Trias, sobre el previst

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Xavier Trias farà fins al 28 de maig el que s'espera d'ell. Intentarà polaritzar al màxim amb Ada Colau i, per tal que això li surti bé, necessita els vots de Junts, és clar, però sobretot li cal la confiança de tots els que volen tenir la garantia d'un canvi a Barcelona més enllà de la seva adscripció nacional. Perquè els altres candidats alternatius, Jaume Collboni i Ernest Maragall, també volen un canvi, és clar. I, si els escoltem, també el representen, és clar. Però si no són alcaldes, haver-los votat pot implicar que el sufragi serveixi per donar un tercer mandat a l'actual.

El socialista perquè és el que ha fet durant vuit anys, per més que ara faci una sortida tàctica i personal del govern. Se situa en coordenades diferents de les de l'alcaldessa, però s'hi pot entendre. I el republicà perquè ha tingut dificultats per fer que la seva "oposició responsable" (que va entomar tot i veure's apartat de l'alcaldia per un pacte antinatural el 2019) encaixi ara amb la seva esmena a la totalitat. Les necessitats parlamentàries del govern d'Aragonès l'han portat, de fet, a permetre els dos darrers pressupostos municipals de Colau i això és un llast per ERC. 

I davant d'això, Trias aprofita que Colau va arribar a l'Ajuntament amb una campanya molt dura contra ell el 2015 per presentar-se, gairebé sense haver-se d'explicar, com l'antagonista perfecte. O jo o Colau (ahir deia "cara o creu") repetirà fins a l'avorriment en campanya. Però com que és gat vell sap que hi ha de posar contingut a més d'una cara amable. I el seu és una ciutat més segura, més neta, més bonica i més pròspera. Uns objectius que tothom comparteix, però que no són fàcils d'aconseguir en un continu urbà amb problemes greus d'habitatge, dificultats per gestionar el turisme (al descontrol del qual ell va contribuir amb mesures com la barra lliure de pisos turístics) i en un context d'incertesa econòmica. La sensació de degradació i mal govern de la ciutat que ell va deixar s'ha estès i això l'ajuda.

El seu reclam és "posar ordre", un discurs que té més a veure amb les "seguretats" que oferien els governs de CiU, on s'imposava la pulsió conservadora i l'estabilitat, que no pas amb els anys del procés, que han estat moltes coses però en cap cas no ordenats. Junts afirma que el procés no s'ha acabat. I s'indigna quan Pedro Sánchez o qui sigui ho formula. Però la campanya de Trias se'n desentén. Ahir, en la presentació de credencials, i sota l'atenta mirada de Jordi Pujol i Artur Mas, que no són militants de Junts i que representen el que representen, no va esmentar, ni col·lateralment, el procés o la independència. Lluny queden les referències de Mas, aleshores president, a la campanya de Trias el 2015 sobre que Barcelona era clau per la independència, que calia alinear el món local —incloses les diputacions— i la Generalitat per sortir-se'n, que els ajuntaments havien de ser la palanca de república catalana i el de la Barcelona capital d'estat. La campanya de Trias no anirà d'això i, a més del pacte natural amb ERC, no arrufarà el nas a entendre's amb Collboni si cal. I el reclam de "l'ordre" i amagar l'estelada fins i tot podria donar-li amb els vots del PP, segons que concedia Daniel Sirera aquest cap de setmana.

És evident que ni la direcció de Junts ni el mateix Trias, que sap com les gasta la màquina de fang de l'Estat, han deixat de ser sobiranistes, que no s'aparten de la idea. Però aquesta evidència conviu amb una altra: que això, per guanyar a la capital del país, "ara no toca". A les darreres eleccions al Parlament, les del 14-F de 2021, Junts, amb una llista encapçalada per Carles Puigdemont i Laura Borràs, va quedar tercera a la ciutat, amb el 17% dels vots. No en tindrien prou per guanyar i el partit antiColau és més fàcil d'articular amb el reclam de l'ordre que amb cap altre, per més que l'alcaldessa digui que ara votaria "no" i es desentengui del referèndum. El Trias alcalde, si torna a ser-ne, serà dipositari del mandat de l'ordre. De cap altre.  
 

---

Avui no et perdis

»Trias situa la batalla de Barcelona com un «cara o creu» amb Colau: «Vull posar ordre»; per Oriol March.

»El relat contra les ocupacions s'endureix al Parlament amb la pinça PSC‑Junts; per Carme Rocamora.

» Rabell, el fitxatge progressista de Collboni per guanyar pes als barris de Barcelona; per David Cobo.

»ERC no acompanyarà Borràs en l'inici del judici: «És un cas de mala praxi».

» Opinió: «L'enemic al llit»; per Jordi Borràs.

» El PSOE presenta sense Podem la proposta de reforma del «només sí és sí».

» Opinió: «Crisi de natalitat? Polítiques de suport a les famílies»; per Marina Geli.

» Obituari: Espinàs, «polític»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»El Camp Nou, un ecosistema més divers del que et podies imaginar; per Arnau Urgell Vidal.

» El dimarts de la gran nevada: 19 comarques en alerta.

» Opinió: «90 segons per la fi del món»; per Jordi Mir.

» Les estacions fantasma del metro de Barcelona; per Joaquín Soneira.

»El que diuen de Vallverdú. Cada dia una personalitat de l'àmbit cultural o institucional ens atansarà a la figura de l'autor centenari. Comença la consellera de Cultura.
 

---

 El passadís

Laura Borràs s'enfronta divendres a la primera sessió del seu judici per fragmentació de contractes a la Institució de les Lletres. Dirigents, militants i simpatitzants de Junts acompanyaran la presidenta del partit davant de TSJC. El suport també es busca a les xarxes. Un perfil anònim de Twitter proper a la presidenta suspesa del Parlament, que Jordi Sànchez va lligar a l'efímera Joana Masdeu, un compte vinculat a un empleat i dirigent de Junts proper a Borràs, li ha organitzat una campanya de suport. Demana des de diumenge que els usuaris es canviïn la foto de perfil per una de la presidenta suspesa del Parlament o en companyia seva. Ahir ja ho havien fet dos vicepresidents de Junts, Francesc de Dalmases i Aurora Madaula. Borràs va agrair al perfil anònim —amb el que sol interactuar— i a altres comptes el gest.

Vist i llegit

L'economista Ramón Tamames hauria de dir avui si accepta o no finalment l'oferiment de Vox per ser el seu candidat a la moció de censura per prendre el relleu de Pedro Sánchez. Aquests dies ha concedit diverses entrevistes en les quals és difícil aclarir si, en la seva pulsió, hi pesa més la involució ideològica o la vanitat. A El Confidencial admetia "l'estupor" que pot provocar un president nonagenari com seria el seu cas. I hi ha un passatge dolorós, i un punt sòrdid, que transcric: "El Senat és la reunió dels senectes, és a dir, de la gent gran. Als Estats Units cal tenir 30 anys per ser senador, tenen una edat diferencial. Crec que als ancians se'ns té en compte fins i tot a les societats tribals. A mi em truquen perquè pensen que tinc alguna cosa a dir que pot ser interessant. Molt bé, mentre l'edat ho permeti, la funció física… què sé jo. El meu mestre Juan Velarde té 95 anys i està com una rosa. És millor que jo en algunes coses, en mobilitat per exemple. Jo tinc una edat, però encara tinc pensaments i m'agrada transmetre'ls. Nota del redactor: L'economista Juan Velarde, premi Príncep d'Astúries el 1992, va morir el 3 de febrer a la tarda, hores després de la realització d'aquesta entrevista", s'hi pot llegir a l'entrevista que li publicava aquest cap de setmana d'Antonio Villarreal.

 L'efemèride

Tal dia com avui del 1927, fa 96 anys, el governador civil de Barcelona Joaquim Milans del Bosch va prohibir les sardanes als llocs cèntrics de la ciutat. Era el representant del dictador Primo de Rivera a la demarcació de Barcelona i la seva política anticatalanista era ferotge. Va fer tancar el camp de les Corts perquè s'hi va xiular l'himne d'Espanya, va perseguir l'Orfeó Català i altres entitats catalanistes i obreristes i va enderrocar les quatre columnes de Puig i Cadafalch. Milans, militar barceloní, va morir a Madrid el 1936 afusellat pels republicans. Era l'avi del tinent general Jaime Milans del Bosch, un dels caps del cop d'estat del 23-F de 1981 i que va treure els tancs a València. Els dediquem La Santa Espina, perseguida en ser considerada durant la dictadura de Primo l'"himne representatiu d'odioses idees i criminals aspiracions". He triat una versió adaptada a ritmes llatins dels BigCat.

 L'aniversari

Un 7 de febrer de 1812 va néixer Charles Dickens, un dels grans escriptors anglesos de la literatura moderna. Fill d'un funcionari, la seva infantesa fou trista a causa dels problemes econòmics i afectius, fonts de la seva futura obra narrativa. Va treballar en una fàbrica de betum, però una herència rebuda pel seu pare —que havia estat a la presó— li va permetre d'anar a l'escola. Després de diverses narracions costumistes, publica Les aventures d'Oliver Twist, on és perceptible un canvi de to narratiu. Les aventures d'aquest orfe han donat peu a nombroses seqüeles.

Algunes de les seves obres van ser traduïdes al català per Josep Carner: Una cançó nadalenca (1918), Pickwick (1931), Les grans esperances de Pip (1934) i David Copperfield (1964). El 2020, 150è aniversari de la mort de Dickens i 50è de la de Carnet, a El Temps Àlex Milian va publicar aquest reportatge aprofitant que es reeditava en català Pickwick.

 ​Fes clic aquí per rebre'l