05
de febrer
del
2023
Actualitzat
el
06
de febrer
a les
8:01h
L'escriptor i periodista Josep Maria Espinàs ha mort aquest diumenge als 95 anys, segons ha informat la seva editora, Isabel Martí. El cofundador d'Els Setze Jutges i l'editorial La Campana ha deixat més d'un centenar de novel·les, cròniques de viatges i més d'un miler d'articles periodístics en català. El seu estil realista i irònic a la vegada, que combina emoció i objectivitat, ha deixat una gran empremta a la cultura catalana.
Nascut a Barcelona el 1927, es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona (UB). Amb una extensa obra, es va convertir en un referent de la creació literària en català des de la joventut, i amb 26 anys ja va guanyar el premi Joanot Martorell per la novel·la "Com ganivets o flames".
Per la seva trajectòria va rebre diversos reconeixements, com la Creu de Sant Jordi el 1983, la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya el 2007 i la Medalla d'Or de la Generalitat el 2015. A banda d'aquests guardons, també va cultivar un palmarès literari amb els premis Yxart (1957), Mercè Rodoreda (1958), el Premi Nacional de Periodisme (1995) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2002).
És autor, entre altres, de "Combat de nit", "El teu nom és Olga", "El meu ofici", "Viatge al Pirineu de Lleida", "Una vida articulada" i "A peu", amb què La Campana volia homenatjar-lo reeditant-ne la històrica col·lecció. Així mateix, és conegut per haver posat lletra, amb Jaume Picas, al "Cant del Barça", l'himne del Barça.
Espinàs va ser també un dels impulsors de la Nova Cançó i va ser un dels qui va fundar Els Setze Jutges. Va ser un dels qui van introduir i van popularitzar la chanson francesa a Catalunya, sobretot gràcies al primer disc d'Els Setze Jutges, "Espinàs canta Brassens". A partir d'aquí va cantar per Catalunya durant deu anys, amb unes cançons marcades per la poètica i el quotidià, a més de fundar l'editora discogràfica Concèntric Promotora i el local de música en directe La Cova del Drac, on actuava com a presentador i cantautor.
De la seva faceta periodística destaquen les columnes diàries a l'Avui, entre 1976 i 1999, articles pels quals va rebre el premi Ciutat de Barcelona de 1983. Aquest mateix any va néixer TV3 i, en aquesta dècada, van destacar les seves llargues entrevistes del programa Identitats a personatges de tot tipus que ell considerava prestigiosos o singulars. Alguns d'ells, anònims per al públic.
El 2018, va considerar que la llengua catalana viu actualment una situació "molt millor" que durant la seva joventut. "El 1940 i el 1950 hauria volgut tenir aquesta Catalunya", va resumir, ja que el català estava prohibit. També va explicar que mai no s'havia proposat de ser escriptor. "Jo he acceptat la vida, no l'he volgut conduir ni aprofitar i m'he trobat fent coses perquè estava prou obert per no dictar sentències", va exposar.
La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha lamentat profundament la mort d'Espinàs. També han mostrat el seu respecte i la seva tristesa per la pèrdua Jordi Turull, que ha remarcat que va ser "un homenot de país en molts àmbits" i Laura Borràs, qui ha recordat l'homenatge que van compartir a l'Ateneu Barcelonès. Al seu torn, Salvador Illa ha recordat que "sempre podrem llegir els seus viatges a peu per Catalunya i d'altres racons d'Espanya".
Nascut a Barcelona el 1927, es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona (UB). Amb una extensa obra, es va convertir en un referent de la creació literària en català des de la joventut, i amb 26 anys ja va guanyar el premi Joanot Martorell per la novel·la "Com ganivets o flames".
Per la seva trajectòria va rebre diversos reconeixements, com la Creu de Sant Jordi el 1983, la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya el 2007 i la Medalla d'Or de la Generalitat el 2015. A banda d'aquests guardons, també va cultivar un palmarès literari amb els premis Yxart (1957), Mercè Rodoreda (1958), el Premi Nacional de Periodisme (1995) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2002).
És autor, entre altres, de "Combat de nit", "El teu nom és Olga", "El meu ofici", "Viatge al Pirineu de Lleida", "Una vida articulada" i "A peu", amb què La Campana volia homenatjar-lo reeditant-ne la històrica col·lecció. Així mateix, és conegut per haver posat lletra, amb Jaume Picas, al "Cant del Barça", l'himne del Barça.
Espinàs va ser també un dels impulsors de la Nova Cançó i va ser un dels qui va fundar Els Setze Jutges. Va ser un dels qui van introduir i van popularitzar la chanson francesa a Catalunya, sobretot gràcies al primer disc d'Els Setze Jutges, "Espinàs canta Brassens". A partir d'aquí va cantar per Catalunya durant deu anys, amb unes cançons marcades per la poètica i el quotidià, a més de fundar l'editora discogràfica Concèntric Promotora i el local de música en directe La Cova del Drac, on actuava com a presentador i cantautor.
De la seva faceta periodística destaquen les columnes diàries a l'Avui, entre 1976 i 1999, articles pels quals va rebre el premi Ciutat de Barcelona de 1983. Aquest mateix any va néixer TV3 i, en aquesta dècada, van destacar les seves llargues entrevistes del programa Identitats a personatges de tot tipus que ell considerava prestigiosos o singulars. Alguns d'ells, anònims per al públic.
El 2018, va considerar que la llengua catalana viu actualment una situació "molt millor" que durant la seva joventut. "El 1940 i el 1950 hauria volgut tenir aquesta Catalunya", va resumir, ja que el català estava prohibit. També va explicar que mai no s'havia proposat de ser escriptor. "Jo he acceptat la vida, no l'he volgut conduir ni aprofitar i m'he trobat fent coses perquè estava prou obert per no dictar sentències", va exposar.
La capella ardent, al Palau de la Generalitat
La família de Josep Maria Espinàs i el president del Govern, Pere Aragonès, han acordat que el Palau de la Generalitat aculli la capella ardent de l'escriptor i periodista, atesa la seva distinció amb la Medalla d'Or de la Generalitat. Està previst que la capella s'instal·li al Saló Sant Jordi, tot i que els detalls sobre els horaris en què restarà oberta encara no s'han fet públics.Reaccions a la notícia
Les reaccions a la mort d'Espinàs i els missatges de reconeixement i condol han inundat les xarxes socials. Pere Aragonès, l'ha descrit com un "cronista de paisatges quotidians i de la vida de Catalunya" i s'hi ha referit com "un dels grans de la nostra literatura". L'expresident Carles Puigdemont ha destacat que "la seva obra és fonamental per entendre el país". Lluís Llach ha volgut recalcar que qui va ser un "amic sempre al servei i un company de viatge" era, sobretot, una "bona persona".Acabo d'assabentar-me de la mort d'en Josep Maria Espinàs. Per a mi, un mestre, un amic sempre al servei, un company de viatge, un escriptor magnífic i prolífic, un dels grans impulsors dels Setze Jutges, periodista, intel·lectual, un conseller preciós i humil. BONA PERSONA.
— Lluís Llach (@lluis_llach) February 5, 2023
La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha lamentat profundament la mort d'Espinàs. També han mostrat el seu respecte i la seva tristesa per la pèrdua Jordi Turull, que ha remarcat que va ser "un homenot de país en molts àmbits" i Laura Borràs, qui ha recordat l'homenatge que van compartir a l'Ateneu Barcelonès. Al seu torn, Salvador Illa ha recordat que "sempre podrem llegir els seus viatges a peu per Catalunya i d'altres racons d'Espanya".
Ens ha deixat Josep Maria Espinàs, un dels grans de la nostra literatura, d'aquelles persones que sempre hi són.
— Pere Aragonès i Garcia
Caminant per Catalunya, ha estat cronista de paisatges quotidians i de la vida del nostre país.
Una abraçada gegant a la família.
Descansi en pau. https://t.co/lxvYBvParp