La Generalitat limita l'acord amb el PSC als comptes i convida Junts a sumar-s'hi

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, assenyala que no hi ha cap entesa de legislatura amb els socialistes i sosté que la majoria del 52% al Parlament "continua sent-hi"

Pere Aragonès i Salvador Illa, al Parlament.
Pere Aragonès i Salvador Illa, al Parlament. | Europa Press
01 de febrer del 2023
Actualitzat a les 10:59h
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha comparegut aquest dimecres al matí des de Palau per valorar l'acord pressupostari amb el PSC, tancat després de mesos de negociacions de les quals ella n'ha estat una de les principals protagonistes. L'acord, que s'ha desencallat sobretot per l'entesa a la qual s'ha arribat pel Hard Rock, el Quart Cinturó i l'aeroport del Prat, se signarà aquesta tarda entre el president Pere Aragonès i el primer secretari del PSC, Salvador Illa. "Això és un acord de pressupostos, no d'investidura", ha remarcat Vilagrà, que ha convidat Junts a sumar-se a l'entesa malgrat la distància evident entre els exsocis, que han ofert "estabilitat institucional" a Aragonès si refà la unitat de l'independentisme. Preguntada sobre el cost polític de l'acord amb el PSC, ha indicat que la prioritat era tenir comptes, i encara veu viva la majoria del 52% al Parlament: "Continua sent-hi".

"Continua vigent la idea de votar per resoldre el conflicte polític. I hem d'aconseguir l'amnistia perquè la repressió no continuï. Per això serveix la majoria independentista", ha remarcat la consellera de la Presidència, que ha volgut subratllar les "diferències enormes" amb el PSC pel que fa al model de país. "Tenim posicions molt diferents, i continuem defensant que només donant veu a la ciutadania resoldrem el conflicte", ha indicat Vilagrà.

Com queda formulada exactament cada qüestió rellevant si s'entra al detall de l'entesa? Pel que fa al centre recreatiu i turístic del Camp de Tarragona, el compromís és aquest: "Completar els processos relacionats amb l'inici del projecte, prèvia aprovació definitiva del pla de desenvolupament urbanístic, durant el primer semestre del 2023, i mantenir la disponibilitat dels terrenys per part de la societat, com a pas previ a l'evolució del projecte". De moment, el Govern ha tombat el component ambiental de la iniciativa, que es troba frenada. Aquest mateix dimecres, per exemple, la plataforma Aturem Hard Rock anunciarà mobilitzacions en contra del projecte, que compta amb el suport dels principals ajuntaments del territori.

En el cas de l'aeroport del Prat, aquesta és la fórmula escollida per l'acord: "Acordar, durant el 2023, amb el govern espanyol una comissió tècnica que permeti acordar el nou model aeroportuari que necessita Catalunya amb l'objectiude transformar l'aeroport del Prat perquè guanyi capacitat i esdevingui un veritable hub intercontinental. Aquest haurà de permetre la seva modernització amb respecte a la biodiversitat, a la convivència a veïns i veïnes i a les directives ambientals europees, posant especial cura en la preservació de l'espai natural protegit del Delta del Llobregat i perquè, sense apriorismes, es treballi tècnicament per cercar el consens necessari i facilitar el desenvolupament d'un model aeroportuari en què el Govern formi part de la governança i que permeti la connexió amb alta velocitat ferroviària dels aeroports de Girona i Reus per a millora competitivitat i garantint el consens territorial". La paraula ampliació ha quedat descartada, perquè el projecte per posar-la en marxa va fracassar el 2021.

Illa: "No és un acord de legislatura"


El primer secretari del PSC ha comparegut a les nou del matí des del Parlament. Ha arrencat traient pit per la "responsabilitat" que, segons ell, desprèn l'aprovació dels comptes sent el primer grup de la cambra i el principal partit de l'oposició. Al mateix temps, però, ha volgut clarificar en tot moment que no es tracta de res més -i res menys- que una entesa pressupostària. Ha indicat, en aquest sentit, que continuarà amb el seu projecte de "Govern alternatiu", un mecanisme pensat per arribar a Palau la propera legislatura. Una legislatura que ara disposa de més recorregut, en la mesura que Aragonès té gasolina per arribar almenys fins al 2024, un any abans que s'hagin de celebrar eleccions al Parlament.

El calendari que es projecta a partir d'ara conté un mínim de 45 dies per tramitar-los al Parlament i aprovar-los. En el cas dels comptes per al 2022, que es van aprovar en els últims dies de l'any anterior, es va trigar exactament mes i mig entre que l'exconseller Jaume Giró els va portar a la cambra i van sortir validats, en aquest cas amb l'abstenció dels comuns. En primer lloc cal superar el tràmit de l'esmena a la totalitat i, després, que cada secció superi el debat en comissió. Un cop validat en aquest marc, es procediria a la votació definitiva a l'hemicicle. El PSC mai ha considerat una abstenció, de manera que el seu vot seria favorable. Això garanteix 66 escons als comptes, suficients perquè els comuns ja han garantit que els faran costat. Un canvi d'aliances respecte dels últims anys, marcats pel moments més àlgids del procés català.
 

Acord de Grans Infraestructures by edicio naciodigital on Scribd



 

Acord pressupostos entre Govern i PSC by edicio naciodigital on Scribd