Les estacions fantasma del metro de Barcelona

El metro de Barcelona té vuit línies de metro amb més de 165 estacions, però no totes estan en funcionament. Aquestes són algunes de les estacions fantasma de la ciutat comtal

Estació de Gaudí
Estació de Gaudí | Barcelona Oculta
06 de febrer del 2023
Actualitzat el 07 de febrer a les 8:08h

Una estació fantasma, com una casa abandonada, té històries amagades, pot provocar temor o, simplement, ser un lloc al qual ja no es fa cas des de fa temps. Però no és el cas de les estacions fantasmes de Barcelona. La ciutat té vuit línies de metro i, actualment, més de 165 estacions, tot i que no totes estan en funcionament. Andanes de projectes descartats, vies substituïdes i nous camins. Aquestes són algunes de les estacions fantasma més importants de la capital catalana.

L'estació de Ferran, el zombi que va reviure

L'estació de Ferran o Fernando formava part de la línia 3 de l'actual metro, va ser la primera a construir-se i se la coneixia com "el Gran Metro". Avui dia es trobaria entre les estacions de Liceu i Drassanes -entre el mercat de la Boqueria i el carrer Ferran-, on hi ha, ni més ni menys, un McDonald's. On era l'escala d'accés ara hi ha una reixa de ventilació que podria correspondre a l'estació. Es va inaugurar el 15 d'abril de 1946 com a estació terminal, d'aquí que només tingués una via i una andana.

Es va construir per la necessitat de disposar d'un tren de reforç en cas de celebrar-se qualsevol esdeveniment especial al Gran Teatre del Liceu. Fou tancada l'1 de març de 1968 per allargar la línia de metro fins a Drassanes i per evitar una aturada més entre un trajecte tan curt com el de Liceu-Drassanes. A més a més, va tornar a la vida durant les obres de remodelació del Liceu, per funcionar com a estació provisional.
 

Correus, una finestra a la publicitat de mitjans de segle

Amb el mateix motiu que l’estació de Ferran, la de Correus va tancar per la proximitat entre parades veïnes, però aquesta es va construir amb un objectiu provisional des d'un inici, la qual cosa explica per què era tan petita.
 

Estació de Correos Foto: Barcelona Oculta



Situada sota la plaça d'Antoni López, davant de l'edifici de Correus i entre les estacions Jaume I i Barceloneta, va estar en funcionament del 1934 al 1972 i fa cinquanta anys que no rep passatgers.

Els viatgers que passin entre Jaume I i Barceloneta en direcció La Pau poden abocar-se per la finestra i veure aquesta parada fantasma. Encara es poden observar uns cartells de l'època sota uns arcs, com un anunci de Danone i de mobles Astúries, a més d'un rètol antic amb el nom de Correos.
 

Gaudí, la parada que mai ha vist el sol

Una andana amb escales mecàniques, vestíbul i boca de metro, tot i que mai s'ha fet servir per un canvi d’última hora en el projecte ideat als anys seixanta. L'estació Gaudí està ubicada entre l'Hospital Sant Pau i la Sagrada Família, sota l'Avinguda Gaudí.
 

Estació Gaudí Foto: Barcelona Oculta



Fa temps s'havia utilitzat per incorporar-hi publicitat i anuncis, ja que disposa de sortida a l'exterior, fet que la fa més accessible que la resta d'estacions fantasma. A més, alguna vegada s'ha il·luminat amb decoració nadalenca, s'ha pogut visitar a algun acte cultural i s'ha aprofitat per instal·lar-hi la seu de l'Associació de Jubilats de Metro.

El túnel secret de l'estació de Banco

Ubicada entre les estacions de Jaume I i Urquinaona, a la Via Laietana, el nom prové del fet que és prop de l'antiga seu del Banc d'Espanya. Va ser construïda el 1911, però no van circular-hi trens fins 25 anys més tard. Ara bé, mai pels usuaris de metro, ja que no tenia les dimensions adequades. Això alimenta els rumors sobre aquesta estació fantasma.
 

Estació de Banco Foto: Barcelona Oculta

La llegenda explica que en aquest projecte d'estació hi havia un túnel que connectava amb la sala cuirassada de l'antic Banc d'Espanya. A la nit, sempre segons aquesta teoria, hi arribava un tren carregat amb diners que s'havien recollit a la resta d'estacions de metro. Actualment, l'andana de Banco serveix per guardar el material de les vies.

Arxivat a