02
de febrer
del
2023
Actualitzat
a la
13:20h
Al llarg dels anys, la millora material de les condicions de vida dels gossos ha acabat desencadenant en el sorgiment de disciplines com la veterinària així com tota una indústria centrada en la seva cura. Definitivament, tot un èxit que també ha canviat la manera en què moren: la principal causa ja és el càncer.
En concret, en el cas dels gossos grans -d'entre 50 i 60 quilos- el diagnòstic de càncer d'ossos es dona de mitjana als cinc anys, enfront dels 11 de detecció que presenten els gossos per sota dels cinc quilos. En l'edat d'aparició d'un possible càncer també hi intervenen altres factors, com ara la seva raça. I és que als més purs se'ls diagnostica amb 8,2 anys, mentre que en les barreges la malaltia no apareix fins als 9,2 anys. Totes aquestes dades estan recollides en un nou estudi que s'ha publicat aquesta setmana a la prestigiosa revista científica Plos ONE.
La mostra de la investigació, feta als Estats Units, és de gairebé 4.000 gossos amb càncer (3.452 per ser exactes). Amb aquests exemplars, els i les investigadores han analitzat tots els diagnòstics de càncer i la seva correlació amb la mida, el gènere i la raça del gos.
En l'altra cara de la moneda, entre les races que acostumen a tenir un diagnòstic més tardà -rondant els 10 anys-, hi trobem els gossos salsitxa, els cocker spaniel, els pastors australians, els beagle i els terriers. Amb 11 anys i mig, el bichon frisé té la mitjana d'edat més alta de diagnòstic. Altres detalls apunten que a les femelles i als castrats els hi acostumen a aparèixer més tard els tumors que als mascles i als no esterilitzats.
De Merlo també ha apuntat que “l'estudi oncològic en animals sempre ha anat per darrere de l'humà, però també ha canviat molt ràpidament". L'experta ha assenyalat que els objectius en ambdós casos són diferents. En els animals, ha detallat, es busca la qualitat enfront de la quantitat de vida. Tanmateix, la professora ha considerat que la mostra epidemiològica estatunidenca no es pot extrapolar directament, però és "coherent" amb altres anàlisis de càncer en gossos fets a Europa.
En qualsevol cas, totes les expertes assenyalen la importància en veterinària de preservar la qualitat de vida del gos, per la qual cosa asseguren que la prevenció serà el camí a seguir a la indústria.
En concret, en el cas dels gossos grans -d'entre 50 i 60 quilos- el diagnòstic de càncer d'ossos es dona de mitjana als cinc anys, enfront dels 11 de detecció que presenten els gossos per sota dels cinc quilos. En l'edat d'aparició d'un possible càncer també hi intervenen altres factors, com ara la seva raça. I és que als més purs se'ls diagnostica amb 8,2 anys, mentre que en les barreges la malaltia no apareix fins als 9,2 anys. Totes aquestes dades estan recollides en un nou estudi que s'ha publicat aquesta setmana a la prestigiosa revista científica Plos ONE.
La mostra de la investigació, feta als Estats Units, és de gairebé 4.000 gossos amb càncer (3.452 per ser exactes). Amb aquests exemplars, els i les investigadores han analitzat tots els diagnòstics de càncer i la seva correlació amb la mida, el gènere i la raça del gos.
Les races de gos en què es diagnostica abans
Entre les races amb suficient representació a l'estudi, els i les investigadores han pogut determinar que els mastins, els santbernats, els grans danesos i els buldogs tenen la mitjana d'edat de diagnòstic més jove -d'aproximadament sis anys-. I d'aquests, els sent mastins anglesos són als quals els apareixen abans els tumors, als cinc anys. Els bòxers, brac hongaresos i els gossos de muntanya bernesos tenen una mitjana d'edat de diagnòstic de 6,1 a set anys.En l'altra cara de la moneda, entre les races que acostumen a tenir un diagnòstic més tardà -rondant els 10 anys-, hi trobem els gossos salsitxa, els cocker spaniel, els pastors australians, els beagle i els terriers. Amb 11 anys i mig, el bichon frisé té la mitjana d'edat més alta de diagnòstic. Altres detalls apunten que a les femelles i als castrats els hi acostumen a aparèixer més tard els tumors que als mascles i als no esterilitzats.
Popularitzar els cribratges preventius
Tota aquesta feina ha estat liderada per la genetista Jill Rafalko, que té com a objectiu "conscienciar sobre la importància de l'atenció primerenca i popularitzar els cribratges preventius en gossos" perquè, igual que passa amb els humans, si hi ha detecció precoç, el tractament acostuma a ser menys nociu a llarg termini. De fet, a la recerca apunten que l'ideal seria començar a fer proves dos anys abans del que acostumen a sortir símptomes de la patologia de mitjana.Un canvi generacional
La professora de la Facultat de Veterinària de la Universitat Complutense de Madrid, Elena Martínez de Merlo, ha explicat a El País que ha notat un canvi generacional en la cura dels gossos, sobretot en les persones per sota dels 40 anys. "La cura animal és una especialitat molt cara, per la qual cosa hi deu haver un factor emocional molt gran". Aquesta major involucració de les noves generacions en les cures dels seus animals ha fet que el camp dels estudis oncològics hagin canviat "radicalment" els últims 30 anys.De Merlo també ha apuntat que “l'estudi oncològic en animals sempre ha anat per darrere de l'humà, però també ha canviat molt ràpidament". L'experta ha assenyalat que els objectius en ambdós casos són diferents. En els animals, ha detallat, es busca la qualitat enfront de la quantitat de vida. Tanmateix, la professora ha considerat que la mostra epidemiològica estatunidenca no es pot extrapolar directament, però és "coherent" amb altres anàlisis de càncer en gossos fets a Europa.
En qualsevol cas, totes les expertes assenyalen la importància en veterinària de preservar la qualitat de vida del gos, per la qual cosa asseguren que la prevenció serà el camí a seguir a la indústria.