06
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
18:33h
Els lloguers estan disparats i els recursos per a l'habitatge s'han reduït en el projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2023 que s'aprovaran i entraran en vigor en les properes setmanes. Els recursos a la baixa per habitatge van acompanyats, també, del debat polític sobre les ocupacions. Aquesta setmana el ple del Parlament debatrà i aprovarà previsiblement una proposta de Junts per acabar amb les "ocupacions conflictives" en només 30 dies, a partir d'una sèrie de modificacions per dotar ajuntaments i comunitats de veïns de més recursos per agilitzar el desallotjament d'aquelles persones que ocupin pisos de grans tenidors. La proposició de llei es debatrà a la cambra catalana dimecres al matí després de la sessió de control al Govern, i a hores d'ara, ja ha comptat amb el vistiplau inicial del PSC, Ciutadans i el PP.
De fet, aquesta proposta, treballada principalment per la diputada de Junts i alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va en una línia similar a una proposta elaborada pels de Carlos Carrizosa. Com que ambdós textos mostraven múltiples similituds, finalment els juntaires i els taronges es van posar d'acord per tirar endavant una sola iniciativa: Cs votaria a favor de la proposta de Junts si els de Laura Borràs i Jordi Turull accepten les esmenes dels taronges en el text, com està previst que passi dimecres, asseguren fonts parlamentàries. Ara fa dues setmanes, tant Cs com el PSC i el PP van votar a favor de tramitar la iniciativa per lectura única, una maniobra que va ser criticada per l'entorn d'ERC, que va denunciar les aliances entre Junts i Cs. Així, si res no canvia dimecres, s'aprovarà una proposició de llei en la qual Junts materialitzarà la seva ofensiva contra les ocupacions, una batalla que també ha obert al Congrés dels Diputats.
La iniciativa de Junts no neix de la seva etapa a l'oposició. De fet, la va començar a plantejar la llavors consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, quan la coalició amb els republicans era viva. El moviment, però, va causar un xoc entre els llavors dos socis de Govern, com va explicar Nació, ja que Justícia -en mans de Junts- no havia explicat a Interior -en mans d'ERC- la modificació legislativa que plantejaven. Concretament, l'aposta de Junts passa per modificar el codi civil -pel que fa a les comunitats de propietaris- i la llei del dret a l'habitatge -pel que fa als ajuntaments- per agilitzar el desallotjament d'aquelles persones que ocupin pisos de grans tenidors i "alterin la convivència".
Què són, però, ocupacions "conflictives"?. Què es determina una ocupació que altera la "convivència"? Són preguntes que no es responen amb claredat a la proposta de Junts, i que, per tant, obren la porta a un ventall interpretatiu difícil de resoldre. Quan el president del grup parlamentari, Albert Batet, va presentar la proposta en roda de premsa -acompanyat de Madrenas- va considerar que això ho haurà d'argumentar la comunitat de propietaris o bé l'Ajuntament en qüestió.
De fet, aquesta proposta, treballada principalment per la diputada de Junts i alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va en una línia similar a una proposta elaborada pels de Carlos Carrizosa. Com que ambdós textos mostraven múltiples similituds, finalment els juntaires i els taronges es van posar d'acord per tirar endavant una sola iniciativa: Cs votaria a favor de la proposta de Junts si els de Laura Borràs i Jordi Turull accepten les esmenes dels taronges en el text, com està previst que passi dimecres, asseguren fonts parlamentàries. Ara fa dues setmanes, tant Cs com el PSC i el PP van votar a favor de tramitar la iniciativa per lectura única, una maniobra que va ser criticada per l'entorn d'ERC, que va denunciar les aliances entre Junts i Cs. Així, si res no canvia dimecres, s'aprovarà una proposició de llei en la qual Junts materialitzarà la seva ofensiva contra les ocupacions, una batalla que també ha obert al Congrés dels Diputats.
La iniciativa de Junts no neix de la seva etapa a l'oposició. De fet, la va començar a plantejar la llavors consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, quan la coalició amb els republicans era viva. El moviment, però, va causar un xoc entre els llavors dos socis de Govern, com va explicar Nació, ja que Justícia -en mans de Junts- no havia explicat a Interior -en mans d'ERC- la modificació legislativa que plantejaven. Concretament, l'aposta de Junts passa per modificar el codi civil -pel que fa a les comunitats de propietaris- i la llei del dret a l'habitatge -pel que fa als ajuntaments- per agilitzar el desallotjament d'aquelles persones que ocupin pisos de grans tenidors i "alterin la convivència".
Què són, però, ocupacions "conflictives"?. Què es determina una ocupació que altera la "convivència"? Són preguntes que no es responen amb claredat a la proposta de Junts, i que, per tant, obren la porta a un ventall interpretatiu difícil de resoldre. Quan el president del grup parlamentari, Albert Batet, va presentar la proposta en roda de premsa -acompanyat de Madrenas- va considerar que això ho haurà d'argumentar la comunitat de propietaris o bé l'Ajuntament en qüestió.