1 de 10
La brúixola: 3 de febrer

Collboni i l’interès electoral

El cas dels assessors demostra com Collboni ha calculat el que més li convenia, en cada moment, del rol al govern i dels recursos de l'Ajuntament. També són notícia la T-Mobilitat, Stalingrad, Mohammed VI i la cimera hispano-marroquina, i l'obra "Els Ocells" de La Calòrica

per Joan Serra Carné, 3 de febrer de 2023 a les 07:00 |

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Ara fa gairebé dues setmanes, Jaume Collboni va anunciar la seva sortida del govern municipal de manera particular: amb un missatge de whatsapp a Ada Colau, enviat pocs minuts abans que es fes pública la renúncia a la primera tinença d'alcaldia. Els companys de Ser Catalunya van ser els encarregats d'avançar l'adeu de l'alcaldable del PSC. Collboni tampoc es va acomiadar del consistori en el ple de divendres: es va limitar a comunicar a Colau, amb un altre whatsapp al límit de la sessió, que no faria ús del torn de paraula per oficialitzar el comiat. Va ser una escena estranya, que l'alcaldessa va amanir amb una ironia carregada de recels pels fets viscuts aquest gener. 

Collboni va deixar l'Ajuntament quatre mesos abans de les eleccions municipals amb un moviment inesperat que només tenia una explicació en clau electoral. El candidat socialista pensava que, si en el duel per l'alcaldia començava a prendre cos la pugna Xavier Trias contra Colau —i ell continuava com a primer tinent d'alcalde en un govern de coalició amb els comuns—, podia quedar arraconat en la batalla, com també tem Ernest Maragall. I Collboni va moure fitxa, pensant en el seu futur polític. Deslligant-se de les responsabilitats a l'Ajuntament se sent alliberat per marcar distàncies amb Colau i la seva obra de govern —o almenys la part que l'incomoda en termes electorals—, de la qual ha estat partícip en els darrers quatre anys.  

L'oposició va criticar el moviment electoralista de Collboni i, sense fer-ne sang perquè tampoc li convenia, Colau va evidenciar el seu malestar. Però la brusquedat de la marxa continua tenint derivades. Perquè el candidat del PSC va renunciar a les responsabilitats públiques i al sou de primer tinent d'alcaldia, però almenys tres dels sis assessors que va contractar quan ocupava la cadira de número dos del govern municipal continuen cobrant de l'Ajuntament tot i participar, en horari laboral, en l'agenda de campanya de l'alcaldable. Així ho ha documentat Nació en aquesta informació que firma David Cobo. Entre aquests assessors —nomenats com a càrrecs de confiança— hi ha el cap de gabinet de Collboni, que continua assignat a la primera tinença d'alcaldia malgrat que Colau va decidir no reestructurar el govern.

La informació publicada per aquest diari, que recull exemples concrets de com els assessors han participat activament en l'agenda de partit de Collboni en les dues darreres setmanes tot i estar formalment adscrits a la primera tinença d'alcaldia, evidencia la motivació electoral de les decisions del cap de llista socialista. Veus de la formació van descriure ahir la situació dels càrrecs de confiança com a temporal, apuntant la possibilitat que es pugui corregir integrant-los a la nòmina de la tercera tinença d'alcaldia —la de Laia Bonet— o del grup municipal socialista. Precisament, el temps dirà si tots els esforços fets per l'aspirant del PSC a l'alcaldia —no exempts de temeritat política— han estat productius: des de perseguir el vot d'ordre no independentista fins a calcular el que més li convenia, en cada moment, del rol al govern i dels recursos de l'Ajuntament. El desenllaç, la nit del 28 de maig.
 

Avui no et perdis

» Exclusiva: Assessors de Collboni al govern fan campanya amb el candidat del PSC tot i cobrar de l’Ajuntament; per David Cobo.

» Les dades del pressupost del 2023: en què gastarà la Generalitat els 41.000 milions?; per Roger Tugas Vilardell.

» Pressupostos sobre el mapa: consulta totes les inversions previstes al teu municipi; Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «El 52% són els pares»; per Oriol March.

» Opinió: «Poemes i promeses»; per Marina Fernàndez.

» Puigdemont es mou després de la sentència del TJUE: demana al Suprem que enviï el seu cas a Catalunya; per Bernat Surroca.

» Dimiteix una membre del secretariat nacional de l'ANC.

» La desfiguració de la llei del «només sí és sí» tiba les costures del govern espanyol; per Bernat Surroca.

» El BCE desconfia del descens de la inflació i fixa els tipus d'interès més alts de la dècada.

» Barcelona, la ciutat europea amb més morts per l'illa de calor; per Arnau Urgell i Vidal.

» Nou objectiu a Barcelona: desterrar les motos aparcades als carrers pacificats de les superilles; per David Cobo.

» La Seguretat Social retornarà l'import cobrat per error als autònoms en els pròxims dies.

» Qui són els grans streamers que triomfen a Twitch (i que segurament desconeixes)?; per Victor Rodrigo.

» No hi ha marxa enrere: Netflix revela com bloquejarà comptes per evitar compartir contrasenyes; per Victor Rodrigo.
 

 El passadís

La T-Mobilitat no ha estat, fins ara, un història d'èxit. La iniciativa per implantar un nou sistema de pagament al transport públic que faci desaparèixer les targetes de cartó ha patit repetits retards i sobrecostos. Encarregat a un consorci liderat per CaixaBank, Indra, Fujitsu i Marfina —empreses agrupades sota la marca SOC Mobilitat—, en coordinació amb l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), el projecte no s'ha desplegat en tota la seva magnitud, tot i que l'objectiu inicial era implementar-lo el 2016. Però ni l'endarreriment en el calendari ni la despesa extra acumulada no ha impedit que la T-Mobilitat comenci a aspirar a reconeixements. Com el que podria obtenir a la gala de l'onzena edició del Transport Ticketing Awards, on el projecte català està nominat a un premi internacional al millor tiquet intel·ligent. A la cita de Londres competirà amb iniciatives equivalents posades en pràctica a Nova York, Sydney o Singapur.   

Vist i llegit

L'actualitat sobre la guerra a Ucraïna va tenir com a focus informatiu d'aquest dijous la fotografia del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, a Kíiv. Però a Moscou, guerra al marge, hi ha un debat viu sobre el nomenclàtor que explica fins a quin punt els moviments polítics i bèl·lics del Kremlin tenen reminiscències històriques. Vladímir Putin prova de recuperar el nom de Stalingrad per tornar a batejar la ciutat avui coneguda com a Volgograd. Com explica Javier G. Cuesta des de Moscou a les pàgines d'El País, la maniobra que està duent a terme el partit del president rus, que casa amb la mirada que té Putin sobre la figura històrica de Stalin, ajuda a rehabilitar la imatge del dictador soviètic. Tot plegat, mentre el Kremlin s'entossudeix a comparar la guerra a Ucraïna amb la batalla de Stalingrad, una de les més cruentes i decisives de la Segona Guerra Mundial.

 El nom propi

L'absència de Mohammed VI a la cimera hispano-marroquina d'aquest dijous a Rabat va ser un dels titulars del contacte entre governs, marcat des de fa mesos per la col·laboració. Tot i que es donava per fet en les setmanes prèvies a la cita -la primera que es convocava en set anys-, el monarca alauita no va rebre el president espanyol, Pedro Sánchez, ni va tenir cap paper institucional en la trobada. La relació bilateral, però, sembla greixada des que la Moncloa va evitar qualsevol incomoditat marroquina en el seu posicionament sobre el Sàhara. Ahir es van signar fins a 24 acords i, en els missatges polítics, es va certificar que Espanya i el Marroc evitaran molestar-se: s'esquivaran les declaracions sobre la sobirania del Sàhara, però també sobre Ceuta i Melilla. Sánchez ho va sintetitzar quan va dir que el compromís adquirit és evitar "tot allò que sabem que ofèn l'altra part en el que afecta les respectives esferes de sobirania". Si voleu prendre perspectiva de les relacions entre la nova etapa dels dos estats, recupereu aquesta peça de Pep Martí.

 Els imperdibles

Si sou habituals al teatre, no podeu desaprofitar l'oportunitat de veure Els Ocells, que la companyia La Calòrica representa al teatre Poliorama. Aquesta setmana ha anunciat que hi haurà funcions fins al 19 d'abril, amb sessions repartides entre dimarts i dimecres, a més d'algun dilluns. La comèdia, que narra la història de dos atenencs benestants que abandonen el món dels humans i convencen els ocells per crear una nova civilització, és una sàtira carregada d'enginy i humor sobre els contrasentits de la vida. No us la perdeu. Bon cap de setmana!

 
Joan Serra Carné
redactor en cap de NacióDigital

Vols rebre els butlletins de Nació cada matí al teu correu electrònic? 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Arxivat a:
La brúixola
Participació