05
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
21:59h
La canadencaKate Arthur fa una dècada que és al capdavant de l'organització Digital Moment liderant iniciatives per a garantir l'alfabetització digital de joves d'arreu del món. Ara, visita Barcelona en el marc del primer Festival per l'Equitat Digital organitzat per la Fundació Jaume Bofill. En el centre del debat està la irrupció de laintel·ligència artificialcom a eina d’ús massiu i els grans reptes que té el sistema educatiu per adaptar-se a un entorn tecnològic i social cada vegada més complex.
Arthur és optimista: creu que la intel·ligència artificial és una gran oportunitat per accelerar els canvis profunds que ha d'escometre l'educació a escala mundial. Però la seva incorporació només serà positiva si "posem els éssers humans al centre, com ha de ser en qualsevol tecnologia". Contra aquells que pregonen que la intel·ligència artificial farà cada vegada més innecessari l'ús de la raó, Arthur creu que el pensament crític serà l'habilitat més important que hauran d’ensenyar les escoles als joves del futur.
- Alguns diuen que la intel·ligència artificial hauria de prohibir-se a les escoles…
- Crec que és una posició molt curta de mires. No crec que ens fem cap bon servei treballant contra la intel·ligència artificial, que porta desenvolupant-se des dels anys 50 (del segle XX). No és res nou. Ara parlem del ChatGPT i tampoc és nou. I els mitjans de comunicació també han alimentat aquest frenesí d'exageració.
- Llavors, les escoles estan preparades per reaccionar?
- Estem en la que anomenem la quarta revolució industrial i els governs són massa lents. Els sistemes escolars han tingut una dècada per preparar-se, però encara estem ensenyant de la mateixa manera que fa 150 anys, a l’anterior revolució industrial. Ensenyem de dalt cap a baix, amb un professor llançant informació als nens per absorbir-la i després vomitar-la en un paper o el que sigui. Aquesta excitació al voltant de ChatGPT força el sistema educatiu a reaccionar. Hem de canviar la manera d'ensenyar els joves perquè puguin treballar en un món on existeix la intel·ligència artificial.
- Quin paper haurien de jugar aquestes eines en l’educació?
- Les noves tecnologies, com la Intel·ligència Artificial, han d'ajudar a fer més petita la bretxa social i digital, en particular per aquells nens i nenes amb dificultats d'aprenentatge. El sistema educatiu ha identificat com a intel·ligents aquells que són capaços de memoritzar i utilitzar la lògica matemàtica. Però això no defineix exclusivament la intel·ligència de tots els infants. Amb les noves tecnologies ja no és tan important memoritzar. Aleshores, tenim l'oportunitat d’explorar les habilitats suaus, de comunicació i col·laboració que permetran a molts nens i nenes tornar a entrar en el cercle.
- Però cada nova tecnologia suposa també un risc per aquells que no hi tenen accés. Serà així amb la intel·ligència artificial?
- Aquestes noves tecnologies s'estan desenvolupant amb ànim de lucre. Per existir, han de generar beneficis, ser rendibles o comprades. El seu objectiu és posar-se darrere d’un mur de pagament. Generaran una nova bretxa digital, perquè els que hi accedeixen de franc, ja ho sabem, obtenen dades més brutes, mentre qui utilitza els serveis de pagament extreu resultats molt potents.
- Quines habilitats haurien d’ensenyar-se a les escoles per fer front a aquests canvis tecnològics i socials?
- La tecnologia s'ha de democratitzar. Les noves generacions consumeixen grans quantitats de tecnologia, però no tenen les habilitats per poder construir la tecnologia. Ara, i durant la història, els poderosos, els propietaris de les empreses multimilionàries més grans, són homes i blancs. No hi ha dones. I això és perquè els homes blancs han tingut la capacitat de codificar i construir amb la tecnologia. Per tant, si hem de construir una generació que sàpiga llegir i escriure al segle XXI, aquesta ha de saber codificar i construir amb la tecnologia per poder comunicar el seu discurs.
- No saber codificar serà un factor d’exclusió social en un futur proper?
- Precisament, el motiu pel qual vaig començar amb la meva organització és per assegurar-me que les dones també tinguin la capacitat de per crear amb la tecnologia. Només la meitat de la població ha estat activa a Internet. Si 4.500 milions de persones han estat fora d'Internet, les seves històries no s'han explicat. Així que em preocupa com els sistemes educatius estan utilitzant la informació que hi ha a Internet, que és només la meitat de la veritat de la societat i de la història i del món. Les eines d’intel·ligència artificial s'entrenen amb els continguts d’Internet. I aleshores, com més s'entrenen, més lluny estan aquelles veus que hi haurien d'existir, però que no hi són.
- Diuen també que la intel·ligència artificial farà que molts es quedin sense feina…
- La IA no s'apoderarà del món i ocuparà totes les feines. De moment, només estem veient nous llocs de treball i més oportunitats laborals a causa de la intel·ligència artificial, com els experts en ètica que arriben per supervisar els algorismes de monitoratge. És la primera vegada a la història de la tecnologia on les humanitats i les ciències s’uneixen. Els nostres sistemes educatius et fan escollir entre la ruta de les arts, les ciències socials i les humanitats o el camí de les ciències com l’enginyeria o la medicina. Ara necessiten estar juntes. Si tornem la mirada enrere, Da Vinci o Einstein van ser al mateix temps creatius i científics brillants que van poder sortir del blanc i negre i veure els colors. Això ho tornarem a veure als sistemes escolars.
- Quin futur li agradaria veure a les aules?
- M'encantaria que tornés el llapis i el paper. Connectar la mà i el cervell forma part del procés de creativitat. I hi ha moltes investigacions que demostren que ensenyar als nens a agafar un llapis per començar a escriure ajuda a millorar les seves habilitats lectores més endavant. Espero que no ens convertim en una societat unidimensional i aïllada, i que a través dels sistemes educatius ens exposem a moltes eines que ens permetin crear i explorar. Crec que l'aprenentatge pràctic i físic jugarà un paper important en tots els camps per aconseguir que aprenem les coses fent-les, en comptes d'aprendre mitjançant la sobrecàrrega d'informació com fins ara.
Arthur és optimista: creu que la intel·ligència artificial és una gran oportunitat per accelerar els canvis profunds que ha d'escometre l'educació a escala mundial. Però la seva incorporació només serà positiva si "posem els éssers humans al centre, com ha de ser en qualsevol tecnologia". Contra aquells que pregonen que la intel·ligència artificial farà cada vegada més innecessari l'ús de la raó, Arthur creu que el pensament crític serà l'habilitat més important que hauran d’ensenyar les escoles als joves del futur.
- Alguns diuen que la intel·ligència artificial hauria de prohibir-se a les escoles…
- Crec que és una posició molt curta de mires. No crec que ens fem cap bon servei treballant contra la intel·ligència artificial, que porta desenvolupant-se des dels anys 50 (del segle XX). No és res nou. Ara parlem del ChatGPT i tampoc és nou. I els mitjans de comunicació també han alimentat aquest frenesí d'exageració.
- Llavors, les escoles estan preparades per reaccionar?
- Estem en la que anomenem la quarta revolució industrial i els governs són massa lents. Els sistemes escolars han tingut una dècada per preparar-se, però encara estem ensenyant de la mateixa manera que fa 150 anys, a l’anterior revolució industrial. Ensenyem de dalt cap a baix, amb un professor llançant informació als nens per absorbir-la i després vomitar-la en un paper o el que sigui. Aquesta excitació al voltant de ChatGPT força el sistema educatiu a reaccionar. Hem de canviar la manera d'ensenyar els joves perquè puguin treballar en un món on existeix la intel·ligència artificial.
"Les noves tecnologies, com la Intel·ligència Artificial, han d'ajudar a fer més petita la bretxa social i digital"
- Quin paper haurien de jugar aquestes eines en l’educació?
- Les noves tecnologies, com la Intel·ligència Artificial, han d'ajudar a fer més petita la bretxa social i digital, en particular per aquells nens i nenes amb dificultats d'aprenentatge. El sistema educatiu ha identificat com a intel·ligents aquells que són capaços de memoritzar i utilitzar la lògica matemàtica. Però això no defineix exclusivament la intel·ligència de tots els infants. Amb les noves tecnologies ja no és tan important memoritzar. Aleshores, tenim l'oportunitat d’explorar les habilitats suaus, de comunicació i col·laboració que permetran a molts nens i nenes tornar a entrar en el cercle.
- Però cada nova tecnologia suposa també un risc per aquells que no hi tenen accés. Serà així amb la intel·ligència artificial?
- Aquestes noves tecnologies s'estan desenvolupant amb ànim de lucre. Per existir, han de generar beneficis, ser rendibles o comprades. El seu objectiu és posar-se darrere d’un mur de pagament. Generaran una nova bretxa digital, perquè els que hi accedeixen de franc, ja ho sabem, obtenen dades més brutes, mentre qui utilitza els serveis de pagament extreu resultats molt potents.
Kate Arthur, fundadora i CEO de l'organització canadenca Digital Moment Foto: Adrià Costa
- Quines habilitats haurien d’ensenyar-se a les escoles per fer front a aquests canvis tecnològics i socials?
- La tecnologia s'ha de democratitzar. Les noves generacions consumeixen grans quantitats de tecnologia, però no tenen les habilitats per poder construir la tecnologia. Ara, i durant la història, els poderosos, els propietaris de les empreses multimilionàries més grans, són homes i blancs. No hi ha dones. I això és perquè els homes blancs han tingut la capacitat de codificar i construir amb la tecnologia. Per tant, si hem de construir una generació que sàpiga llegir i escriure al segle XXI, aquesta ha de saber codificar i construir amb la tecnologia per poder comunicar el seu discurs.
"La Intel·ligència Artificial no s'apoderarà del món ni ocuparà totes les feines"
- No saber codificar serà un factor d’exclusió social en un futur proper?
- Precisament, el motiu pel qual vaig començar amb la meva organització és per assegurar-me que les dones també tinguin la capacitat de per crear amb la tecnologia. Només la meitat de la població ha estat activa a Internet. Si 4.500 milions de persones han estat fora d'Internet, les seves històries no s'han explicat. Així que em preocupa com els sistemes educatius estan utilitzant la informació que hi ha a Internet, que és només la meitat de la veritat de la societat i de la història i del món. Les eines d’intel·ligència artificial s'entrenen amb els continguts d’Internet. I aleshores, com més s'entrenen, més lluny estan aquelles veus que hi haurien d'existir, però que no hi són.
- Diuen també que la intel·ligència artificial farà que molts es quedin sense feina…
- La IA no s'apoderarà del món i ocuparà totes les feines. De moment, només estem veient nous llocs de treball i més oportunitats laborals a causa de la intel·ligència artificial, com els experts en ètica que arriben per supervisar els algorismes de monitoratge. És la primera vegada a la història de la tecnologia on les humanitats i les ciències s’uneixen. Els nostres sistemes educatius et fan escollir entre la ruta de les arts, les ciències socials i les humanitats o el camí de les ciències com l’enginyeria o la medicina. Ara necessiten estar juntes. Si tornem la mirada enrere, Da Vinci o Einstein van ser al mateix temps creatius i científics brillants que van poder sortir del blanc i negre i veure els colors. Això ho tornarem a veure als sistemes escolars.
"L'aprenentatge pràctic i físic jugarà un paper important en tots els camps per aconseguir que aprenem les coses fent-les"
- Quin futur li agradaria veure a les aules?
- M'encantaria que tornés el llapis i el paper. Connectar la mà i el cervell forma part del procés de creativitat. I hi ha moltes investigacions que demostren que ensenyar als nens a agafar un llapis per començar a escriure ajuda a millorar les seves habilitats lectores més endavant. Espero que no ens convertim en una societat unidimensional i aïllada, i que a través dels sistemes educatius ens exposem a moltes eines que ens permetin crear i explorar. Crec que l'aprenentatge pràctic i físic jugarà un paper important en tots els camps per aconseguir que aprenem les coses fent-les, en comptes d'aprendre mitjançant la sobrecàrrega d'informació com fins ara.