Colau aprofita l'adeu de Collboni per reivindicar en solitari tota l'obra de govern

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es queda sense laments si mira portes endins. Mentre el seu soci de govern, el PSC, s'allunya sense matisos d'algunes polítiques pròpies i fins i tot veu com l'alcaldable socialista es desvincula de l'executiu, la líder dels comuns reivindica de manera esfèrica la seva obra de govern. Preguntada per Nació sobre si, com els socialistes, Colau té renúncies o incomoditats en el conjunt de polítiques que ha hagut de gestionar en coalició durant els últims anys, l'alcaldessa ha tret pit de "l'estabilitat" de tot el mandat i s'ha convertit en la gran reivindicadora del llegat municipal.

Per fer-ho, ha tret ferro a les gesticulacions socialistes i ha situat el PSC en una posició d'adhesió al projecte de Barcelona en Comú. "Agraeixo que hagin donat suport al nostre model de ciutat", ha apuntat Colau en referència al PSC, amb la "transformació urbana" com a principal exemple. Tot seguit, ha reconegut diferències amb els socialistes, però només ha mencionat aquells casos en què s'ha imposat la posició dels comuns, com el no a l'Hermitage o la contrarietat municipal a l'ampliació de l'aeroport. 

Si bé podia allunyar-se dels seus principis més contundents, a Colau no li ha fet res assumir tota l'obra de govern exercida amb els socialistes com a bona. S'ha deixat de banda l'evidència que no s'ha desmantellat la unitat d'antiavalots municipals -ara tenen un vehicle gairebé idèntic al de la BRIMO, dels Mossos, i actuen de manera puntual en incidents d'ordre públic- o que aquest ha estat el mandat en què s'ha liberalitzat l'horari comercial durant l'estiu, obrint diumenges i festius a canvi d'un retorn econòmic poc clar. També que el PSC aconseguís mantenir la bonificació de les terrasses dels bars vigent des de la pandèmia o que els comuns hagin reduït la voluntat reguladora del turisme i l'especulació en diversos plans. L'últim, el pla d'usos de l'Eixample, que encara es batalla políticament i que s'ha de resoldre en un ple extraordinari aquest divendres. 

Contundent amb Collboni i l'aeroport

Per contra, l'espai on no ha tingut cap problema per atacar ha estat a l'hora de mira fora de l'Ajuntament. Concretament, cap al seu exsoci de govern, Jaume Collboni, ara ja allunyat del consistori i centrar a fer campanya. En aquest sentit, l'alcaldessa ha dit que primer es va "sorprendre" en assabentar-se per la premsa i el Whatsapp de la decisió, i que després es va "decebre" en constatar que l'única explicació al moviment era la preparació de la nova candidatura socialista. "Si tots els alcaldes, alcaldesses i regidors de Catalunya féssim el mateix què passaria?", ha plantejat Ada Colau.

Igualment, si bé ha celebrat l'arribada de pressupostos a la Generalitat, l'alcaldessa també ha remarcat que una de les condicions que han facilitat l'acord -l'ombra de l'ampliació de l'aeroport- li segueix semblant inacceptable. S'ha posicionat "en contra de l'ampliació" i ho ha vinculat al "negacionisme climàtic". A més, ha insistit a refermar que ningú li ha ensenyat un estudi que demostri que aquesta obra implicaria "un benefici econòmic per a la ciutat". Si bé li ha arribat que podrien sumar-se 20 milions de turistes més cada any, la líder de Barcelona en Comú ha respost que "no hi caben", a la ciutat. 

Petició a Govern perquè compri finques com la Casa Orsola

Amb l'arribada del pacte pels comptes de la Generalitat, però, també ha arribat la pressió. Una de les derivades més evidents ha estat la petició explícita al Govern perquè augmenti les inversions en habitatge i es puguin constatar exemples com el que Colau s'havia reservat per a la trobada d'aquest dimarts al Col·legi de Periodistes, on ha anunciat la compra municipal de dues finques més a l'entorn de la superilla de l'Eixample "per evitar l'especulació". Són dues promocions que sumen 24 habitatges i que se sumaran al parc de lloguer públic i social del consistori.

En aquesta mateixa línia, l'alcaldessa ha expressat que ara demanarà a la Generalitat que es trobin "immediatament" perquè "com a mínim" activi una política d'adquisició d'habitatges que iguali el volum de compres que està fent l'Ajuntament", que ha xifrat en 47 finques durant els últims dos mandats. En aquest context, Colau ha recordat el cas de la Casa Orsola, un edifici on ha arribat una nova propietat que es nega a renovar els contractes que caduquen als llogaters o planteja pujades que els veïns defensen que no poden assumir. Després de recordar que el govern municipal té un pressupost molt inferior i està donant més resposta a la manca d'habitatge públic a la ciutat, la cap de files dels comuns ha insistit: "Com no ha de poder la Generalitat de Catalunya com a mínim posar-se al mateix nivell, començant per la Casa Orsola?".

Igualment, en matèria d'habitatge, Ada Colau també ha demanat celeritat en l'avenç de la llei estatal que ha de permetre regular els lloguers en zones urbanes i s'ha obert la porta a altres fórmules contra l'especulació. Així, ha mencionat que Barcelona "assumiria molt gustosament" la irrupció d'iniciatives com del Canadà, on ha apuntat que "s'ha prohibit que fons estrangers puguin comprar immobles", o la idea del govern holandés que permet que a Amsterdam "només es pugui comprar habitatge per viure-hi". En aquest sentit, ha animat el govern espanyol -integrat per PSOE i Unides Podem- a què estudiï mesures en aquest sentit. I mentrestant, ha assegurat que la ciutat mirarà de fer "la vida impossible" als fons voltor.

Pel que fa al futur de les eleccions, ha evitat explicar quins són els seus plans si no aconsegueix ser alcaldessa. I s'ha limitat a reivindicat que la seva idea és guanyar els comicis i poder teixir "un pacte d'esquerres", amb què s'ha referit a ERC i al PSC.