07
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
14:18h
Les PAH catalanes intenten, contrarellotge, aturar els plans que obririen un nou escenari que afectaria les ocupacions de pisos: la proposició de llei de Junts perquè les comunitats de veïns i els ajuntaments puguin demanar el desallotjament d'un habitatge, quan la propietat del pis no ho faci, si s'hi detecten riscos, conflicte o activitat delictiva. Una definició que l'entitat considera genèrica i que posa el focus on no toca. A més, "estigmatitza encara més les persones vulnerables desnonades i abandonades per les institucions", exposa la portaveu del col·lectiu social, Lucía Delgado.
En concret, per intentar frenar la llei tal com es contempla ara, la tècnica jurídica de la PAH Paula Cardona ha incidit en dues prioritats. D'una banda, demanen que s'excloguin les famílies vulnerables dels supòsits en què la llei permeti aquests nous desnonaments. D'altra banda, que s'aclareixi una definició massa poc concreta. "Sobretot, cal que es graduïn i explicitin aquestes situacions conflictives o delictives. Perquè la normativa fa menció de manera molt genèrica a "ocupacions delinqüencials o que puguin produir conflictes o riscos", però no es gradua ni especifica de què es tracten aquests conflictes o riscos", ha apuntat la lletrada.
Aquest mateix matí, la portaveu parlamentària del PSC, Alícia Romero, ha assegurat que el seu partit està d'acord amb la proposició de llei de Junts per facilitar que comunitats de veïns i ajuntaments tinguin més eines per impulsar desnonaments en pisos ocupats de grans tenidors. Els socialistes han presentat algunes esmenes "tècniques" al text, i ja han avançat que si aquestes són acceptades, aprovaran la proposició de llei el dimecres al ple
En paral·lel, aquest dimarts al Parlament la PAH ha demanat aturar aquesta modificació legislativa, una petició que des del PSC no avalen: "Discrepem de manera clara amb la PAH. Els hem escoltat. Saben la nostra opinió i no tenim acord", ha dit Romero. Així mateix, ha defensat que la política d'habitatge "no es pot basar en la comissió d'un delicte", en referència a "l'ocupació il·legal d'un habitatge".
Davant aquesta situació, Lucía Delgado ha recordat que l'escenari que pot quedar aquest dimecres és el d'un bloc de PSC, Junts, Ciutadans, PP i Vox aprovant una llei que afectarà famílies pobres "que han ocupat un pis de la banca".
La compareixença al Parlament també ha servit per posar de manifest que la nova llei pot acabar "criminalitzant doblement les persones que ocupen". Segons la denúncia dels moviments socials, les administracions estan arribant tard a oferir pisos assequibles a les famílies sense recursos econòmics alhora que tampoc no estan donant compliment als mecanismes perquè tinguin subministraments bàsics a casa. I això últim podria afavorir nous desnonaments.
Això es basa en la idea que el supòsit de "risc" per a la comunitat o de "conflicte" pot vincular-se directament amb famílies que optin per punxar l'accés a la llum o l'aigua, si no tenen cap mena de subministrament a casa. "Ens hem trobat moltes vegades famílies que tenen problemes per regularitzar els subministraments i els han de punxar", ha detallat Paula Cardona, en referència a un possible focus de tensió veïnal que pot ser utilitzada per una comunitat de propietaris per demanar el desnonament d'una família vulnerable.
Tanmateix, segons ha recordat la tècnica jurídica, actualment hi ha dos convenis amb implicació de la Generalitat en base als drets bàsics de dret a l'aigua i la llum al domicili que fan que les famílies amb informes de vulnerabilitat tinguin accés a comptadors socials d'aigua i llum. Una eina de mínims que permet que, tot i viure ocupant, es regularitzi l'accés a l'aigua i l'electricitat, mentre es resol el procediment jurídic sobre l'immoble, si és que hi ha un intent de desnonament.
El problema, però, és que el conveni dels comptadors socials de llum entre el Govern i Endesa no s'està implementant gairebé enlloc. De fet, tal com va explicar Nació, més d'un any i mig després de la seva entrada en vigor, només havia arribat a 35 famílies de tot Catalunya. "La Generalitat i Endesa no regularitzen els comptadors socials i això suposa un risc", ha exposat Cardona, ja que pot afavorir que hi hagi "veïns preocupats" que opten per desnonar la família per no tenir la llum regularitzada. Un cercle viciós que agreuja la situació de persones, moltes vegades a càrrec d'infants, que han acabat ocupant un pis.
En concret, per intentar frenar la llei tal com es contempla ara, la tècnica jurídica de la PAH Paula Cardona ha incidit en dues prioritats. D'una banda, demanen que s'excloguin les famílies vulnerables dels supòsits en què la llei permeti aquests nous desnonaments. D'altra banda, que s'aclareixi una definició massa poc concreta. "Sobretot, cal que es graduïn i explicitin aquestes situacions conflictives o delictives. Perquè la normativa fa menció de manera molt genèrica a "ocupacions delinqüencials o que puguin produir conflictes o riscos", però no es gradua ni especifica de què es tracten aquests conflictes o riscos", ha apuntat la lletrada.
Igualment, Delgado ha explicitat que tampoc estan d'acord amb què les comunitats de veïns puguin demanar que s'executi el desnonament d'un veí. "En una comunitat de veïns, és igual si estic llogant, soc propietari o estic ocupant. Es poden generar conflictes", ha recordat, apuntant que ara això afectaria directament famílies sense recursos econòmics.
Sobre la llei contra l'ocupació promoguda per Junts -que arriba en un moment de rècord tant dels preus del lloguer com de famílies vivint en pensions perquè han estat desnonades i l'administració no té recursos per oferir-los un pis- la portaveu de la PAH també ha lamentat que "fomenta el control i la sospita veïnal". Especialment, contra persones pobres. Tot plegat fa que considerin que és una llei innecessària. Així s'ha expressat en una roda de premsa al Parlament que ha comptat amb el suport d'ERC, comuns i CUP.
El PSC, al focus de la pressió contrarellotge
Així, des de la PAH s'ha posat el focus en un PSC que pot ser el grup decisiu a l'hora de votar la norma, ja que és el grup parlamentari més nombrós. De moment, però, el partit socialista no s'hi ha posat bé, davant el gruix de les demandes dels moviments pel dret a l'habitatge.Aquest mateix matí, la portaveu parlamentària del PSC, Alícia Romero, ha assegurat que el seu partit està d'acord amb la proposició de llei de Junts per facilitar que comunitats de veïns i ajuntaments tinguin més eines per impulsar desnonaments en pisos ocupats de grans tenidors. Els socialistes han presentat algunes esmenes "tècniques" al text, i ja han avançat que si aquestes són acceptades, aprovaran la proposició de llei el dimecres al ple
En paral·lel, aquest dimarts al Parlament la PAH ha demanat aturar aquesta modificació legislativa, una petició que des del PSC no avalen: "Discrepem de manera clara amb la PAH. Els hem escoltat. Saben la nostra opinió i no tenim acord", ha dit Romero. Així mateix, ha defensat que la política d'habitatge "no es pot basar en la comissió d'un delicte", en referència a "l'ocupació il·legal d'un habitatge".
Davant aquesta situació, Lucía Delgado ha recordat que l'escenari que pot quedar aquest dimecres és el d'un bloc de PSC, Junts, Ciutadans, PP i Vox aprovant una llei que afectarà famílies pobres "que han ocupat un pis de la banca".
El cercle viciós sobre les famílies que ocupen
La compareixença al Parlament també ha servit per posar de manifest que la nova llei pot acabar "criminalitzant doblement les persones que ocupen". Segons la denúncia dels moviments socials, les administracions estan arribant tard a oferir pisos assequibles a les famílies sense recursos econòmics alhora que tampoc no estan donant compliment als mecanismes perquè tinguin subministraments bàsics a casa. I això últim podria afavorir nous desnonaments.Això es basa en la idea que el supòsit de "risc" per a la comunitat o de "conflicte" pot vincular-se directament amb famílies que optin per punxar l'accés a la llum o l'aigua, si no tenen cap mena de subministrament a casa. "Ens hem trobat moltes vegades famílies que tenen problemes per regularitzar els subministraments i els han de punxar", ha detallat Paula Cardona, en referència a un possible focus de tensió veïnal que pot ser utilitzada per una comunitat de propietaris per demanar el desnonament d'una família vulnerable.
Tanmateix, segons ha recordat la tècnica jurídica, actualment hi ha dos convenis amb implicació de la Generalitat en base als drets bàsics de dret a l'aigua i la llum al domicili que fan que les famílies amb informes de vulnerabilitat tinguin accés a comptadors socials d'aigua i llum. Una eina de mínims que permet que, tot i viure ocupant, es regularitzi l'accés a l'aigua i l'electricitat, mentre es resol el procediment jurídic sobre l'immoble, si és que hi ha un intent de desnonament.
El problema, però, és que el conveni dels comptadors socials de llum entre el Govern i Endesa no s'està implementant gairebé enlloc. De fet, tal com va explicar Nació, més d'un any i mig després de la seva entrada en vigor, només havia arribat a 35 famílies de tot Catalunya. "La Generalitat i Endesa no regularitzen els comptadors socials i això suposa un risc", ha exposat Cardona, ja que pot afavorir que hi hagi "veïns preocupats" que opten per desnonar la família per no tenir la llum regularitzada. Un cercle viciós que agreuja la situació de persones, moltes vegades a càrrec d'infants, que han acabat ocupant un pis.