Sumes per l'aeroport i per votar

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Pere Aragonès torna avui al Parlament per sotmetre's a la sessió de control. Quan miri als bancs d'ERC a l'hemicicle, seguirà comptant-hi 33 diputats. Els mateixos que té el PSC i un més dels que té Junts. Però continuarà sent una xifra petita (la majoria absoluta són 68), fet que explica algunes de les dificultats del seu govern. És un president en minoria, però l'oposició ja no li podrà tirar en cara que això ha portat el país a la paràlisi i que està "sol".

El primer tram de la legislatura el va fer amb la CUP i amb Junts. Els cupaires es van sentir ràpidament decebuts pel rumb de l'executiu de coalició malgrat que admetien els avenços en qüestions com la gestió del departament d'Interior, l'energètica pública o la lluita contra la crisi climàtica. I els segons van decidir deixar les conselleries perquè la gestió de la incomoditat i els desacords sobre el full de ruta independentista amenaçava de fracturar-los. El qui més que no pas el què els ha portat a acabar esmenant a la totalitat uns comptes que Jaume Giró va esbossar.

Aragonès podia convocar eleccions i assumir com a natural la inestabilitat a la política catalana, o podia buscar acords per evitar la imatge d'un nou fracàs. I va optar per la segona opció. De nou va pactar els pressupostos amb els comuns —ja ho havia fet el govern Torra pels de 2020 i el del mateix Aragonès pels de 2022— i aquest cop s'hi han afegit els socialistes. L'acord, prou que ens hi vam estendre la setmana passada, ha implicat renúncies -gripaus si voleu- a banda i banda. El previsible quan negocien dos partits que tenen els mateixos escons i que no estan disposats a regalar-se res perquè han de competir en el proper cicle electoral.

ERC ha transigit amb el Quart Cinturó i en formular a l'acord extrapressupostari un redactat amable amb la possible ampliació del Prat i amb el Hard Rock, tres projectes allunyats del model de país que defensa. I el PSC amb uns comptes que destinen un 17% més de recursos a l'acció exterior, que volien empetitir, i també més diners pel català o la CCMA. En assumptes com ara els serveis socials o la fiscalitat els acords havien de ser possibles i ho han estat.

Aragonès no tindrà més escons, però els acords li permeten tirar endavant com a mínim un any més. Fins que passin les municipals primer i les espanyoles després, i en funció de com hagi anat tot plegat, podrà decidir si 2024 és any electoral o porta la legislatura fins a principis de 2025, quan s'esgoti legalment. Revifar la mesa de diàleg serà més que complicat i refer la unitat independentista tampoc serà senzill, però com a mínim el Govern haurà d'encertar en la carpeta de la gestió. I això vol dir saber treure suc dels pressupostos i afrontar de forma decidida alguns debats pendents.

És, per exemple, necessari que hi hagi més aviat que tard, perquè el tema tornarà a posar-se damunt de la taula, una proposta catalana per la millora del Prat. Una proposta per fer-ne en un aeroport més competitiu -i de gestió catalana- que hauria de poder ser secundada per entitats, institucions econòmiques o el món local. El darrer intent, que el sector de Junts del Govern va acordar amb el govern del PSOE, era una ampliació per dotar-lo de més capacitat que afectava espais protegits i que incidia en l'aposta pel turisme. L'oposició d'ERC, dels comuns i dels ecologistes ho va bloquejar, però ara no hi ha excuses perquè el Govern, que té a les seves files experts en l'assumpte com ara Miquel Puig, tingui una proposta i la defensi de forma enèrgica arreu.

Aragonès ha salvat el match ball i el context és una mica menys advers i permet un cert recorregut al seu Govern mentre s'esmolen les campanyes que vindran. Ara, en minoria, però també amb les mans lliures, ha d'encaminar la seva acció política. I ho ha de fer tant en el camp sectorial com en el nacional, on ha d'obrir el procés per enfortir i sumar voluntats a l'aposta per l'acord de claredat que permeti posar damunt la taula del pròxim govern espanyol el referèndum acordat. 
 

---

Avui no et perdis

» «Sempre hi ha veïns que t'assenyalen»: famílies que ocupen, davant la proposició de llei de Junts; per David Cobo.

» Qui acompanya Trias en la campanya per reconquerir Barcelona?; per Oriol March.

» La veu de Nació: «Trias i l''ara no toca'»; per Joan Serra Carné.

» Aprovat el nou currículum d'educació infantil; per Bernat Surroca.

» El beneficiari dels contractes de Borràs negocia una confessió que la inculparia; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Un somni que ha durat 30 anys»; per Joan Foguet.

» La neu agafa amb força i provoca afectacions a les carreteres catalanes; per Lluís Girona.

» La Moncloa defensa la reforma de la llei del «només sí és sí» per atenuar l'«alarma social»; per Joan Serra Carné i Oriol March.

» Adeu a la mascareta al transport públic, últim símbol de la pandèmia; per Víctor Rodrigo.

» Marlaska justifica la infiltració als moviments socials per «prevenir delictes».

» «Boom» de l'autoconsum solar a Catalunya: el 2022 es van triplicar les instal·lacions fotovoltaiques; per Arnau Urgell.

» Vídeo: Per què s’han produït els terratrèmols de Turquia i Síria?; per Laura Sánchez.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor