02
de febrer
del
2023
Actualitzat
el
03
de febrer
a les
10:18h
Els pressupostos de la Generalitat del 2023 superaran per primer cop la barrera dels 40.000 milions d'euros. En concret, l'últim pressupost de les retallades va ser el del 2014, amb 26.065 milions, però, des de llavors, s'ha elevat la despesa fins als 41.025 milions, un 7,6% més que els comptes de l'any anterior i clarament per damunt dels 30.724 milions del 2010, abans que les tisores arribessin a les finances públiques. Aquestes són les dades del projecte que ha arribat aquest dijous al Parlament de la mà de la consellera d'Economia i Finances, Natàlia Mas, tot i que, si no es tenen en compte els fons europeus, el pressupost queda en 39.839 milions. Les inversions, però, queden encara lluny dels nivells previs a la crisi.
Com ha evolucionat el pressupost total de la Generalitat i les seves inversions?
El Departament de Salut és el que s'emporta una major part del pastís pressupostari, amb 11.636 milions. Si no es tenen en compte els fons europeus i les partides temporals (els quals van ser més elevats el 2022), l'augment és de l'11% respecte els anteriors comptes, uns 1.128 milions, però, si es computa tot, l'increment quedaria en 465 milions. El segon departament en pressupost és el d'Educació, amb 6.960 milions, molt per davant de Drets Socials, en tercer lloc, amb 3.470 milions.
En termes absoluts, aquestes són també les tres conselleries que més han augmentat la despesa prevista, però, en termes relatius, l'ordre varia. En aquest cas, és la d'Igualtat i Feminismes la que creix més, un 26,8%, si bé és encara la segona amb menys volum. El segon increment percentual més elevat és el de Cultura, amb un 23,9%, seguida d'Acció Climàtica, amb un 19,9%. L'únic departament que perd recursos és el de Territori (-9,6%), tot i que això es deu al descens dels fons europeus, ja que, si no es tenen en compte, tindria augment del 5,7%.
Com es reparteix el pressupost per conselleries?
Aquestes quantitats no tenen en compte els programes temporals i les despeses s'han reorganitzat amb el canvi de Govern
Una altra manera habitual d'analitzar el pressupost és per programes de despesa, la qual permet filar més prim. La despesa social acapara el 73,2% dels recursos, un percentatge lleugerament inferior al 74,6% dels comptes del 2022 a causa de l'augment d'altres partides com les de suport econòmic i a la indústria. I de nou, salut i educació s'enduen les principals quantitats, seguides de protecció social, seguida de prop per infraestructures, que supera els 3.000 milions.
En termes comparatius amb l'any passat, creixen força a nivells absoluts els recursos destinats a seguretat i protecció civil -només per darrere dels tres grans àmbits socials-. Percentualment, però, l'increment és rellevant sobretot en foment de l'economia (+38%), cultura i llengua catalanes (+24%), esports (+21%), mitjans de comunicació -bàsicament, la CCMA- (+16%) i promoció social (+16%). En tot cas, sorprèn que, malgrat l'augment general, caigui un 44% la partida d'habitatge i ordenació del territori. En concret, els recursos per a habitatge es redueixen de 749 a 562 milions i els d'ordenació i promoció del sòl, de 179 a 49 milions. La previsió de nous habitatges socials iniciats passa de 2.700 a 2.000. L'executiu defensa que això es deu a la caiguda dels fons europeus, en part destinats a aquesta matèria.
Com es reparteix el pressupost per polítiques de despesa?
Aquestes quantitats inclouen tots els recursos, també els temporals i fons europeus
En tot cas, aquest projecte de pressupostos no inclou els acords subscrits primer amb els comuns i, després de setmanes de negociació, finalment també amb el PSC. Els canvis incorporats en els respectius pactes s'inclouran via esmenes durant la tramitació parlamentària, cosa que pot fer variar totes aquestes xifres. Els canvis fiscals acordats amb En Comú Podem, per exemple, no es computen al text presentat i el gruix dels nous ingressos que permeten els augments de despesa arriben per per les noves bestretes del model de finançament i la liquidació d'anys anteriors, amb 4.304 milions més, mentre que els recursos per impostos propis i cedits només creixen en 279 milions.
Malgrat que els objectius d'estabilitat pressupostària estan encara suspesos, l'objectiu de la Generalitat amb aquests pressupostos és reduir el deute en 1,3 punts, fins al 32,7% del PIB, i acabar amb un dèficit del 0,3%. Pel que fa als treballadors públics, el nombre de places augmenta fins a 282.887, unes 6.886 més que el 2022, tot i que també se n'estabilitzen 5.369 que eren temporals. Entre aquests dos grups, l'àmbit educatiu és el que guanya més professionals estructurals (6.804), seguit del de salut (4.300).
Com ha evolucionat el pressupost total de la Generalitat i les seves inversions?
El Departament de Salut és el que s'emporta una major part del pastís pressupostari, amb 11.636 milions. Si no es tenen en compte els fons europeus i les partides temporals (els quals van ser més elevats el 2022), l'augment és de l'11% respecte els anteriors comptes, uns 1.128 milions, però, si es computa tot, l'increment quedaria en 465 milions. El segon departament en pressupost és el d'Educació, amb 6.960 milions, molt per davant de Drets Socials, en tercer lloc, amb 3.470 milions.
En termes absoluts, aquestes són també les tres conselleries que més han augmentat la despesa prevista, però, en termes relatius, l'ordre varia. En aquest cas, és la d'Igualtat i Feminismes la que creix més, un 26,8%, si bé és encara la segona amb menys volum. El segon increment percentual més elevat és el de Cultura, amb un 23,9%, seguida d'Acció Climàtica, amb un 19,9%. L'únic departament que perd recursos és el de Territori (-9,6%), tot i que això es deu al descens dels fons europeus, ja que, si no es tenen en compte, tindria augment del 5,7%.
Com es reparteix el pressupost per conselleries?
Aquestes quantitats no tenen en compte els programes temporals i les despeses s'han reorganitzat amb el canvi de Govern
Una altra manera habitual d'analitzar el pressupost és per programes de despesa, la qual permet filar més prim. La despesa social acapara el 73,2% dels recursos, un percentatge lleugerament inferior al 74,6% dels comptes del 2022 a causa de l'augment d'altres partides com les de suport econòmic i a la indústria. I de nou, salut i educació s'enduen les principals quantitats, seguides de protecció social, seguida de prop per infraestructures, que supera els 3.000 milions.
En termes comparatius amb l'any passat, creixen força a nivells absoluts els recursos destinats a seguretat i protecció civil -només per darrere dels tres grans àmbits socials-. Percentualment, però, l'increment és rellevant sobretot en foment de l'economia (+38%), cultura i llengua catalanes (+24%), esports (+21%), mitjans de comunicació -bàsicament, la CCMA- (+16%) i promoció social (+16%). En tot cas, sorprèn que, malgrat l'augment general, caigui un 44% la partida d'habitatge i ordenació del territori. En concret, els recursos per a habitatge es redueixen de 749 a 562 milions i els d'ordenació i promoció del sòl, de 179 a 49 milions. La previsió de nous habitatges socials iniciats passa de 2.700 a 2.000. L'executiu defensa que això es deu a la caiguda dels fons europeus, en part destinats a aquesta matèria.
Com es reparteix el pressupost per polítiques de despesa?
Aquestes quantitats inclouen tots els recursos, també els temporals i fons europeus
En tot cas, aquest projecte de pressupostos no inclou els acords subscrits primer amb els comuns i, després de setmanes de negociació, finalment també amb el PSC. Els canvis incorporats en els respectius pactes s'inclouran via esmenes durant la tramitació parlamentària, cosa que pot fer variar totes aquestes xifres. Els canvis fiscals acordats amb En Comú Podem, per exemple, no es computen al text presentat i el gruix dels nous ingressos que permeten els augments de despesa arriben per per les noves bestretes del model de finançament i la liquidació d'anys anteriors, amb 4.304 milions més, mentre que els recursos per impostos propis i cedits només creixen en 279 milions.
Malgrat que els objectius d'estabilitat pressupostària estan encara suspesos, l'objectiu de la Generalitat amb aquests pressupostos és reduir el deute en 1,3 punts, fins al 32,7% del PIB, i acabar amb un dèficit del 0,3%. Pel que fa als treballadors públics, el nombre de places augmenta fins a 282.887, unes 6.886 més que el 2022, tot i que també se n'estabilitzen 5.369 que eren temporals. Entre aquests dos grups, l'àmbit educatiu és el que guanya més professionals estructurals (6.804), seguit del de salut (4.300).