Arrimadas es queda sola al Congrés

Ciutadans viu una situació surrealista enmig de la situació de crisi que arrossega. El sector oficial del partit està en minoria en el reducte institucional més rellevant que conserva: el grup parlamentari al Congrés. Format per nou diputats, set estan alineats amb les posicions que defensa el portaveu adjunt, Edmundo Bal. Els dos restants són Inés Arrimadas, fins fa poc presidenta de la formació, i Guillermo Díaz. 

Les primàries celebrades a Ciutadans el 12 de gener van dur a la direcció la candidatura oficialista de Patricia Guasp i Adrián Vázquez, que tenia el suport d'Inés Arrimadas, enfront la que presidia Edmundo Bal. Però aquest i els crítics no han quedat fora de joc. Conserven la que potser és la millor carta a jugar en l'any escàs que queda per a les properes eleccions espanyoles, ja que el grup al Congrés és el que dona projecció a la tasca política del partit, un cop ja han anat perdent la seva representació a gairebé totes les institucions. O bé han quedat reduïts a la mínima expressió, com és el cas de Castella i Lleó, on tenen un diputat a les Corts: Paco Igea, un crític, per cert.
 

Una obsessió: no desmarcar-se del PP

El grup taronja al Congrés ha estat l'escenari del que pot ser l'agonia de Ciutadans i les últimes contradiccions protagonitzades pel partit. Segons fonts del partit, Arrimadas només té una obsessió: no desmarcar-se del PP en totes les votacions importants al Congrés. Una actitud que ha generat tensions importants en el nucli dur de la formació. Així va passar amb la llei trans, aprovada el desembre passat, que facilita, entre d'altres coses, la rectificació de nom i sexe en el registre civil per a menors de catorze anys, i que atorga més drets als col·lectius transsexuals.

Arrimadas, segons fonts del partit a Catalunya, va adoptar una actitud molt rígida en aquest tema i va pressionar per votar en contra junt amb el PP. Diversos diputats van defensar una abstenció. Finalment, el partit va donar llibertat de vot al tractar-se d'un tema de consciència. Però la tensió era enorme i només la diputada Sara Giménez va desmarcar-se del "no" amb una abstenció. Arrimadas també va voler forçar el vot a favor de la reforma de les cotitzacions dels autònoms proposada pel govern espanyol al veure que el PP ho feia. Però la majoria del grup va imposar un "no", després que Ciutadans enarborés la bandera de ser "el partit dels autònoms" i critiqués la reforma per insuficient.   
 

Els atacs contra la "camarada Sara"  

Sara Giménez s'ha convertit en un dels rostres del sector crític del partit i el més obert socialment. Diputada per Madrid, d'ètnia gitana, és contrària a sumar gairebé sempre el vot amb la resta del bloc de dretes. Des dels rengles oficialistes se l'anomena la "camarada Sara" i se l'ha acusat sovint de "sanchista".

De la situació de feblesa d'Arrimadas dins mateix del grup que presideix en dona una mostra el fet que les seves relacions amb el també diputat català José María Espejo-Saavedra, un dels històrics de la primera hora del partit, no són bones. Segons asseguren membres de Ciutadans a Barcelona, Espejo-Saavedra, jurista de formació, ja pensa en el seu futur fora de la política. Té feina assegurada: reintegrar-se als serveis jurídics de la Caixa. 
 

La "connexió Díaz"

Guillermo Díaz és l'únic aliat que li queda a Arrimadas al seu grup. No és segur que sigui la millor aliança. Aquest diputat per Màlaga arrossega polèmiques des que Albert Rivera el situés a les llistes al Congrés després de perdre unes primàries. De jove va militar a Noves Generacions del PP i és proper a Fran Hervías, antic home fort de l'aparell de Ciutadans, que va abandonar per anar al PP. Díaz és un dels dirigents considerats més a la dreta dins de Ciutadans, qui empatitza més amb Vox al Congrés i amb bona interlocució amb el tàndem que formen el periodista ultra Javier Negre i l'empresari i exdiputat de Cs Marcos de Quinto, socis en diversos projectes mediàtics com el canal televisiu Estat d'Alarma. Amistats poc recomanables per acompanyar un crepuscle polític.