Dels equilibris interns a la candidatura a la Generalitat: què s'hi juga Junts en el judici a Borràs?

No hi ha ple del Parlament en què els diputats de Junts deixin de saludar expressament Laura Borràs com a gest per recordar que es troba suspesa de les seves funcions com a presidenta de la cambra. És un gest simbòlic que defineix tant la manera d'entendre la política de Borràs -amb un fort component personalista, fàcilment rastrejable a les xarxes socials que gestiona sense intermediaris- i del partit que lidera, on el respecte institucional -a Carles Puigdemont, als exiliats i als qui van formar part del Govern de l'1-O- s'accentua especialment en públic.

El judici pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) no s'escapa d'aquesta dinàmica: una ullada a Twitter permet veure com els adeptes a la Borràs li fan costat de manera acrítica, dinàmica que es manté en les declaracions que fan els dirigents del partit fent servir la fórmula que "no tindrà un procés just" en el marc dels tribunals estatals. Un còctel -judici, equilibris, relacions personals- que converteix la vista oral al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en un escenari on hi ha molt més en joc que el futur personal de Borràs.

Què és exactament el que hi ha en joc en el judici? Com es poden veure alterats els equilibris interns? Quines implicacions pot tenir en les municipals? I en la tria del proper cap de llista a les eleccions catalanes? Aquestes són totes les claus per entendre-ho.

El futur del pacte Borràs-Turull

Poques reunions de l'executiva de Junts han estat tan tenses com la que va abordar la dimissió de Francesc de Dalmases -fidel escuder de Borràs- com a vicepresident després que la comissió de garanties certifiqués la intimidació a una periodista després del programa FAQS del 9 de juliol de l'any passat. Diverses fonts presencials consultades per Nació ressalten que, en el transcurs del debat -durant el qual la presidenta va acusar alguns dels seus companys de voler "fer sang"-, Borràs va donar per "trencat" el pacte travat amb Jordi Turull el mes de juny per salvar la unitat interna i evitar un congrés de confrontació a Argelers.

L'executiva va quedar repartida al 50% i, en tot moment, Turull ha esquivat la trencadissa, fins i tot quan la militància va deixar fora de la direcció David Torrents com a secretari d'organització. El secretari general ha evitat enfrontar-se a Borràs en episodis rellevants dels últims mesos i, en el debat sobre sortir del Govern, la seva posició va ser incompresa pels més turullistes, que sí que van fer mans i mànigues per no abandonar l'executiu. En tot moment, Turull va situar la unitat interna a un trencament de les sigles, que des que es van fundar sota l'aixopluc de Puigdemont, els presos i els independents mai han estat una bassa d'oli.
 
Com pot afectar una condemna als equilibris? En públic, Borràs rep el suport explícit de tothom. En privat, són diverses les veus -també amb presència a la direcció- que veuen amb recel la figura de la presidenta i la seva manera de fer política, i apunten que el judici es pot convertir en una oportunitat per apaivagar el protagonisme que té. L'episodi del cas Dalmases va deixar ferides internes, i en les dues tandes de congrés celebrat a l'estiu es va evidenciar que la part de Junts que preserva el cordó umbilical amb la tradició convergent -ara representada per Xavier Trias a Barcelona- té suficient pes intern per condicionar les dinàmiques de partit.

Al juliol, Junts va aprovar una modificació dels estatuts que va incloure aquesta fórmula per protegir el futur de Borràs en cas de veredicte advers: "La condemna amb sentència ferma per algun delicte relacionat amb la corrupció o la malversació de fons o altres delictes que atemptin contra els principis fundacionals del partit. No s'entendrà en casos de lawfare, que s'haurà de valorar en cada cas concret, per part de la comissió de garanties", sostenia el text transaccionat. Una esmena demanava suprimir, precisament, aquest esment als casos de lawfare, però es va acabar retirant. Una eventual condemna, si s'eleva a la comissió interna -on Borràs ha col·leccionat enemics pel cas Dalmases-, tornarà a tensar les costures del partit.

Soroll abans de les municipals

Les eleccions del 28-M són claus per a Junts a l'hora de consolidar el poder local de la formació i l'estructura territorial. La gran aposta és la de Trias a Barcelona, estructurada al voltant d'un discurs pragmàtic -recuperació de l'ordre, batalla contra la "inseguretat", esmena a la totalitat a l'urbanisme d'Ada Colau i silenci sobre el procés, gran absent en la presentació pública de la precampanya- i teixida amb mans lliures respecte la direcció. L'exalcalde, que s'ha acabat guanyant per trajectòria -i necessitat de la cúpula- una llibertat discursiva pràcticament absoluta, repeteix sempre que pot que cal evitar al màxim cometre "ximpleries" camí del 28-M. Això ha coincidit amb l'etapa de perfil més baix de Borràs i tot el seu entorn.
 
Una de les incògnites, per tant, és quin impacte tindrà una eventual condemna -i el tipus de reacció de Borràs i de Junts com a partit- en la ruta cap a les municipals. Més d'un -i de dos- candidats temen que s'associï la formació a pràctiques irregulars després de l'esforç que s'ha fet per desmarcar-se de l'herència més nociva de Convergència. En aquest cas, a banda, Junts veu com la resta de formacions independentistes -ERC i la CUP- actuen en bloc per emmarcar el cas Borràs en un context de corrupció i de males pràctiques, de manera que una condemna atorgaria munició als adversaris. Un escenari amb riscos de cara al 28-M.

Qui liderarà Junts a les eleccions catalanes?

Borràs va arrasar en les primàries celebrades la tardor del 2020 per ser la candidata de Junts a les eleccions catalanes. Es va imposar a Damià Calvet amb un 75% dels vots en el seu moment de màxima popularitat a les files del partit. Una inhabilitació -la Fiscalia li demana fins a 21 anys sense poder ocupar cap càrrec públic- li impediria poder accedir al Parlament. En aquest escenari, per tant, la formació es veuria abocada prescindir d'ella com a cap de cartell. El nom de Jaume Giró, exconseller d'Economia i cara visible del sector més pragmàtic, és un dels que apareix com a possibles aspirants a la plaça que deixaria vacant Borràs. El nom de Giró es veuria beneficiat, a banda, si Trias guanya a Barcelona, perquè la decantació del discurs cap a posicions més moderades -sense renúncies en l'objectiu final- hauria rebut l'aval de les urnes.

Cap decisió, en tot cas, es prendrà fins que hi hagi sentència, i en cap cas abans de les municipals. Junts ara es troba en disposició de liderar l'oposició un cop cristal·litzat el pacte de pressupostos entre ERC i el PSC; sumat a l'acord previ amb els comuns, el context permet a la formació brandar l'espantall del tripartit de cara a les municipals, les espanyoles i les futures catalanes, encara sense data i ara més a prop de celebrar-se el 2024 o bé el 2025. El TSJC té a les seves mans si Borràs es podrà presentar de nou a uns comicis, però és Junts qui haurà d'assumir les conseqüències de la seva decisió. Hi hagi o no condemna.