8 pel·lícules que has de veure abans dels Goya 2023

Els Premis Goya 2023 reconeixeran el que ha estat un dels millors anys de la història del cinema espanyol. Desenes de pel·lícules han impulsat desenes de milers de persones a tornar a les sales de cinema per veure alguna de les històries que Rodrigo Sorogoyen, Carla Simón, Carlos Vermut, Pilar Palomero, Alauda Ruíz de Azúa o Alberto Rodríguez. Les plataformes comencen a adquirir les que han estat les millors pel·lícules del 2022, en un any impressionant pel reconeixement internacional (al Festival de Berlín i al Festival de Cannes) i molt bones xifres de taquilla.

Moltes de les pel·lícules que estan nominades als Goya 2023 es podran veure per Movistar Plus, gràcies a l'acord de la companyia amb els premis de l'Acadèmia de Cinema Espanyol. Des de fa anys, el servei de Telefónica crea un canal específic pels guardons i emet les cintes favorites per guanyar un Goya. Aquest any ho fa des del 26 de gener fins al 16 de febrer. Una setmana després dels premis, perquè així es puguin veure algunes de les guanyadores.

Les pel·lícules que et recomanem veure abans dels Goya 2023

La cerimònia, que se celebra aquest dissabte 11 de febrer a Sevilla, comptarà amb la flor i nata de la indústria cinematogràfica espanyola. Per estar preparat per gaudir, amb coneixement de causa, de tota la gala, us recomanem veure fins a vuit pel·lícules que opten a un Goya. 

As Bestas

Una obra mestra de Rodrigo Sorogoyen, coescrita amb Isabel Peña -la seva companya professional a l'hora de realitzar guions-, que situa l'espectador a la Galícia rural en un conflicte entre veïns. El repartiment, de luxe, està nominat a tots els premis interpretatius dels Goya: Denis Menochet (actor principal), Marina Foïs (actriu principal), Diego Anido i Luis Zahera (actor de repartiment) i Marie Colomb (actriu de repartiment). Opta a 17 estatuetes en total. Aquí podeu llegir la crítica.

Alcarràs

La delícia de Carla Simón, guanyadora de la Berlinale de 2022, mereix una visualització obligada aquest any. Èxit de taquilla a Catalunya, situa la mirada en una família de Ponent que viu els últims dies de les seves terres, els seus camps i la seva empresa per un malentès empresarial. Una forma de vida es pot evaporar enmig de tot un problema familiar, generacional i d'adaptació a les noves tecnologies, nous conreus o noves economies. L'obra mestra de Simón. Candidata als Oscars, es va quedar pel camí.

La maternal

Pilar Palomero dirigeix un dels títols de l'any que aborda la maternitat, en aquest cas des de la perspectiva de l'adolescència. Carla Quílez, una de les revelacions interpretatives de la temporada, interpreta a una jove de 14 anys que ingressa en un centre per a mares adolescents, sota la tutela d'una treballadora social i la seva germana (Ángela Cervantes). Sensible i emocionant, explora les dificultats de totes aquestes noies, mares adolescents, a l'hora d'afrontar una nova realitat.

Modelo 77

Manuel (Miguel Herrán) és un jove comptable, empresonat i pendent de judici per cometre un desfalc, s'enfronta a una possible pena d'entre 10 i 20 anys, un càstig desproporcionat per a la quantia del delicte. Aviat, amb el seu company de cel·la, Pino (Javier Gutiérrez), s'uneix a un grup de presos comuns que s'està organitzant per exigir una amnistia. Basada en els fets reals del 1977 al 1979, a la presó Model de Barcelona, on es van amotinar molts presos per demanar l'amnistia després de la caiguda del franquisme. Un retrat sobre les injustícies i vexacions que, fins i tot la mutació del règim, van haver de patir moltíssimes persones.

Cinco lobitos

Laia Costa s'esquinça les vestidures en aquesta història sobre una mare primerenca que veu com la maternitat li canvia radicalment la vida a nivell personal, emocional i laboral. Per intentar reconduir-ho tot marxa a casa dels seus pares i s'enfronta, una vegada més, a la seva mare, en dues històries creuades sobre maternitat. Susi Sánchez excel·leix en el paper d'àvia i mare, en un repartiment coral sota la batuta d'Aluda Ruíz de Azua. Ja es pot vot veure a Filmin, HBO Max i Movistar.

Mantícora

Carlos Vermut torna a dirigir una pel·lícula que aborda una temàtica incisiva, incòmoda, feridora, que va triomfar al Festival de Sitges. En un descens als inferns de l'ànima humana, Vermut ens situa a la vida d'un jove dissenyador gràfic de monstres i bèsties al sector dels videojocs. La seva vida sembla normal, una mica aïllada del món, de les qüestions mundanes, intentant lligar amb noies. A primera vista, sense gaires més complicacions. Les dues interpretacions són magnífiques, gràcies a les feines actorals de Nacho Sánchez i la primerenca Zoe Stein, entrevistada a Nació.

El agua

Elena López Riera va presentar a Cannes aquesta meravellosa pel·lícula, la seva òpera prima, que ja es pot veure a Filmin. Una vella creença popular afirma que algunes dones estan predestinades a desaparèixer amb cada nova inundació perquè tenen "l'aigua endins". És una vella llegenda del País Valencià, que es traspassa generació a generació. Ana (Luna Pamies) viu amb la seva mare (Bárbara Lennie) i amb la seva àvia (Neu de Medina) en una casa on la resta del poble mira amb suspicàcia. Enmig de l'atmosfera elèctrica que precedeix la pluja, Ana coneix José (Alberto Olmo) alhora que lluita per desfer els seus fantasmes.

Un año, una noche

Isaki Lacuesta, reconegut als Premis Gaudí per aquesta pel·lícula, s'endinsa en un drama personal (i de parella) sobre dos supervivents dels atemptats de París a la sala Bataclan. Durant l'assalt terrorista, tots dos aconsegueixen, cadascun pel seu costat, entrar al camerino dels músics i refugiar-s'hi. En sortir ja no són els mateixos. I no saben si ho podran tornar a ser... Adaptació cinematogràfica basada en el llibre Paz, amor y Death metal, de Ramón González, supervivent de l'atemptat terrorista.

Altres notícies que et poden interessar ​


​

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor