Europa reparteix noves cartes

La sentència del TJUE fa equilibris, perquè incorpora la lògica de la confiança entre estats sense desentendre's dels drets fonamentals. Avui també són notícia els metges que no fan vaga, l'oferta de Maragall i més salari mínim

01 de febrer del 2023

Actualitzat a les 7:13h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Feia dies que a Nació explicàvem —en totes les peces firmades per Bernat Surroca— que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les prejudicials de Pablo Llarena s'hauria d'ubicar en una gamma de grisos que requeriria més interpretacions que les habituals afirmacions categòriques dels discursos de part. I la resolució cuinada des de Luxemburg —sensiblement diferent del text més taxatiu de l'advocat general de la Unió Europea, Richard de la Tour— s'entén a partir dels equilibris, perquè incorpora la lògica de la confiança entre estats sense desentendre's de la protecció dels drets fonamentals. Les exigències de Llarena reben resposta parcialment mentre els dirigents independentistes, amb Carles Puigdemont al capdavant, poden argumentar que disposen ara d'un marge ampli per continuar-se defensant.

Què diu el TJUE en la sentència de la qual n'ha estat ponent Lars Bay Larsen, vicepresident del tribunal, en resposta a les preguntes plantejades pel Suprem? En primer lloc, limita les opcions que té Bèlgica per rebutjar les euroordres que arribin de Madrid —el text respon a la situació processal de Lluís Puig, però té implicacions també per als eurodiputats exiliats. En segon lloc, avala que Llarena pugui tramitar noves peticions d'extradició, en resposta directa al jutge instructor del cas de l'1-O, però hi afegeix excepcions. I aquesta és una qüestió cabdal, perquè el ponent detalla que es poden denegar euroordres si es demostren "deficiències sistèmiques o generalitzades" en el sistema judicial d'un estat que afecten un "grup objectivament identificat de persones". Una idea que fixa les coordenades per evitar la vulneració de drets fonamentals i que serveixen de base per a l'optimisme dels dirigents independentistes.

No és una reflexió menor. Caldria, però, evitar les lectures triomfalistes abans d'hora, de la mateixa manera que va resultar necessari digerir amb prudència el posicionament previ de l'advocat general de la UE, que l'independentisme va rebre com gerro d'aigua freda. En aquell moment, a Madrid, alguns tenien pressa per a l'extradició de Puigdemont i la resta d'exiliats. Ara, si ho desitja, Llarena pot moure fitxa de manera immediata amb l'euroordre de Lluís Puig, però Bèlgica encara hi haurà de dir la seva, assumint les regles dictades pel TJUE. En el cas dels tres eurodiputats —Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí—, qualsevol extradició topa amb la immunitat i la carpeta oberta que encara ha de resoldre el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), prevista inicialment per al mes de març.

La batalla judicial protagonitzada pels exiliats ha estat contaminada, en ocasions, pels relats precuinats, que desenfoquen els fets. No és precís afirmar que la sentència del TJUE "facilitarà" que Puigdemont "rendeixi comptes" amb l'estat espanyol —com ahir es despatxava des de la Moncloa— i també és aventurat pontificar que qualsevol procés d'extradició se situa en via morta, perquè el text de Lars Bay Larsen presenta prou matisos com per receptar-se cautela. Ara bé, els exiliats poden defensar que tenen un recorregut judicial transitable, amb un somriure de confiança afegit. De moment, la justícia ha repartit noves cartes i constatat que el principi de confiança ha de tenir peròs en el cas espanyol perquè en la judicialització del procés hi ha hagut més que ombres. Torn per a una altra partida.