”. Per això, cal lluitar conjuntament i internament. Lluitar contra pensaments propis que puguin conduir a una discriminació racial o classista, per lluitar també contra els discursos d’odi que omplen titulars i serveixen per guanyar vots. Aquesta ha estat la conclusió de la trobada.