04
de febrer
del
2023
Actualitzat
el
05
de febrer
a les
8:27h
El 25 d'octubre passat, es va celebrar a Terrassa la Nit de l'Empresari que organitza anualment la Cecot, la patronal del Vallès. Davant del president de la Generalitat, Pere Aragonès, el president dels empresaris terrassencs, Xavier Panés, va fer un discurs eminentment econòmic i sense referències polítiques. Una frase seva va ressaltar, adreçada als governants: "Més tocar de peus a terra". Aquella nit va ser un xic diferent de les anteriors, que havien estat més políticament vindicatives i es van percebre novetats, com una presència remarcable de dirigents del PSC, amb Salvador Illa al davant. De manera potser poc explícita, alguna cosa s'estava movent. Segons fonts empresarials, en els darrers mesos, la Cecot ha anat virant cap a una clara despolititizació i entroncant més amb la línia que representa Foment del Treball.
Feia pocs mesos que Xavier Panés havia assumit la presidència de la Cecot, substituint qui l'havia exercit durant disset anys, Antoni Abad. Va ser un traspàs tranquil entre dos dirigents amb estils molt diferents, tot i que no tan tranquil com s'ha explicat. La candidatura de Panés es va obrir pas per decantació, després de mesos d'especulacions i algun moviment intern. Sense candidat rival, Panés va ser confirmat amb un suport amplíssim. Abad, empresari vinculat al sector metal·lúrgic, és actualment president de la Mútua de Terrassa i presideix també el Centre de Reempresa de Catalunya.
Carismàtic i bon orador, Abad va ser durant el procés un dels exponents del món econòmic que més va empatitzar amb el sobiranisme. Molts encara recorden la seva intervenció en una altra Nit de l'Empresari, poc després de la sentència de l'1-O, quan va dir que "el sistema falla quan legalitat i drets humans es contraposen". Unes afirmacions que el van fer objecte d'atacs des dels sectors espanyolistes.
En aquell moment, el 2019, ja s'havia superat la forta crisi que va afectar les relacions entre la Cecot i Foment del Treball, que havia defensat posicions molt espanyolistes mentre la presidia Joaquim Gay de Montellà. Feia anys que des de Foment s'acusava els empresaris vallesans de projectar la seva activitat més enllà del seu territori i actuar com una patronal en competència amb Foment, en una actitud que es titllava de "deslleial". Això generava malestar en amplis sectors empresarials, que ho consideren el gran error de la Cecot en aquell moment. Finalment, el xoc de posicionaments de totes dues organitzacions davant el procés va fer esclatar la crisi. El novembre del 2017, Foment va expulsar la Cecot.
Conseller delegat de Tecmesy Ibèrica, del sector del metall, Xavier Panés és definit pels qui el coneixen com un empresari clàssic, obsedit només per fer de dirigent patronal. Aliè a posicions partidistes, Pané ha deixat clar en totes les seves declaracions quines són les seves prioritats, centrades en la defensa de la tasca de l'empresari i la crítica a l'increment fiscal.
En menys de dos anys, la Cecot ha vist la sortida d'Abad i d'una altra personalitat que ha contribuït a conformar la patronal vallesana: David Garrofé, durant molts anys secretari general i segurament una de les persones que genera més consens en el món econòmic vallesà. A Garrofé se l'ha definit com l'autèntic estrateg de la modernització de la Cecot. Va deixar la secretaria general el desembre del 2020 per dirigir el negoci familiar. La presidència de Xavier Panés ha coincidit també amb aquest canvi. Un canvi amb elements de continuïtat: el jove secretari general de la casa, Oriol Alba, es va forjar al costat de Garrofé.
Molts parlen, a Cecot i a Foment, d'una nova etapa. El que sí que és cert és que en els cercles més propers a Foment no s'amaga l'empatia entre Panés i el nucli dur de la gran patronal. El dirigent empresarial és vist a Foment com un aliat estratègic en moments convulsos enmig d'un magma amb moltes sensibilitats i interessos, des de la Pimec a la Cambra de Comerç -que celebrarà eleccions el setembre- passant pel Cercle d'Economia.
La seu de la Cecot, al carrer de Sant Pau de Terrassa, mostra les marques de la història econòmica de la ciutat. L'edifici modernista va ser magatzem tèxtil fins a mitjans del segle XX. Va ser sobre l'afebliment del potent Institut Industrial de Terrassa que un grup d'empresaris va erigir la Cecot en els inicis de la Transició per convertir-la en una patronal multisectorial amb influència. El gran president d'aquella etapa seria Eusebi Cima, que va construir una potent organització sobrevivint a tots els canvis polítics i a tots els règims, fossin el PSC, CiU o el PP.
Cima, expresident del Centre Tecnològic Leitat i del Consorci Hospitalari de Terrassa, ho ha estat tot a la ciutat i molts el posen com a model de saber fer. També a ell li va tocar un dia cedir el testimoni, en aquest cas a Antoni Abad. Ara la Cecot enceta un altre capítol. Amb un pla estratègic acabat de definir, caldrà seguir els propers moviments a l'antic magatzem modernista.
Feia pocs mesos que Xavier Panés havia assumit la presidència de la Cecot, substituint qui l'havia exercit durant disset anys, Antoni Abad. Va ser un traspàs tranquil entre dos dirigents amb estils molt diferents, tot i que no tan tranquil com s'ha explicat. La candidatura de Panés es va obrir pas per decantació, després de mesos d'especulacions i algun moviment intern. Sense candidat rival, Panés va ser confirmat amb un suport amplíssim. Abad, empresari vinculat al sector metal·lúrgic, és actualment president de la Mútua de Terrassa i presideix també el Centre de Reempresa de Catalunya.
Carismàtic i bon orador, Abad va ser durant el procés un dels exponents del món econòmic que més va empatitzar amb el sobiranisme. Molts encara recorden la seva intervenció en una altra Nit de l'Empresari, poc després de la sentència de l'1-O, quan va dir que "el sistema falla quan legalitat i drets humans es contraposen". Unes afirmacions que el van fer objecte d'atacs des dels sectors espanyolistes.
En aquell moment, el 2019, ja s'havia superat la forta crisi que va afectar les relacions entre la Cecot i Foment del Treball, que havia defensat posicions molt espanyolistes mentre la presidia Joaquim Gay de Montellà. Feia anys que des de Foment s'acusava els empresaris vallesans de projectar la seva activitat més enllà del seu territori i actuar com una patronal en competència amb Foment, en una actitud que es titllava de "deslleial". Això generava malestar en amplis sectors empresarials, que ho consideren el gran error de la Cecot en aquell moment. Finalment, el xoc de posicionaments de totes dues organitzacions davant el procés va fer esclatar la crisi. El novembre del 2017, Foment va expulsar la Cecot.
Una crisi tancada a mitges
L'arribada de Josep Sánchez Llibre a la presidència de Foment, l'any 2018, va contribuir a tancar ferides. L'any següent, la Cecot es reintegrava a la gran patronal i Abad esdevenia un dels seus vicepresidents. Amb tot, pervivien algunes desconfiances mútues. El perfil polític d'Abad, que mai ha amagat el seu catalanisme i que va ser candidat de CiU a unes eleccions al Congrés, era vist amb recança. També a la Cecot hi havia qui preconitzava un perfil més empresarial. Panés respon a aquest patró.Conseller delegat de Tecmesy Ibèrica, del sector del metall, Xavier Panés és definit pels qui el coneixen com un empresari clàssic, obsedit només per fer de dirigent patronal. Aliè a posicions partidistes, Pané ha deixat clar en totes les seves declaracions quines són les seves prioritats, centrades en la defensa de la tasca de l'empresari i la crítica a l'increment fiscal.
En menys de dos anys, la Cecot ha vist la sortida d'Abad i d'una altra personalitat que ha contribuït a conformar la patronal vallesana: David Garrofé, durant molts anys secretari general i segurament una de les persones que genera més consens en el món econòmic vallesà. A Garrofé se l'ha definit com l'autèntic estrateg de la modernització de la Cecot. Va deixar la secretaria general el desembre del 2020 per dirigir el negoci familiar. La presidència de Xavier Panés ha coincidit també amb aquest canvi. Un canvi amb elements de continuïtat: el jove secretari general de la casa, Oriol Alba, es va forjar al costat de Garrofé.
Molts parlen, a Cecot i a Foment, d'una nova etapa. El que sí que és cert és que en els cercles més propers a Foment no s'amaga l'empatia entre Panés i el nucli dur de la gran patronal. El dirigent empresarial és vist a Foment com un aliat estratègic en moments convulsos enmig d'un magma amb moltes sensibilitats i interessos, des de la Pimec a la Cambra de Comerç -que celebrarà eleccions el setembre- passant pel Cercle d'Economia.
Una patronal ambiciosa
La seu de la Cecot, al carrer de Sant Pau de Terrassa, mostra les marques de la història econòmica de la ciutat. L'edifici modernista va ser magatzem tèxtil fins a mitjans del segle XX. Va ser sobre l'afebliment del potent Institut Industrial de Terrassa que un grup d'empresaris va erigir la Cecot en els inicis de la Transició per convertir-la en una patronal multisectorial amb influència. El gran president d'aquella etapa seria Eusebi Cima, que va construir una potent organització sobrevivint a tots els canvis polítics i a tots els règims, fossin el PSC, CiU o el PP.Cima, expresident del Centre Tecnològic Leitat i del Consorci Hospitalari de Terrassa, ho ha estat tot a la ciutat i molts el posen com a model de saber fer. També a ell li va tocar un dia cedir el testimoni, en aquest cas a Antoni Abad. Ara la Cecot enceta un altre capítol. Amb un pla estratègic acabat de definir, caldrà seguir els propers moviments a l'antic magatzem modernista.