12
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
14:00h
A poc més de sis mesos per a leseleccions a les cambres catalanes -previstes per a la segona quinzena de setembre-, l'escenari d'una llista unitària de les "forces d'ordre" per foragitar de la Cambra de Barcelona l'actual executiva independentista d'Eines de País sembla descartat. Així ho asseguren fonts de les principals organitzacions empresarials. Les dues més importants, Foment del Treball i Pimec, mantenen clares estratègies divergents.
Les eleccions camerals es produiran enmig d'un intent de reconfigurar forces en el món empresarial. El pols inacabable entre Foment i Pimec pel lideratge patronal ha entrat en una dinàmica més intensa darrerament, des de la creació el maig del 2021 de Conpymes, una confederació d'entitats de la petita i mitjana empresa que vol plantar cara a la CEOE, la gran patronal espanyola, a la qual pertany Foment. Aquest és un rerefons que s'ha de tenir molt en compte a l'hora de seguir els moviments entorn la Cambra.
Per motius ben diferents, ni Foment ni Pimec semblen motivats a repetir l'escenari del 2019, quan es van visibilitzar diferents candidatures amb presidenciable i actes electorals explícits. Pimec va donar suport de manera bastant clara a la llista d'Enric Crous, mentre sectors propers a Foment no amagaven la proximitat a la de Carles Tusquets. Ara, en l'entorn de Josep Sánchez Llibre, president de Foment, hi ha paraules positives per la gestió de Mònica Roca, presidenta de la Cambra, de qui assenyalen que ha donat suport a moltes de les iniciatives de Foment, en especial en l'àmbit d'infraestructures o en temes com l'ampliació de l'aeroport. Haurien de canviar molt les coses perquè Foment es plantegés elaborar una candidatura formal. Altra cosa és que hi hagi candidats a algunes de les 52 vocalies elegibles que trobin suport a la patronal.
A Pimec, les coses es veuen d'una altra manera. L'organització de la petita i mitjana empresa vol ocupar l'àmbit que li pertoca i el seu president, Antoni Cañete, ha posat la directa per incidir en tots els fronts oberts, des del diàleg social a la política econòmica. A Pimec repeteixen que les mipimes (les empreses amb menys de deu treballadors) són el 85% del teixit econòmic i han de ser defensades. El paper de la Cambra en aquest context és vist amb atenció des de Pimec, que ha mostrat les seves reserves envers la llei de Cambres, aturada al Parlament.
"L'espai o l'ocupes o te l'ocupen". La frase, d'un dirigent de Pimec, explica bé la voluntat de l'organització de fer-se present en tots els àmbits. Pensant en les properes eleccions camerals, sembla clar que es faran presents d'alguna manera en el procés. Però ara per ara també descarten presentar una llista pròpia amb un presidenciable. Tampoc veurien malament fer un esforç per consensuar amb altres forces, com el mateix Foment, una possible estratègia. Però cada dia que passa això sembla més improbable. Una cosa sí que farà Pimec: oferirà a Foment una llista conjunta per ocupar les sis vocalies que corresponen a les organitzacions empresarials.
Què farà Joan Canadell? L'expresident de la Cambra i diputat al Parlament per Junts va ser un dels rostres de la llista sobiranista en les eleccions del 2019 i és membre del ple cameral. Segons ha pogut saber aquest diari, la intenció de Canadell és la de tornar a ser candidat al ple. Tot indica que mentre continuï en la vida política, la seva voluntat és no postular-se de nou per presidir la corporació.
Les eleccions camerals es produiran enmig d'un intent de reconfigurar forces en el món empresarial. El pols inacabable entre Foment i Pimec pel lideratge patronal ha entrat en una dinàmica més intensa darrerament, des de la creació el maig del 2021 de Conpymes, una confederació d'entitats de la petita i mitjana empresa que vol plantar cara a la CEOE, la gran patronal espanyola, a la qual pertany Foment. Aquest és un rerefons que s'ha de tenir molt en compte a l'hora de seguir els moviments entorn la Cambra.
Per motius ben diferents, ni Foment ni Pimec semblen motivats a repetir l'escenari del 2019, quan es van visibilitzar diferents candidatures amb presidenciable i actes electorals explícits. Pimec va donar suport de manera bastant clara a la llista d'Enric Crous, mentre sectors propers a Foment no amagaven la proximitat a la de Carles Tusquets. Ara, en l'entorn de Josep Sánchez Llibre, president de Foment, hi ha paraules positives per la gestió de Mònica Roca, presidenta de la Cambra, de qui assenyalen que ha donat suport a moltes de les iniciatives de Foment, en especial en l'àmbit d'infraestructures o en temes com l'ampliació de l'aeroport. Haurien de canviar molt les coses perquè Foment es plantegés elaborar una candidatura formal. Altra cosa és que hi hagi candidats a algunes de les 52 vocalies elegibles que trobin suport a la patronal.
A Pimec, les coses es veuen d'una altra manera. L'organització de la petita i mitjana empresa vol ocupar l'àmbit que li pertoca i el seu president, Antoni Cañete, ha posat la directa per incidir en tots els fronts oberts, des del diàleg social a la política econòmica. A Pimec repeteixen que les mipimes (les empreses amb menys de deu treballadors) són el 85% del teixit econòmic i han de ser defensades. El paper de la Cambra en aquest context és vist amb atenció des de Pimec, que ha mostrat les seves reserves envers la llei de Cambres, aturada al Parlament.
Pimec: ocupar espai
Per Pimec, el projecte legislatiu ha de delimitar molt bé les finalitats de les cambres, que són entitats de dret públic i tenen una funció consultiva i de defensa dels interessos generals del comerç i la indústria, però no poden actuar com a agents socials. A Pimec temen que la llei mantingui l'ambigüitat en aspectes com la prestació de serveis i la incidència sobre polítiques públiques. En definitiva, que la Cambra pugui entrar en el terreny de Pimec."L'espai o l'ocupes o te l'ocupen". La frase, d'un dirigent de Pimec, explica bé la voluntat de l'organització de fer-se present en tots els àmbits. Pensant en les properes eleccions camerals, sembla clar que es faran presents d'alguna manera en el procés. Però ara per ara també descarten presentar una llista pròpia amb un presidenciable. Tampoc veurien malament fer un esforç per consensuar amb altres forces, com el mateix Foment, una possible estratègia. Però cada dia que passa això sembla més improbable. Una cosa sí que farà Pimec: oferirà a Foment una llista conjunta per ocupar les sis vocalies que corresponen a les organitzacions empresarials.
Canadell tornarà a ser candidat... al ple
Per la seva banda, com va informar Nació, l'actual equip independentista que governa la Cambra ja té avançada la seva candidatura al ple. Ells tampoc presentaran presidenciable fins que no s'hagin elegit tots els vocals del ple. Els noms de l'actual dirigent, Mònica Roca, i del vicepresident Toni Fitó, són els més esmentats com a candidats en cas que Eines de País -que segurament emprarà una nova marca- obtingui de nou la majoria.Què farà Joan Canadell? L'expresident de la Cambra i diputat al Parlament per Junts va ser un dels rostres de la llista sobiranista en les eleccions del 2019 i és membre del ple cameral. Segons ha pogut saber aquest diari, la intenció de Canadell és la de tornar a ser candidat al ple. Tot indica que mentre continuï en la vida política, la seva voluntat és no postular-se de nou per presidir la corporació.