Nous pressupostos, canvi d'aliances: pròleg dels pactes que poden arribar amb les municipals

Poc després que Pere Aragonès i Salvador Illa escenifiquessin davant de les càmeres l'encaixada de mans que il·lustrava el pacte de pressupostos entre el Govern i el PSC -llargament discutit i que falca l'aprovació dels comptes després del "sí" formalitzat pels comuns-, Junts va agitar l'espantall del tripartit. Una crítica a les aliances prioritzades per Aragonès que s'afegia a l'afirmació que el president havia abandonat de manera definitiva la majoria independentista del 52%. La resposta d'Aragonès al seu antic soci va recordar que qui havia trencat el precinte dels acords amb els socialistes havia estat, precisament, Junts quan va formalitzar amb l'entesa a la Diputació de Barcelona.

A Catalunya s'ha imposat la porositat en la política de blocs, després d'una dècada d'enteses entre forces sobiranistes. L'acord entre ERC i el PSC pels pressupostos de la Generalitat oficialitza el canvi de rasant, que es va començar a asfaltar amb el trencament de la coalició que integrava el Govern. El nou paisatge d'aliances es produeix en el trajecte cap a les eleccions municipals del maig, que poden afermar més variants d'enteses. El que passi a Barcelona -amb moltes opcions de pactes postelectorals pel duel a quatre entre Ada Colau, Jaume Collboni, Ernest Maragall i Xavier Trias- pot accentuar el regust de nova etapa. Amb els pressupostos acordats, quins seran els moviments abans de les municipals? Així enfoquen ERC, Junts, PSC i comuns un 2023 marcat pel calendari electoral.
 

ERC: estabilitat a Palau i revàlida al maig

Tant Aragonès com Illa s'han esforçat a desvincular l'acord de pressupostos de qualsevol pacte de legislatura, per bé que el pacte doni combustible al president per avançar en la legislatura i també ubiqui a la centralitat al líder socialista. El discurs té sentit davant la imminència de les municipals, en què ERC i PSC competiran, especialment pel vot a l'àrea metropolitana de Barcelona. Però el compromís pels comptes obliga les dues formacions a atendre el Parlament la lletra petits dels acords subscrits, fet que alinearà republicans, socialistes i comuns en votacions parlamentàries. Al marge de la principal llei del curs polític, no s'espera una reproducció continuada de la fórmula tripartit que avalarà els pressupostos. La solitud d'ERC al Parlament persistirà després del 10 de març -quan es preveu que els comptes entrin en vigor-, fet que condicionarà l'agenda legislativa.   

La formació d'Oriol Junqueras, però, es concentrarà a exhibir els beneficis de disposar de pressupostos, per a satisfacció dels alcaldes republicans, per bé que ERC haurà d'atendre les incomoditats que hagi generat entre els candidats del Baix Llobregat, el Vallès i el Camp de Tarragona els acords amb el PSC per l'aeroport del Prat, el Quart Cinturó i el Hard Rock. A Barcelona, els republicans competiran amb Junts per liderar el vot sobiranista, una pugna entre Maragall i Trias que l'exalcalde domina a les enquestes. Sense revalidar el triomf del 2019, ERC pot quedar arraconada dels pactes de govern. A l'Ajuntament es poden articular diverses fórmules, també la sociovergència.
 

PSC: el retorn a primera divisió amb Illa i Sánchez

La victòria -escassa i insuficient- a les últimes eleccions catalanes va permetre al PSC convertir-se en el primer grup de l'oposició. I, pràcticament dos anys després dels comicis, Illa ha aconseguit un rol central en la legislatura gràcies a l'acord dels pressupostos, que arriba en un moment en què els socialistes ja estaven consolidats com a aliats puntuals de l'executiu a l'hora de renovar els òrgans caducats que depenen del Parlament. La dinàmica ascendent del PSC, sumada a la presència de Pedro Sánchez a la Moncloa, els permet encarar les municipals amb optimisme. Hi ha perspectives de creixement a Barcelona, possibilitats de consolidar majories a la corona metropolitana i molts números de continuar preservant feus com l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat i Esplugues de Llobregat.

A l'hora de pactar, els socialistes es troben al centre, com en certa manera ja va passar fa quatre anys. És una posició derivada dels resultats a les urnes i també de la divisió entre ERC i Junts, que sovint propicia acords per perjudicar els interessos de l'altre. El PSC ja va jugar un rol clau en negociacions rellevants el 2019 -Sant Cugat del Vallès, Figueres, Tàrrega, Cervera, Santa Coloma de Farners- i va seduir Junts per pactar a la Diputació de Barcelona, i en funció dels resultats, ho podrà fer amb una posició de més força a partir del 28-M. Uns comicis que el PSC projecta com a avantsala de què pot passar en les properes eleccions catalanes.
 

Junts: entre l'efecte Trias i el cas Borràs

La formació que lideren Jordi Turull i Laura Borràs afronta les municipals com a revàlida de la decisió de sortir del Govern i amb un discurs que combinarà l'accent independentista -l'aliança pels pressupostos fa que, segons Junts, ERC hagi abandonat el camí del procés i s'hagi convertit en emblema del "deixar-ho estar"- amb una inequívoca pàtina pragmàtica propulsada per Xavier Trias com a candidat a Barcelona. Més enllà de la implantació territorial, la capital catalana és la joia de la corona d'aquests comicis: si guanya Trias, Junts traurà el cap de nou a nivell institucional, i pot premiar perfils més moderats -Jaume Giró- de cara al futur. L'exalcalde, a banda, mai ha descartat el PSC com a soci, i s'inclina per fer costat -si no venç- al més votat. Mentrestant, Borràs afrontarà el judici per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que pot afegir "soroll" -així ho admeten al partit- de cara a la campanya quan arribi la sentència. 

Quina política de pactes desplegarà el partit? La ponència política premia les enteses amb independentistes, però tampoc tanca la porta al PSC. Es preservarà l'autonomia local, un principi que acostuma a servir per aixoplugar tot tipus d'aliances i minimitzar contradiccions, i es mirarà de reüll què fan ERC i el PSC. L'objectiu, en tot cas, és tenir el màxim nombre d'alcaldies possible i continuar formant part de l'executiu de les quatre diputacions, com passa ara. El pacte a la Diputació de Barcelona ha funcionat sense turbulències els últims quatre anys i revalidar-lo si es dona la possibilitat no és un escenari descartable, ni molt menys. La relació amb ERC, corcada durant anys i trencada des de l'octubre, anticipa moments de xoc en clau local.
 

Comuns: Barcelona ho condiciona tot

La presidenta d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, afirmava divendres que l'acord pels pressupostos no suposava reeditar el tripartit. Els comuns, tercera pota del pacte tot i ser el primer grup a rubricar una entesa amb Aragonès, provaran de demostrar en els propers mesos que no són un actor acrític al Parlament. "No ens tremolaran les cames si hem de dir 'no' al Govern", deia Albiach, conscient que no els ajuda que la discussió pública pels comptes s'hagi centrat en els projectes que prioritza el PSC, oposats al full de ruta dels comuns.

La formació de Colau es juga les garrofes en la batalla electoral de Barcelona. A la sala de màquines dels comuns ja s'ha perseguit una reducció del duel electoral al binomi Colau o Trias -no és casualitat la cuidada exhibició del dinar- mentre l'alcaldessa es concentra a reivindicar l'obra de govern de la qual s'ha desmarcat Jaume Collboni amb la seva sortida del govern municipal. Tot i que els recels amb el PSC s'accentuaran a mesura que avanci la precampanya, l'escenari ideal dels comuns és un tercer mandat de Colau amb la reedició del pacte amb els socialistes. No desafinaria amb els interessos estatals de la formació, camí de les eleccions espanyoles de finals d'any. Els comuns s'han bolcat amb la candidatura de Susana Díaz i el seu projecte Sumar, que només pot ser força de govern en aliança amb el PSOE de Pedro Sánchez. La crossa d'ERC a l'Ajuntament no incomodaria Colau.