08
de febrer
del
2023
Barcelona segueix encadenant mostres que l'ocupació d'habitatges a la capital catalana va a la baixa. Les darreres dades disponibles dels Mossos d'Esquadra així ho confirmen. El darrer trimestre de l'any 2022 es van registrat 316 denúncies per ocupació, el que representa un 22,5% menys que el mateix període de l'any 2019. En ple debat polític sobre les ocupacions, i en un dimecres en què el Parlament ha de votar l'opció d'ampliar el dret a desnonar de comunitats de veïns i ajuntaments, aquesta nova dada relativitza els debats d'alarma sobre el fenomen a la ciutat de Barcelona.
Al marge de l'últim trimestre, la rebaixa del conjunt del 2022 en relació al 2019, l'últim any abans de l'arribada de la covid-19, també és destacada. En el total de dotze mesos, hi ha una reducció del 18,5% dels casos detectats per la policia pel que fa a la instal·lació de persones en un immoble buit. Una línia que, d'altra banda, manté el sentit dels últims exercicis, ja que es redueixen els casos comptabilitzats de 2020 i 2021 també.
Aquesta realitat es dona a Barcelona especialment, ja que a Catalunya la tendència anual va de pujada, si bé aquest darrer trimestre és l'època de l'any amb menys ocupacions, seguint una línia descendent durant tot el 2022. Dades oficials dels Mossos apunten que el primer trimestre de l'any es van donar 2.234 ocupacions. El segon trimestre, 2.191 casos. El tercer, 2.040 denúncies. I el quart trimestre, 1.740 ocupacions, una disminució important respecte a les xifres prèvies.
Des de l'Ajuntament de Barcelona argumenten que el descens de denúncies per ocupació té relació directa amb "la inversió en polítiques d'habitatge". A partir d'aquest principi, fonts municipals remarquen que "és urgent que la Generalitat posi a disposició de la Mesa d'Emergència els 1.300 habitatges que deu". Aquesta situació de manca d'aportació d'habitatges públics per part del Govern implica, a la pràctica, que centenars de famílies sense recursos econòmics hagin de viure a pensions o ocupant, a l'espera d'un pis públic.
En un altre sentit, el govern d'Ada Colau posa pressió sobre l'executiu estatal -format pel mateixos colors que el govern municipal de comuns i PSC- al voltant de la llei d'habitatge. Des del consistori es remarca que esperen que Pedro Sánchez aposti per una nova normativa "efectiva" que impliqui "la regulació de lloguers", però també "l'obligació dels grans tenidors a fer oferta de lloguer social".
Al marge de l'últim trimestre, la rebaixa del conjunt del 2022 en relació al 2019, l'últim any abans de l'arribada de la covid-19, també és destacada. En el total de dotze mesos, hi ha una reducció del 18,5% dels casos detectats per la policia pel que fa a la instal·lació de persones en un immoble buit. Una línia que, d'altra banda, manté el sentit dels últims exercicis, ja que es redueixen els casos comptabilitzats de 2020 i 2021 també.
Evolució de les ocupacions registrades per Mossos a Barcelona Foto: Ajuntament de Barcelona
Aquesta realitat es dona a Barcelona especialment, ja que a Catalunya la tendència anual va de pujada, si bé aquest darrer trimestre és l'època de l'any amb menys ocupacions, seguint una línia descendent durant tot el 2022. Dades oficials dels Mossos apunten que el primer trimestre de l'any es van donar 2.234 ocupacions. El segon trimestre, 2.191 casos. El tercer, 2.040 denúncies. I el quart trimestre, 1.740 ocupacions, una disminució important respecte a les xifres prèvies.
Des de l'Ajuntament de Barcelona argumenten que el descens de denúncies per ocupació té relació directa amb "la inversió en polítiques d'habitatge". A partir d'aquest principi, fonts municipals remarquen que "és urgent que la Generalitat posi a disposició de la Mesa d'Emergència els 1.300 habitatges que deu". Aquesta situació de manca d'aportació d'habitatges públics per part del Govern implica, a la pràctica, que centenars de famílies sense recursos econòmics hagin de viure a pensions o ocupant, a l'espera d'un pis públic.
En un altre sentit, el govern d'Ada Colau posa pressió sobre l'executiu estatal -format pel mateixos colors que el govern municipal de comuns i PSC- al voltant de la llei d'habitatge. Des del consistori es remarca que esperen que Pedro Sánchez aposti per una nova normativa "efectiva" que impliqui "la regulació de lloguers", però també "l'obligació dels grans tenidors a fer oferta de lloguer social".