31
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
14:29h
El govern espanyol ha manifestat el seu "absolut respecte" per la sentència feta pública aquest dimarts pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les euroordres del jutge Pablo Llarena. Així ho ha manifestat la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, després del consell de ministres a la Moncloa. Ha assenyalat que és l'actitud de l'executiu davant de totes les resolucions judicials. La portaveu ha afirmat que la resposta de la justícia europea "avala l'ordenament jurídic espanyol" i "facilitarà que el senyor Carles Puigdemont rendeixi comptes" davant els tribunals espanyols. Aquesta ha estat l'única referència de la Moncloa a la sentència europea.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha fet pública aquest dimarts al matí una de les sentències clau del trencaclosques judicial de l'exili, la que fa referència a les qüestions prejudicials que li va plantejar el jutge Pablo Llarena el març de 2021, just després que la justícia belga rebutgés l'extradició de Lluís Puig. Els jutges europeus han llegit la part dispositiva de la sentència -la resposta a les preguntes del jutge espanyol-, coneixedors de la transcendència d'una resolució que aborda una qüestió complexa. La sentència és ferma, no es pot recórrer, i té conseqüències directes sobre els exiliats independentistes, especialment sobre Puig, que no té immunitat.
La sentència, de 24 pàgines i de la qual n'ha estat ponent el vicepresident del TJUE, Lars Bay Larsen, fa equilibris entre la decisió de l'advocat general de la UE, Richard de la Tour, favorable a Llarena, i les posicions dels exiliats. Els jutges conclouen que un estat membre no pot denegar, en principi, una euroordre per manca de competència de l'òrgan que demana l'extradició -en aquest cas és el Tribunal Suprem- com va fer Bèlgica, si no és una "incompetència manifesta", que ha d'estar acreditada amb una sol·licitud d'informació prèvia complementària a l'autoritat que demana l'extradició. En aquest punt, preval la confiança mútua, però els jutges van molt més enllà i reparteixen noves cartes als exiliats per poder-se defensar en cas de noves euroordres.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha fet pública aquest dimarts al matí una de les sentències clau del trencaclosques judicial de l'exili, la que fa referència a les qüestions prejudicials que li va plantejar el jutge Pablo Llarena el març de 2021, just després que la justícia belga rebutgés l'extradició de Lluís Puig. Els jutges europeus han llegit la part dispositiva de la sentència -la resposta a les preguntes del jutge espanyol-, coneixedors de la transcendència d'una resolució que aborda una qüestió complexa. La sentència és ferma, no es pot recórrer, i té conseqüències directes sobre els exiliats independentistes, especialment sobre Puig, que no té immunitat.
La sentència, de 24 pàgines i de la qual n'ha estat ponent el vicepresident del TJUE, Lars Bay Larsen, fa equilibris entre la decisió de l'advocat general de la UE, Richard de la Tour, favorable a Llarena, i les posicions dels exiliats. Els jutges conclouen que un estat membre no pot denegar, en principi, una euroordre per manca de competència de l'òrgan que demana l'extradició -en aquest cas és el Tribunal Suprem- com va fer Bèlgica, si no és una "incompetència manifesta", que ha d'estar acreditada amb una sol·licitud d'informació prèvia complementària a l'autoritat que demana l'extradició. En aquest punt, preval la confiança mútua, però els jutges van molt més enllà i reparteixen noves cartes als exiliats per poder-se defensar en cas de noves euroordres.