07
de febrer
del
2023
Actualitzat
el
08
de febrer
a les
8:57h
El Parlament vota aquest dimecres una proposició de llei de Junts per habilitar comunitats de propietaris i ajuntaments perquè puguin demanar desallotjaments de pisos ocupats si la propietat no actua. També s'inclou els condicionants que hi hagi "una alteració de la convivència, de l’ordre públic, o posi en perill la seguretat o la integritat de l’immoble". Aquests requisits són "massa genèrics" a l'hora de donar llibertat els veïns d'una finca per demanar desallotjar un pis aliè, a parer dels moviments socials. A més, però, diversos testimonis directes que han acabat ocupant un pis buit expliquen a Nació com, en diferents ocasions, s'han trobat confrontacions obertes de veïns tot i que no hi hagi cap mena de conflicte, alteració de la convivència, perill o activitat delictiva.
Una de les preocupacions dels grups pel dret a l'habitatge i les famílies que ocupen és que la llei doni poders a les comunitats de veïns, equiparant-les a una administració pública com un ajuntament, o als drets del propietari de l'immoble ocupat. Un pas que conviu amb el fet que aquestes comunitats de propietaris són, al cap i a la fi, entitats informals formades per uns pocs individus, amb les seves inclinacions personals i polítiques.
De vegades, aquestes preocupacions arrosseguen campanyes d'assenyalament i coaccions a les famílies que ocupen, sense que arribi a produir-se cap comportament conflictiu o "activitat il·lícita", com es va descriure inicialment des de Junts. Ho exemplifica Samanta Randos, veïna amb informe de vulnerabilitat social i ocupant d'un pis del gegantí fons immobiliari Blackstone al barri del Besòs i el Maresme barceloní. "La imatge de l'ocupa sempre hi és. Sempre hi ha veïns, o algun veí, que t'assenyala", explica la dona.
Ara fa més d'un any i mig que viu a l'edifici, i ha demanat exercit el dret a rebre una oferta de lloguer social per part de Blackstone, que tenia el pis buit. A l'inici recorda haver-se de defensar. "Baixava per l'escala i els deia als veïns que era una persona tranquil·la, que venia a viure-hi amb el meu fill. La seva resposta era: "Tu ets una ocupa, el que has de fer és agafar les coses i marxar". I jo insistia, que no crearia cap conflicte, a la inversa", sosté. Amb el temps els ànims s'han calmat, matisa. Tanmateix, la sensació de "ser sempre una ocupa" la fa témer que la nova llei pugui animar veïns a demanar un desnonament que Blackstone mai no ha activat.
Darrerament s'han viscut situacions similars en què grups veïnals han actuat contra una ocupació sense esperar a veure si hi ha cap indici de conflictivitat o delinqüència, arreu del territori de Catalunya. N'hi ha diversos exemples. L'octubre del passat 2021 a Els Boscos de Tarragona, desenes de veïns van assetjar els ocupants d'una casa del banc que era buida fins llavors. Tot i que els mateixos veïns reconeixien que no hi havia registre de soroll ni molèsties, van pressionar la policia, que els va notificar que no tenien res a fer-hi, segons informava Ràdio Ciutat de Tarragona.
O el cas dels veïns del barri de Vista Alegre de Mataró, que aquest mateix 2023 han reivindicat en diverses ocasions haver expulsat persones que ocupaven immobles buits, pel fet d'haver-se instal·lat en una propietat aliena, i malgrat els avisos dels Mossos d'Esquadra que els advertien que no hi havia recorregut legal per desnonar aquelles persones. Així ho detalla en diversos articles el digital Capgròs.
Una mena de situacions que, en ocasions, es fan especialment violentes i s'acarnissen amb famílies amb un perfil de vulnerabilitat social evident. És el cas de la Dounia, l'Aziz i els seus tres fills petits. Una família migrant, amb poc coneixement de l'idioma i sense recursos econòmics suficients. Després de ser desnonats de Badalona i no tenir cap oferta dels serveis socials del municipi metropolità, van arribar a un pis buit del fons immobiliari Cerberus, al barri Gòtic de Barcelona. De nou, però, l'estigmatització contra l'ocupació els va posar-los en el focus de la indignació dels seus companys d'escala.
Es van trobar un president de la comunitat que va encoratjar alguns veïns més, fins i tot llogaters, per trucar a la policia, pressionar la família i fins i tot establir un control presencial a l'accés de l'edifici per evitar que els pares poguessin tornar a entrar al seu pis ocupat. A l'interior del bloc hi havia dos menors de 7 i 11 anys, amb una activista pel dret a l'habitatge que s'havia quedat amb ells, però va ser necessària la intervenció de Mossos i l'Ajuntament de Barcelona perquè els pares poguessin tornar a entrar al bloc i retrobar-se amb la canalla. Novament, el conflicte es basava en el pur fet de l'ocupació, que suposa un delicte d'usurpació. Tampoc va donar temps a fer vida i s'establís si generaven alguna molèstia o no.
Ara, un dels activistes pel dret a l'habitatge que es va implicar en l'acompanyament a la família, de Resistim al Gòtic, adverteix ara dels perills que suposa cedir a una comunitat de propietaris les competències per demanar que es desnoni algú d'un pis. "És com donar poder a les patrulles ciutadanes", adverteix. Una realitat que el preocupa, especialment, davant casos com el de la Dounia i l'Aziz. "No és un cas d'ocupació delinqüencial, sinó de racisme i aporofòbia", manté el portaveu veïnal.
Entitats com la PAH -amb el suport d'ERC, CUP i comuns- ja han demanat explícitament que aquesta llei no tiri endavant. I si ho fa, que deixi fora d'aquests supòsits les famílies amb informe de vulnerabilitat social, i que s'especifiqui més clarament quines són les alteracions de la convivència o els riscos que poden comportar la petició de desnonament. Igualment, també podria ser que s'aprovés el text permetent que les comunitats de propietaris puguin instar al desallotjament, però que necessitin el vistiplau de l'ajuntament de torn. Tot plegat, apunten des del moviment per l'habitatge, ajudaria a pal·liar les pitjors perspectives d'un nou escenari difícil d'imaginar.
Una de les preocupacions dels grups pel dret a l'habitatge i les famílies que ocupen és que la llei doni poders a les comunitats de veïns, equiparant-les a una administració pública com un ajuntament, o als drets del propietari de l'immoble ocupat. Un pas que conviu amb el fet que aquestes comunitats de propietaris són, al cap i a la fi, entitats informals formades per uns pocs individus, amb les seves inclinacions personals i polítiques.
De vegades, aquestes preocupacions arrosseguen campanyes d'assenyalament i coaccions a les famílies que ocupen, sense que arribi a produir-se cap comportament conflictiu o "activitat il·lícita", com es va descriure inicialment des de Junts. Ho exemplifica Samanta Randos, veïna amb informe de vulnerabilitat social i ocupant d'un pis del gegantí fons immobiliari Blackstone al barri del Besòs i el Maresme barceloní. "La imatge de l'ocupa sempre hi és. Sempre hi ha veïns, o algun veí, que t'assenyala", explica la dona.
"Em van començar a colpejar la porta"
En el seu cas, després de ser enganyada per entrar a un pis pel qual va pagar 1.600 euros a una immobiliària fantasma, es va trobar ocupant un habitatge i amb la resta de membres de la seva comunitat escridassant-la i forçant perquè marxés. "El dia que vaig arribar, sense que donés temps a res, els veïns van començar a colpejar la porta, a dir-me de tot, que no em volien allà", rememora Randos. Sortia d'haver de viure en una habitació amb el seu marit, el seu fill de quatre mesos i la gossa. Té un informe social que acredita la seva situació i no hi ha cap conflicte en el seu historial a l'edifici. Però això no la fa sentir més tranquil·la.Ara fa més d'un any i mig que viu a l'edifici, i ha demanat exercit el dret a rebre una oferta de lloguer social per part de Blackstone, que tenia el pis buit. A l'inici recorda haver-se de defensar. "Baixava per l'escala i els deia als veïns que era una persona tranquil·la, que venia a viure-hi amb el meu fill. La seva resposta era: "Tu ets una ocupa, el que has de fer és agafar les coses i marxar". I jo insistia, que no crearia cap conflicte, a la inversa", sosté. Amb el temps els ànims s'han calmat, matisa. Tanmateix, la sensació de "ser sempre una ocupa" la fa témer que la nova llei pugui animar veïns a demanar un desnonament que Blackstone mai no ha activat.
Protestes veïnals com a resposta inicial
Darrerament s'han viscut situacions similars en què grups veïnals han actuat contra una ocupació sense esperar a veure si hi ha cap indici de conflictivitat o delinqüència, arreu del territori de Catalunya. N'hi ha diversos exemples. L'octubre del passat 2021 a Els Boscos de Tarragona, desenes de veïns van assetjar els ocupants d'una casa del banc que era buida fins llavors. Tot i que els mateixos veïns reconeixien que no hi havia registre de soroll ni molèsties, van pressionar la policia, que els va notificar que no tenien res a fer-hi, segons informava Ràdio Ciutat de Tarragona.O el cas dels veïns del barri de Vista Alegre de Mataró, que aquest mateix 2023 han reivindicat en diverses ocasions haver expulsat persones que ocupaven immobles buits, pel fet d'haver-se instal·lat en una propietat aliena, i malgrat els avisos dels Mossos d'Esquadra que els advertien que no hi havia recorregut legal per desnonar aquelles persones. Així ho detalla en diversos articles el digital Capgròs.
Casos amb alta vulnerabilitat social
Una mena de situacions que, en ocasions, es fan especialment violentes i s'acarnissen amb famílies amb un perfil de vulnerabilitat social evident. És el cas de la Dounia, l'Aziz i els seus tres fills petits. Una família migrant, amb poc coneixement de l'idioma i sense recursos econòmics suficients. Després de ser desnonats de Badalona i no tenir cap oferta dels serveis socials del municipi metropolità, van arribar a un pis buit del fons immobiliari Cerberus, al barri Gòtic de Barcelona. De nou, però, l'estigmatització contra l'ocupació els va posar-los en el focus de la indignació dels seus companys d'escala.Es van trobar un president de la comunitat que va encoratjar alguns veïns més, fins i tot llogaters, per trucar a la policia, pressionar la família i fins i tot establir un control presencial a l'accés de l'edifici per evitar que els pares poguessin tornar a entrar al seu pis ocupat. A l'interior del bloc hi havia dos menors de 7 i 11 anys, amb una activista pel dret a l'habitatge que s'havia quedat amb ells, però va ser necessària la intervenció de Mossos i l'Ajuntament de Barcelona perquè els pares poguessin tornar a entrar al bloc i retrobar-se amb la canalla. Novament, el conflicte es basava en el pur fet de l'ocupació, que suposa un delicte d'usurpació. Tampoc va donar temps a fer vida i s'establís si generaven alguna molèstia o no.
Ara, un dels activistes pel dret a l'habitatge que es va implicar en l'acompanyament a la família, de Resistim al Gòtic, adverteix ara dels perills que suposa cedir a una comunitat de propietaris les competències per demanar que es desnoni algú d'un pis. "És com donar poder a les patrulles ciutadanes", adverteix. Una realitat que el preocupa, especialment, davant casos com el de la Dounia i l'Aziz. "No és un cas d'ocupació delinqüencial, sinó de racisme i aporofòbia", manté el portaveu veïnal.
Entitats com la PAH -amb el suport d'ERC, CUP i comuns- ja han demanat explícitament que aquesta llei no tiri endavant. I si ho fa, que deixi fora d'aquests supòsits les famílies amb informe de vulnerabilitat social, i que s'especifiqui més clarament quines són les alteracions de la convivència o els riscos que poden comportar la petició de desnonament. Igualment, també podria ser que s'aprovés el text permetent que les comunitats de propietaris puguin instar al desallotjament, però que necessitin el vistiplau de l'ajuntament de torn. Tot plegat, apunten des del moviment per l'habitatge, ajudaria a pal·liar les pitjors perspectives d'un nou escenari difícil d'imaginar.