10
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
10:44h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, assumeix aquest divendres la presidència rotatòria de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània (EPM), en un acte a Tolosa de Llenguadoc, en què es farà el traspàs per part de la presidenta de la regió d'Occitània, Carole Delga, que ho ha estat en els darrers dos anys. També hi assistiran representants del govern balear.
L'Euroregió Pirineus-Mediterrània es va crear el 2004 com una organització de cooperació política entre l'executiu català, el de les Illes Balears i Occitània. Amb el rang jurídic d'Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), és reconeguda com una institució de cooperació interregional d'àmbit europeu. Aplega 15 milions d'habitants, xifra que la converteix en una zona més poblada que dinou dels estats de la Unió Europea, amb 110.000 km². Té un PIB de més de 440.000 milions d'euros -dades del 2019, similar al d'Àustria.
Des del seu inici, l'Euroregió ha volgut ser un gran espai de cooperació i desenvolupament entre els seus territoris i un pol de creixement verd i blau mitjançant la innovació i els vincles teixits entre els centres universitaris, tecnològics, culturals i econòmics. El 2021 va definir el seu full de ruta fins al 2030, amb quatre grans eixos: accelerar la transformació ecològica i energètica dels territoris per combatre les urgències climàtiques; promoure una economia circular i neutra en carboni; treballar per la inclusió i la diversitat; i situar l'Euroregió com un actor protagonista a la Mediterrània.
Han passat moltes coses des d'aquell octubre del 2004, quan va néixer l'Euroregió amb un acte amb el president català, Pasqual Maragall, i els seus homòlegs del Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus, les Illes i l'Aragó. Només dos anys després, el president aragonès, Marcelino Iglesias, es va retirar en protesta pel conflicte encetat per les obres d'art de la Franja. L'Aragó ja no ha tornat a l'Euroregió, que s'ha vist afectada per les vicissituds polítiques. Aquest divendres, comença una nova etapa amb presidència catalana.
L'Euroregió Pirineus-Mediterrània es va crear el 2004 com una organització de cooperació política entre l'executiu català, el de les Illes Balears i Occitània. Amb el rang jurídic d'Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), és reconeguda com una institució de cooperació interregional d'àmbit europeu. Aplega 15 milions d'habitants, xifra que la converteix en una zona més poblada que dinou dels estats de la Unió Europea, amb 110.000 km². Té un PIB de més de 440.000 milions d'euros -dades del 2019, similar al d'Àustria.
Des del seu inici, l'Euroregió ha volgut ser un gran espai de cooperació i desenvolupament entre els seus territoris i un pol de creixement verd i blau mitjançant la innovació i els vincles teixits entre els centres universitaris, tecnològics, culturals i econòmics. El 2021 va definir el seu full de ruta fins al 2030, amb quatre grans eixos: accelerar la transformació ecològica i energètica dels territoris per combatre les urgències climàtiques; promoure una economia circular i neutra en carboni; treballar per la inclusió i la diversitat; i situar l'Euroregió com un actor protagonista a la Mediterrània.
Han passat moltes coses des d'aquell octubre del 2004, quan va néixer l'Euroregió amb un acte amb el president català, Pasqual Maragall, i els seus homòlegs del Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus, les Illes i l'Aragó. Només dos anys després, el president aragonès, Marcelino Iglesias, es va retirar en protesta pel conflicte encetat per les obres d'art de la Franja. L'Aragó ja no ha tornat a l'Euroregió, que s'ha vist afectada per les vicissituds polítiques. Aquest divendres, comença una nova etapa amb presidència catalana.