08
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
21:10h
Barcelona trenca les relacions amb Israel per la "violació sistemàtica" dels drets humans del poble palestí. Així ho ha fet saber l'alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau, al president israelià, Benjamin Netanyahu, en una carta que li ha fet arribar aquest dimarts i en què també explica que suspèn "temporalment" l'agermanament que Barcelona manté amb la ciutat de Tel-Aviv.
Per recuperar els vincles, Colau exigeix a Netanyahu que es garanteixen precisament els drets dels ciutadans palestins i que es compleixin "plenament" les obligacions imposades pel Dret Internacional i per les resolucions de Nacions Unides sobre el conflicte. Per altra banda, l'alcaldessa remarca que la decisió és de caràcter estrictament polític i reivindica que Barcelona és una ciutat "orgullosa del seu llegat jueu" i de les comunitats jueves que avui dia formen part del municipi. "Com a alcaldessa, estaré al costat d'aquestes comunitats per fer front a qualsevol mostra d'antisemitisme", remarca.
Colau explica que pren la decisió arran que un centenar d'entitats socials i associacions de la ciutat li han demanat, a través de milers de firmes, denunciar l'"apartheid", col·laborar amb entitats palestines i israelianes que treballin per la pau i trencar els acord d'agermanament amb Tel-Aviv, tres peticions les quals l'alcaldessa ha obeït. De fet, Colau enumera en la carta diferents veus internacionals com Ban Ki-Moon o Desmond Tutu i organitzacions com Humans Rights Watch o AmnistiaInternacional, que en els últims anys han assegurat que la situació s'equival o s'assembla a un apartheid.
L'alcaldessa de Barcelona remarca que les violacions de drets humans s'han incrementat i agreujat, entrant en una "nova era d'impunitat" que obliga a prendre mesures: "No ens podem quedar immòbils; les ciutats hem de tenir un paper actiu en la construcció de la pau". Barcelona ja va suspendre les relacions amb Sant Petersburg quan es va produir la invasió russa d'Ucraïna ara ja fa prop d'un any.
El Ministeri d'Exteriors d'Israel ha afirmat que la decisió de l'alcaldessa de Barcelona és "un reforç per a extremistes, grups terroristes i antisemites". El portaveu del ministeri, Lior Haiat, ho ha dit a través d'un fil a Twitter escrit en català en què també assegura que aquesta declaració "és una decisió lamentable que està totalment en contra de l'opinió de la majoria dels ciutadans de Barcelona i els seus representants a l'Ajuntament". Haiat ha afegit: "Fa molts anys que l'amistat entre Israel i Barcelona està basada en una cultura i uns valors compartits. Aquesta penosa decisió no aconseguirà fer malbé aquesta amistat".
L'exconsellera d'Acció Exterior i integrant de la candidatura de Xavier Trias a les municipals, Victòria Alsina, s'ha expressat en la mateixa direcció que Bonet i ha catalogat la decisió d'"error descomunal". Alsina ha assegurat que Barcelona i Tel-Aviv tenen reptes compartits i ha recordat que "els comuns a Madrid no qüestionen l'ambaixada espanyola a Israel". "Les coses no s'arreglen fent ponts, no trencant-los", ha defensat.
Sobre Israel, el Parlament va aprovar el juny de l'any passat una proposta de resolució en què considerava que el sistema que aplica Israel als territoris ocupats és contrari al dret internacional i que és equivalent al crim d'apartheid. El text va ser presentat pels grups parlamentaris d'ERC, la CUP i els comuns a la Comissió d'Acció Exterior i es va aprovar amb el vot a favor d'aquests partits i el PSC malgrat el vot en contra de Junts i les abstencions de Vox i el Ciutadans.
Per recuperar els vincles, Colau exigeix a Netanyahu que es garanteixen precisament els drets dels ciutadans palestins i que es compleixin "plenament" les obligacions imposades pel Dret Internacional i per les resolucions de Nacions Unides sobre el conflicte. Per altra banda, l'alcaldessa remarca que la decisió és de caràcter estrictament polític i reivindica que Barcelona és una ciutat "orgullosa del seu llegat jueu" i de les comunitats jueves que avui dia formen part del municipi. "Com a alcaldessa, estaré al costat d'aquestes comunitats per fer front a qualsevol mostra d'antisemitisme", remarca.
Colau explica que pren la decisió arran que un centenar d'entitats socials i associacions de la ciutat li han demanat, a través de milers de firmes, denunciar l'"apartheid", col·laborar amb entitats palestines i israelianes que treballin per la pau i trencar els acord d'agermanament amb Tel-Aviv, tres peticions les quals l'alcaldessa ha obeït. De fet, Colau enumera en la carta diferents veus internacionals com Ban Ki-Moon o Desmond Tutu i organitzacions com Humans Rights Watch o AmnistiaInternacional, que en els últims anys han assegurat que la situació s'equival o s'assembla a un apartheid.
L'alcaldessa de Barcelona remarca que les violacions de drets humans s'han incrementat i agreujat, entrant en una "nova era d'impunitat" que obliga a prendre mesures: "No ens podem quedar immòbils; les ciutats hem de tenir un paper actiu en la construcció de la pau". Barcelona ja va suspendre les relacions amb Sant Petersburg quan es va produir la invasió russa d'Ucraïna ara ja fa prop d'un any.
El Ministeri d'Exteriors d'Israel ha afirmat que la decisió de l'alcaldessa de Barcelona és "un reforç per a extremistes, grups terroristes i antisemites". El portaveu del ministeri, Lior Haiat, ho ha dit a través d'un fil a Twitter escrit en català en què també assegura que aquesta declaració "és una decisió lamentable que està totalment en contra de l'opinió de la majoria dels ciutadans de Barcelona i els seus representants a l'Ajuntament". Haiat ha afegit: "Fa molts anys que l'amistat entre Israel i Barcelona està basada en una cultura i uns valors compartits. Aquesta penosa decisió no aconseguirà fer malbé aquesta amistat".
El PSC i Junts ho consideren un "gravíssim error"
La decisió de Colau ha deixat un nou xoc al govern municipal que comparteix amb el PSC. La socialista Laia Bonet, tercera tinent d'alcalde, ha definit el trencament amb Israel com "un gravíssim error" i una "decisió unilateral" de l'alcaldessa. "Barcelona no trenca, suma", ha reivindicat Bonet, que creu que l'alcaldessa "tapa la boca al plenari a cop de decret des d'un despatx". Davant la decisió, el PSC presentarà al ple una iniciativa per restablir les relacions amb Tel-Aviv i Gaza i no debilitar el paper de Barcelona al món.L'exconsellera d'Acció Exterior i integrant de la candidatura de Xavier Trias a les municipals, Victòria Alsina, s'ha expressat en la mateixa direcció que Bonet i ha catalogat la decisió d'"error descomunal". Alsina ha assegurat que Barcelona i Tel-Aviv tenen reptes compartits i ha recordat que "els comuns a Madrid no qüestionen l'ambaixada espanyola a Israel". "Les coses no s'arreglen fent ponts, no trencant-los", ha defensat.
Sobre Israel, el Parlament va aprovar el juny de l'any passat una proposta de resolució en què considerava que el sistema que aplica Israel als territoris ocupats és contrari al dret internacional i que és equivalent al crim d'apartheid. El text va ser presentat pels grups parlamentaris d'ERC, la CUP i els comuns a la Comissió d'Acció Exterior i es va aprovar amb el vot a favor d'aquests partits i el PSC malgrat el vot en contra de Junts i les abstencions de Vox i el Ciutadans.
Carta d'Ada Colau a Netanyahu by Naciodigital on Scribd