02
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
18:04h
Primers moviments després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). La defensa de Carles Puigdemont ha presentat aquest dijous un escrit al Tribunal Suprem contra el recurs de la Fiscalia, que s'oposa a la interlocutòria del jutge Pablo Llarena de 12 de gener, en què plantejava perseguir els exiliats per malversació greu. Després de la sentència de Luxemburg, l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha demanat al Tribunal Suprem que reconegui que és incompetent per veure aquest cas i que el remeti a un jutjat de Barcelona.
L'escrit de Boye, de 23 pàgines, argumenta que la decisió de Luxemburg els beneficia perquè, assenyala, indica la "falta de competència" de l'alt tribunal espanyol per jutjar els implicats en el cas de l'1-O. "Es pot acordar en el sentit de manca de competència ara o esperar que això ho determini alguna autoritat d'execució d'un altre estat membre que, sense cap dubte, acatarà el que diu la sentència del TJUE del 31 de gener del 2023. O pitjor encara, esperar que així ho dictamini el Tribunal Europeu de Drets Humans", indica l'advocat.
Segons Boye, el Tribunal Suprem "ni pot ni ha de continuar sabent del present procediment a risc de vulnerar els drets fonamentals", diu l'advocat, tot invocant el paràgraf 100 de la sentència del TJUE que apunta que "no es pot considerar un tribunal establert per llei (…) un tribunal suprem nacional que resolgui en primera i última instància sobre un afer penal sense disposar d'una base legal expressa que li doni competència per jutjar la totalitat dels encausats".
En aquest sentit, l'advocat apunta que el mateix tribunal ha admès en un auto el 23 de novembre del 2020 que no té aquesta "base legal expressa per a la competència pretesa". D'altra banda, la defensa de Puigdemont carrega contra els recursos de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat que demanen processar Puigdemont també pel nou delicte de desordres públics agreujats. Boye argumenta que és inviable "l'aplicació retroactiva de la norma penal que no estava en vigor en el moment dels fets".
L'escrit de Boye, de 23 pàgines, argumenta que la decisió de Luxemburg els beneficia perquè, assenyala, indica la "falta de competència" de l'alt tribunal espanyol per jutjar els implicats en el cas de l'1-O. "Es pot acordar en el sentit de manca de competència ara o esperar que això ho determini alguna autoritat d'execució d'un altre estat membre que, sense cap dubte, acatarà el que diu la sentència del TJUE del 31 de gener del 2023. O pitjor encara, esperar que així ho dictamini el Tribunal Europeu de Drets Humans", indica l'advocat.
Segons Boye, el Tribunal Suprem "ni pot ni ha de continuar sabent del present procediment a risc de vulnerar els drets fonamentals", diu l'advocat, tot invocant el paràgraf 100 de la sentència del TJUE que apunta que "no es pot considerar un tribunal establert per llei (…) un tribunal suprem nacional que resolgui en primera i última instància sobre un afer penal sense disposar d'una base legal expressa que li doni competència per jutjar la totalitat dels encausats".
En aquest sentit, l'advocat apunta que el mateix tribunal ha admès en un auto el 23 de novembre del 2020 que no té aquesta "base legal expressa per a la competència pretesa". D'altra banda, la defensa de Puigdemont carrega contra els recursos de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat que demanen processar Puigdemont també pel nou delicte de desordres públics agreujats. Boye argumenta que és inviable "l'aplicació retroactiva de la norma penal que no estava en vigor en el moment dels fets".