31
de gener
del
2023
Actualitzat
el
01
de febrer
a les
10:08h
El final de mandat s'ha enrevessat a Barcelona, al marge dels anuncis personalistes amb la vista posada a les eleccions, per un pla que afecta tot l'Eixample, però que ha acabat posant el focus en el barri de Sant Antoni. I, sobretot, en el carrer Sepúlveda. El carrer -si bé hi ha altres punts de tensió- que més va evidenciar la manca d'un acord d'última hora, en el darrer plenari municipal.
Uns -Barcelona en Comú- defensaven que aquesta via mantingués una protecció dura que frenés la concentració de bars, discoteques i supermercats amb horari nocturn, i d'altres -PSC- proposaven que s'hi relaxés la regulació. La falta d'acord ha deixat tot l'Eixample en un punt d'incertesa. Ara, veïns i comerciants del carrer Sepúlveda i l'entorn detallen a Nació com afronten haver-se convertit en protagonistes involuntaris d'un debat de futur que travessa tot el barri i que ja fa temps que ha deixat veure algunes conseqüències inicials. Entre les més comentades, l'arribada de cada vegada més estrangers de pas amb un poder adquisitiu alt, l'augment del preu dels lloguers i la substitució dels comerços clàssics.
La immensa majoria dels entrevistats que passegen un dilluns qualsevol pel carrer Sepúlveda desconeixen qualsevol mena de referència al pla d'usos de l'Eixample. Tampoc estan al dia del debat que ha despertat un vendaval polític a l'Ajuntament -amb el govern dividit- i que comportarà que hi hagi un ple extraordinari aquesta mateixa setmana. El cert, però, és que la batussa política ha posat el seu carrer al focus de la discussió.
Així ho va exposar la tercera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, del PSC, la setmana passada, quan va detallar que els socialistes haurien permès avançar el pla si s'hagués confirmat un "preacord" que rebaixava la màxima protecció sobre bars i supermercats a l'àrea de Sant Antoni fins al límit de Floridablanca, tot alliberant Sepúlveda per dalt. Més tard, fonts pròximes a la negociació han detallat a aquest diari que també es va voler canviar l'actual enfocament de la protecció vigent a Sant Antoni, que cuida de manera uniforme tot l'àmbit de l'entorn del mercat com un conjunt.
Els socialistes plantejaven comptar carrer a carrer, i no protegir tot l'àmbit, canviant l'enfocament. Això deixava alguns espais més del barri -més enllà de l'entorn de Sepúlveda- sense protecció dura, apunten les mateixes fonts. La manca d'acord va desembocar en un escenari polític "insòlit", en paraules d'Ada Colau. I, ara, partits i entitats fa dies que estudien la manera de desencallar-lo.
Altres veus són més contundents. Com Montserrat Monistrol, que va néixer l'any 1946 i sempre ha viscut al mateix carrer de Casanova. Ara, des de la cruïlla d'aquesta via amb Sepúlveda, recorda que al voltant de l'encreuament dels dos carrers hi havia tot de negocis de proximitat que han anat mutant. "Hi havia una merceria, una granja, una bacallaneria, un colmado... Però amb horaris normals! Ara, tot són supermercats-fruiteria o negocis que no em diuen res", diu Monistrol, movent el braç en la direcció en què acabarà apareixent un local d'autorrentat per a mascotes. També es queixa del preu dels lloguers.
Entre els negocis clàssics que resisteixen al carrer hi ha la xarcuteria familiar d'Anna Subirats. Ella ho té clar. Ha vist transformar-se el barri i n'ha tret el profit que ha pogut. "Ens hem adaptat. Ara hi viuen molts estrangers de pas, al barri, i ens demanen menjar per emportar. Així que cuinem més", comenta Subirats.
El canvi en la substitució de negocis és una constant. "Jo abans tenia una fusteria i ara tinc un bar. I no em queixo. Però hi ha una fusteria menys al barri", exposa Pep Sala, el president de l'associació veïnal de Sant Antoni. En el seu cas, el paper de portaveu veïnal l'ha fet estar al cas de l'actual debat polític sobre el que està en joc amb el pla d'usos de l'Eixample. Bàsicament, en el cas de Sant Antoni -així com a zones pacificades o en vies de ser-ho, al districte- es vol posar un topall màxim a l'obertura de cinc tipus de negocis considerats d'alt impacte per al veïnat. Són establiments com restaurants, comerços amb degustació, discoteques, supermercats petits que obren fins tard i botigues de conveniència, també amb horari nocturn. "Ja hi ha molts bars i supermercats a molts punts del barri, fins i tot a Sepúlveda", rebla Sala.
El líder veïnal menciona que a l'encreuament entre el carrer de la discòrdia i Calàbria, per exemple, s'han obert diversos establiments de tipus brunch i similars. Aquest negocis encaixen també amb el flux constant de turistes que apunta la Lourdes, del bar Can Toni. En aquest cas, la restauradora demana fer una distinció. "És molt diferent el carrer de Sepúlveda abans de creuar l'avinguda Mistral, i després", puntualitza. Així i tot, exposa que el barri "els lloguers s'han disparat" i "s'ha convertit en un barri amb molts estrangers, Airbnbs i estudiants". Ella, també veïna de Sant Antoni, planteja el cas del seu edifici del carrer Manso. "El propietari ha buidat la meitat del bloc i els ha fet lloguers per a turistes", sentencia.
El mateix Arias planteja que si vies com Sepúlveda, o d'altres més allunyades de l'epicentre del Mercat de Sant Antoni, tenen alguns locals comercials tancats el que s'ha d'afavorir és que obrin comerços vinculats al barri. També Pep Sala, de l'associació de veïns, defensa que hi hauria d'haver ajudes per a qui vulgui obrir una botiga allunyada del model de franquícia. "Si ens desprotegeixen, el que passarà segur és que començaran a arribar uns negocis que pujaran encara més els preu dels locals. I el que ho té més fàcil per assumir-ho qui és? Doncs la cadena de menjar o el Zara de torn. I això és el que ens fa por", conclou Salas.
Mentrestant, l'esfera política intenta posar-se d'acord a corre-cuita. La darrera proposta, d'ERC, manté la protecció actual a l'entorn de Sepúlveda i demana que, després de fer una avaluació més intensa, es decideixi d'aquí a un any si cal fer-hi algun canvi a l'àmbit de Sant Antoni actual. Aquesta podria ser la via per desencallar un pla que, si no s'aprova, pot obrir la porta a l'arribada indiscriminada de nous locals enfocats al turisme a tot el districte de l'Eixample.
Uns -Barcelona en Comú- defensaven que aquesta via mantingués una protecció dura que frenés la concentració de bars, discoteques i supermercats amb horari nocturn, i d'altres -PSC- proposaven que s'hi relaxés la regulació. La falta d'acord ha deixat tot l'Eixample en un punt d'incertesa. Ara, veïns i comerciants del carrer Sepúlveda i l'entorn detallen a Nació com afronten haver-se convertit en protagonistes involuntaris d'un debat de futur que travessa tot el barri i que ja fa temps que ha deixat veure algunes conseqüències inicials. Entre les més comentades, l'arribada de cada vegada més estrangers de pas amb un poder adquisitiu alt, l'augment del preu dels lloguers i la substitució dels comerços clàssics.
La immensa majoria dels entrevistats que passegen un dilluns qualsevol pel carrer Sepúlveda desconeixen qualsevol mena de referència al pla d'usos de l'Eixample. Tampoc estan al dia del debat que ha despertat un vendaval polític a l'Ajuntament -amb el govern dividit- i que comportarà que hi hagi un ple extraordinari aquesta mateixa setmana. El cert, però, és que la batussa política ha posat el seu carrer al focus de la discussió.
Així ho va exposar la tercera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, del PSC, la setmana passada, quan va detallar que els socialistes haurien permès avançar el pla si s'hagués confirmat un "preacord" que rebaixava la màxima protecció sobre bars i supermercats a l'àrea de Sant Antoni fins al límit de Floridablanca, tot alliberant Sepúlveda per dalt. Més tard, fonts pròximes a la negociació han detallat a aquest diari que també es va voler canviar l'actual enfocament de la protecció vigent a Sant Antoni, que cuida de manera uniforme tot l'àmbit de l'entorn del mercat com un conjunt.
Els socialistes plantejaven comptar carrer a carrer, i no protegir tot l'àmbit, canviant l'enfocament. Això deixava alguns espais més del barri -més enllà de l'entorn de Sepúlveda- sense protecció dura, apunten les mateixes fonts. La manca d'acord va desembocar en un escenari polític "insòlit", en paraules d'Ada Colau. I, ara, partits i entitats fa dies que estudien la manera de desencallar-lo.
Dels negocis desapareguts a l'adaptació als estrangers de pas
Mentrestant, a peu de carrer, la gent fa equilibris entre la preocupació per una possible futura conversió del barri i la sorpresa de la urgència. Entre aquests últims hi ha Jesús Díaz, que regenta la Llibreria de la Imatge, al carrer Sepúlveda, des de fa 25 anys. "Se'm fa difícil imaginar que aquest carrer, ple de cotxes, que és una artèria de la ciutat i que fa la tira d'anys que és conegut per les botigues de tecnologia, pugui arribar algun dia que s'ompli de bars i discoteques. A vegades volen protegir massa", valora el llibreter.Altres veus són més contundents. Com Montserrat Monistrol, que va néixer l'any 1946 i sempre ha viscut al mateix carrer de Casanova. Ara, des de la cruïlla d'aquesta via amb Sepúlveda, recorda que al voltant de l'encreuament dels dos carrers hi havia tot de negocis de proximitat que han anat mutant. "Hi havia una merceria, una granja, una bacallaneria, un colmado... Però amb horaris normals! Ara, tot són supermercats-fruiteria o negocis que no em diuen res", diu Monistrol, movent el braç en la direcció en què acabarà apareixent un local d'autorrentat per a mascotes. També es queixa del preu dels lloguers.
Entre els negocis clàssics que resisteixen al carrer hi ha la xarcuteria familiar d'Anna Subirats. Ella ho té clar. Ha vist transformar-se el barri i n'ha tret el profit que ha pogut. "Ens hem adaptat. Ara hi viuen molts estrangers de pas, al barri, i ens demanen menjar per emportar. Així que cuinem més", comenta Subirats.
El canvi en la substitució de negocis és una constant. "Jo abans tenia una fusteria i ara tinc un bar. I no em queixo. Però hi ha una fusteria menys al barri", exposa Pep Sala, el president de l'associació veïnal de Sant Antoni. En el seu cas, el paper de portaveu veïnal l'ha fet estar al cas de l'actual debat polític sobre el que està en joc amb el pla d'usos de l'Eixample. Bàsicament, en el cas de Sant Antoni -així com a zones pacificades o en vies de ser-ho, al districte- es vol posar un topall màxim a l'obertura de cinc tipus de negocis considerats d'alt impacte per al veïnat. Són establiments com restaurants, comerços amb degustació, discoteques, supermercats petits que obren fins tard i botigues de conveniència, també amb horari nocturn. "Ja hi ha molts bars i supermercats a molts punts del barri, fins i tot a Sepúlveda", rebla Sala.
El líder veïnal menciona que a l'encreuament entre el carrer de la discòrdia i Calàbria, per exemple, s'han obert diversos establiments de tipus brunch i similars. Aquest negocis encaixen també amb el flux constant de turistes que apunta la Lourdes, del bar Can Toni. En aquest cas, la restauradora demana fer una distinció. "És molt diferent el carrer de Sepúlveda abans de creuar l'avinguda Mistral, i després", puntualitza. Així i tot, exposa que el barri "els lloguers s'han disparat" i "s'ha convertit en un barri amb molts estrangers, Airbnbs i estudiants". Ella, també veïna de Sant Antoni, planteja el cas del seu edifici del carrer Manso. "El propietari ha buidat la meitat del bloc i els ha fet lloguers per a turistes", sentencia.
Evitar que Sepúlveda sigui el carrer Parlament
Aquesta realitat va precipitar que es prenguessin mesures contra la gentrificació l'any 2018 i es protegís l'entorn de Sant Antoni, amb l'argument que el pla d'usos del barri havia de mantenir de limitar algunes activitats. En aquest temps, s'han obert nou bars, però s'ha fet a zones on no es generi monocultiu, apunten des de l'Ajuntament. Ara, es voldria evitar el canvi de panorama que es va donar a alguns carrers del barri just abans de la regulació. "Al carrer Parlament van desaparèixer totes les petites botigues. Moltes, per la pressió immobiliària. I ara és un carrer ple de bars en què la vida es fa de nit i en cap de setmana, i durant el dia s'ha reduït el pas de persones. Això és el que volem evitar que passi, per exemple al carrer Sepúlveda", afirma Jordi Arias, president de Sant Antoni Comerç.El mateix Arias planteja que si vies com Sepúlveda, o d'altres més allunyades de l'epicentre del Mercat de Sant Antoni, tenen alguns locals comercials tancats el que s'ha d'afavorir és que obrin comerços vinculats al barri. També Pep Sala, de l'associació de veïns, defensa que hi hauria d'haver ajudes per a qui vulgui obrir una botiga allunyada del model de franquícia. "Si ens desprotegeixen, el que passarà segur és que començaran a arribar uns negocis que pujaran encara més els preu dels locals. I el que ho té més fàcil per assumir-ho qui és? Doncs la cadena de menjar o el Zara de torn. I això és el que ens fa por", conclou Salas.
Mentrestant, l'esfera política intenta posar-se d'acord a corre-cuita. La darrera proposta, d'ERC, manté la protecció actual a l'entorn de Sepúlveda i demana que, després de fer una avaluació més intensa, es decideixi d'aquí a un any si cal fer-hi algun canvi a l'àmbit de Sant Antoni actual. Aquesta podria ser la via per desencallar un pla que, si no s'aprova, pot obrir la porta a l'arribada indiscriminada de nous locals enfocats al turisme a tot el districte de l'Eixample.