08
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
14:07h
Junts ha aconseguit aprovar la seva llei per desallotjar pisos ocupats, si el gran propietari es desentén i existeix conflictivitat suficient. Ara bé, finalment, el principal punt de conflicte de la proposta quedarà fora del text aprovat: les comunitats de propietaris no podran instar a un desnonament judicial, com es va plantejar inicialment. Una esmena pactada entre Junts, PSC i ERC ha fixat que les comunitats veïns puguin demanar que es prenguin accions, però que això correspondrà al propietari de l'immoble o a l'ajuntament de torn. En aquest cas, però, la nova normativa sí que habilitarà els governs municipals a demanar el desnonament d'un immoble en què la propietat no actua.
Hi han votat a favor finalment Junts, PSC, ERC, Cs i Vox, mentre que CUP i comuns hi han votat en contra i el PP s'hi ha abstingut. Així, ara s'habilita els ajuntaments perquè, si un gran tenidor amb un pis ocupat no actua en 30 dies davant d'un cas que alteri la convivència o posi en perill la seguretat de l'immoble, els executius municipals puguin portar el cas als jutjats.
El canvi legislatiu definitiu, que implica una reforma del codi civil català, també afegeix algunes acotacions respecte a què suposarà una alteració greu de la convivència que justificaria una petició de desnonament, un dels forats més grans assenyalats pels moviments socials. La diputada de Junts Marta Madrenas ha assegurat que en la redacció final "ja no queden ambigüitats" perquè s'ha matisat que els conflictes de convivència s'hauran de basar en "la jurisprudència" prèvia que els defineix. Al seu torn, des d'ERC se subratlla que hi ha desnonament, el nou text assegura que l'immoble passarà sí o sí al parc públic de manera obligatòria.
Sigui com sigui, Madrenas ha reconegut que "en ànim del consens" s'ha acceptat limitar qui podrà demanar el desnonament i deixar fora les comunitats de propietaris. Per contra, un pacte entre Junts, PSC i Cs permetrà que també pugui elevar una queixa inicials als ajuntaments "el veïnatge de l'espai residencial contigu" al pis ocupat. En aquest sentit, la diputada de Junts s'ha referit a la nova llei com que es donen "eines a les administracions, especialment als alcaldes, alcaldesses i ajuntaments" perquè actuïn en casos que "s'alteri de manera greu la convivència, es posi en perill l'immoble o es vagi contra l'ordre pública".
Al seu torn, el diputat que ha fet de portaveu del partit del Govern, Pau Morales, ha justificat el nou paper d'ERC tot apuntant que s'ha fet un "control de danys" i "s'ha fet un esforç per evitar mals majors". En aquest sentit, s'ha felicitat per haver reduït les ambicions inicials de la proposició de llei, tot i que la nova normativa tenia tots els números de sortir endavant sense el suport dels republicans.
Entre altres elements, el text final també planteja que els ajuntaments puguin adquirir els immobles on es produeix el desnonament durant un màxim de 7 anys per fer-hi lloguer assequible. Una condició que ha incomodat la dreta especialment.
També el el mateix Morales (ERC) ha reconegut que existeixen "dubtes" al voltant de si l'aplicació de la nova normativa per la possible col·lisió amb el dret processal. Aquest mateix argument, el del futur impacte real de la llei, juntament amb els retrets per "estigmatitzar" les ocupacions i generar "alarma", ha protagonitzat bona part dels parlaments de les forces d'esquerres.
Des de la CUP s'ha incidit en el recordatori que l'ocupació de pisos és una situació "forçada" per la manca d'accés a l'habitatge, i que això ha anat de la mà de l'arribada de grans tenidors que aglutinen pisos del país. "Per què posar el focus en aquells que es veuen forçats a ocupar?", ha plantejat la diputada cupaire Montserrat Vinyet.
Entre el sector crític, també la diputada Susanna Segovia, dels comuns, ha recordat que aquesta llei s’ha volgut fer “a correcuita” perquè “el principal objectiu és electoral” per poder articular un missatge de mà dura contra les ocupacions de cara als comicis municipals. En aquest sentit, i en la mateixa línia d’allò expressat per ERC, la representant dels comuns ha ressaltat que tot plegat difícilment tindrà recorregut real. “Difícilment cap jutge les admitrà a tràmit, i ho saben”, ha apuntat Segovia, sobre les demandes que puguin fer els ajuntaments sobre pisos aliens. “És una nova llei Desokupa, que jo li diria també llei Securitas Direct”, ha reblat la diputada.
Des de les PAH catalanes, un cop certificat l'avenç de la llei, insisteixen que la nova norma "és un despropòsit" amb tints "electoralistes" i amb un rerefons "estigmatitzant". Ara bé, reconeixen que suposa una millora que hagi quedat fora "la perillosa i piròmana" proposta de donar poders per desnonar a les comunitats de veïns. En aquest sentit, la portaveu de la PAH Lucía Delgado reivindica que sense la pressió del moviment per l'habitatge, aquesta llei seria "pitjor" en la seva forma final. També celebren que hi hagi noves esmenes que plantegen més requisits i informes a l'hora de justificar el motiu d'un desnonament, per part dels ajuntaments, que no constaven en el text inicial.
Malgrat això, els activistes pel dret a l'habitatge insisteixen que es mantindran atents sobre l'aplicació que tingui aquest canvi normatiu. "Denunciarem sense embuts les conseqüències lesives pels drets humans que tingui", expressen des de la PAH. També plantegen vies per evitar que aquesta llei afecti persones vulnerables, com "plantar cara als jutjats als ajuntaments que ho intentin" tirar endavant.
Hi han votat a favor finalment Junts, PSC, ERC, Cs i Vox, mentre que CUP i comuns hi han votat en contra i el PP s'hi ha abstingut. Així, ara s'habilita els ajuntaments perquè, si un gran tenidor amb un pis ocupat no actua en 30 dies davant d'un cas que alteri la convivència o posi en perill la seguretat de l'immoble, els executius municipals puguin portar el cas als jutjats.
El canvi legislatiu definitiu, que implica una reforma del codi civil català, també afegeix algunes acotacions respecte a què suposarà una alteració greu de la convivència que justificaria una petició de desnonament, un dels forats més grans assenyalats pels moviments socials. La diputada de Junts Marta Madrenas ha assegurat que en la redacció final "ja no queden ambigüitats" perquè s'ha matisat que els conflictes de convivència s'hauran de basar en "la jurisprudència" prèvia que els defineix. Al seu torn, des d'ERC se subratlla que hi ha desnonament, el nou text assegura que l'immoble passarà sí o sí al parc públic de manera obligatòria.
Sigui com sigui, Madrenas ha reconegut que "en ànim del consens" s'ha acceptat limitar qui podrà demanar el desnonament i deixar fora les comunitats de propietaris. Per contra, un pacte entre Junts, PSC i Cs permetrà que també pugui elevar una queixa inicials als ajuntaments "el veïnatge de l'espai residencial contigu" al pis ocupat. En aquest sentit, la diputada de Junts s'ha referit a la nova llei com que es donen "eines a les administracions, especialment als alcaldes, alcaldesses i ajuntaments" perquè actuïn en casos que "s'alteri de manera greu la convivència, es posi en perill l'immoble o es vagi contra l'ordre pública".
Al seu torn, el diputat que ha fet de portaveu del partit del Govern, Pau Morales, ha justificat el nou paper d'ERC tot apuntant que s'ha fet un "control de danys" i "s'ha fet un esforç per evitar mals majors". En aquest sentit, s'ha felicitat per haver reduït les ambicions inicials de la proposició de llei, tot i que la nova normativa tenia tots els números de sortir endavant sense el suport dels republicans.
Entre altres elements, el text final també planteja que els ajuntaments puguin adquirir els immobles on es produeix el desnonament durant un màxim de 7 anys per fer-hi lloguer assequible. Una condició que ha incomodat la dreta especialment.
Dubtes sobre l'impacte real de la llei
Un dels grans dubtes que s'obre ara és quina serà l'aplicació real de la llei. Madrenas ha assegurat que tindrà una gran aplicació, perquè suposa una "nova eina que no existia" i que ajudarà "veïns que estan patint un calvari". Per contra, des de les formacions d'esquerra s'ha mencionat que ja hi ha mecanismes per fer front a situacions que traspassen la legalitat, i des dels partits més a la dreta de la cambra política s'ha criticat el poc pes que pot acabar tenint la nova llei. "És una mala llei" i "frega la decepció", han brandat des de Cs i PP, respectivament.També el el mateix Morales (ERC) ha reconegut que existeixen "dubtes" al voltant de si l'aplicació de la nova normativa per la possible col·lisió amb el dret processal. Aquest mateix argument, el del futur impacte real de la llei, juntament amb els retrets per "estigmatitzar" les ocupacions i generar "alarma", ha protagonitzat bona part dels parlaments de les forces d'esquerres.
Des de la CUP s'ha incidit en el recordatori que l'ocupació de pisos és una situació "forçada" per la manca d'accés a l'habitatge, i que això ha anat de la mà de l'arribada de grans tenidors que aglutinen pisos del país. "Per què posar el focus en aquells que es veuen forçats a ocupar?", ha plantejat la diputada cupaire Montserrat Vinyet.
Entre el sector crític, també la diputada Susanna Segovia, dels comuns, ha recordat que aquesta llei s’ha volgut fer “a correcuita” perquè “el principal objectiu és electoral” per poder articular un missatge de mà dura contra les ocupacions de cara als comicis municipals. En aquest sentit, i en la mateixa línia d’allò expressat per ERC, la representant dels comuns ha ressaltat que tot plegat difícilment tindrà recorregut real. “Difícilment cap jutge les admitrà a tràmit, i ho saben”, ha apuntat Segovia, sobre les demandes que puguin fer els ajuntaments sobre pisos aliens. “És una nova llei Desokupa, que jo li diria també llei Securitas Direct”, ha reblat la diputada.
Des de les PAH catalanes, un cop certificat l'avenç de la llei, insisteixen que la nova norma "és un despropòsit" amb tints "electoralistes" i amb un rerefons "estigmatitzant". Ara bé, reconeixen que suposa una millora que hagi quedat fora "la perillosa i piròmana" proposta de donar poders per desnonar a les comunitats de veïns. En aquest sentit, la portaveu de la PAH Lucía Delgado reivindica que sense la pressió del moviment per l'habitatge, aquesta llei seria "pitjor" en la seva forma final. També celebren que hi hagi noves esmenes que plantegen més requisits i informes a l'hora de justificar el motiu d'un desnonament, per part dels ajuntaments, que no constaven en el text inicial.
Malgrat això, els activistes pel dret a l'habitatge insisteixen que es mantindran atents sobre l'aplicació que tingui aquest canvi normatiu. "Denunciarem sense embuts les conseqüències lesives pels drets humans que tingui", expressen des de la PAH. També plantegen vies per evitar que aquesta llei afecti persones vulnerables, com "plantar cara als jutjats als ajuntaments que ho intentin" tirar endavant.