31
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
18:23h
"Les negociacions s'estan allargant més del desitjable, però si res es torça ben aviat es podrien donar, ara sí, per finalitzades". És el missatge que ha llançat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en referència a les converses definitives que mantenen aquests dies l'executiu i el PSC per desencallar els pressupostos de la Generalitat per al 2023. La percepció és que l'entesa és imminent, perquè la versió que es trasllada des del Govern és que per arribar al pacte final només cal resoldre "serrells". Pel que fa al paper que ha jugat Junts, la portaveu ha insistit que els ha faltat "voluntat negociadora", però ha mantingut que encara hi ha la porta oberta a un acord paral·lel al que s'està a punt de tancar amb el PSC. De fet, Plaja ha detallat que hi ha 54 mesures acordades amb els exsocis per valor de 2.600 milions d'euros. Les reunions continuen aquest dimarts -hi ha hagut una trobada formal al migdia, a Palau, i contactes al llarg de la tarda- i el Govern espera que siguin definitives.
Les trobades d'ahir van comptar amb la presència de les conselleres Laura Vilagrà -Presidència- i Natàlia Mas -Economia- per part del Govern, mentre que per part del PSC hi ha assistit la portaveu parlamentària, Alícia Romero, acompanyada dels negociadors habituals de la delegació socialista. En els últims dies també hi ha hagut contacte directe entre Aragonès i Illa, que com a mínim dijous de la setmana passada -el dia que el president va acceptar el Quart Cinturó com a via per salvar els pressupostos- van parlar, segons fonts consultades per Nació. ERC considera que ja no hi ha "esculls" per tancar l'entesa. De fet, un dels missatges que verbalitzen en privat dirigents republicans i del Departament d'Economia és que l'acord pressupostari, a nivell tècnic i de números, està tancat amb els socialistes. Sindicats i patronals pressionen perquè es tanqui ja tot, i a la demanda s'hi han sumat les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), que han reclamat "responsabilitat" a tots els actors.
Implicats directes en les negociacions assenyalen que tot va fer un tomb el 28 de desembre, quan Romero va comparèixer públicament per posar les condicions del PSC per tenir pressupostos. Les més rellevants tenien a veure amb tres aspectes al marge dels comptes: el Hard Rock al Camp de Tarragona, l'execució de la Ronda Nord -aspecte que ha estat abordat en converses directes entre el conseller de Territori, Juli Fernàndez, i la ministra de Transports, Raquel Sánchez- i l'ampliació de l'aeroport del Prat. Són tres aspectes que poden col·lisionar amb l'entesa ja rubricada amb els comuns pels pressupostos, però des d'ERC assenyalen que sempre s'ha informat la formació que lidera Jéssica Albiach dels avenços amb els socialistes. Amb Junts, en canvi, l'escull -per part del Govern- sempre ha estat la política fiscal i, tenint en compte les rebaixes reclamades per Jordi Turull i Laura Borràs.
Els exsocis, a banda, estan molestos per dues qüestions. La primera, que s''hagin fet més cessions al PSC per pactar els pressupostos que davant d'ells quan s'estava debatent el futur de la coalició i Junts reclamava reprendre el rumb del procés. La segona, que un acord amb els socialistes dinamitaria, segons va explicar aquest dilluns Josep Rius, la majoria del 52% que va permetre posar en marxa la legislatura. "ERC haurà confirmat que ho ha deixat estar i que ha abraçat l'autonomisme de manera definitiva", va assenyalar el portaveu de Junts després de la reunió de l'executiva. Al mateix temps, però, la formació també ha presentat -i presenta- dubtes sobre la possibilitat de fer costat als pressupostos un cop va decidir, gràcies al vot de la militància, abandonar l'executiu a principis d'octubre i passar a l'oposició.
En cas d'aconseguir un acord imminent de pressupostos, el calendari que es projecta conté un mínim de 45 dies per tramitar-los al Parlament i aprovar-los. En el cas dels comptes per al 2022, que es van aprovar en els últims dies de l'any anterior, es va trigar exactament mes i mig entre que l'exconseller Jaume Giró els va portar a la cambra i van sortir validats, en aquest cas amb l'abstenció dels comuns. En primer lloc cal superar el tràmit de l'esmena a la totalitat i, després, que cada secció superi el debat en comissió. Un cop validat en aquest marc, es procediria a la votació definitiva a l'hemicicle. El PSC mai ha considerat una abstenció, de manera que el seu vot seria favorable. Això garanteix 66 escons als comptes, suficients perquè els comuns ja han garantit que els faran costat. Un canvi d'alternatives respecte dels últims anys.
El cert és que els socialistes han guanyat centralitat al llarg de la legislatura, especialment des que van contribuir a desbloquejar càrrecs caducats com la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), la Sindicatura de Greuges, la Sindicatura de Comptes i l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. El PSC també ha aprofitat per jugar un paper que li permetés treure beneficis de la mala relació entre ERC i Junts: amb els primers ha aprovat propostes parlamentàries a favor de la taula de diàleg, per exemple, mentre que amb els segons s'ha arrenglerat al voltant de l'ampliació del Prat, l'aposta inequívoca pel Hard Rock i el Quart Cinturó. Amb aquest acord imminent de pressupostos, el PSC completa la paradoxa: aspira a projectar responsabilitat per aterrar a Palau en les properes eleccions, però ho fa dotant d'oxigen el principal rival.
Les trobades d'ahir van comptar amb la presència de les conselleres Laura Vilagrà -Presidència- i Natàlia Mas -Economia- per part del Govern, mentre que per part del PSC hi ha assistit la portaveu parlamentària, Alícia Romero, acompanyada dels negociadors habituals de la delegació socialista. En els últims dies també hi ha hagut contacte directe entre Aragonès i Illa, que com a mínim dijous de la setmana passada -el dia que el president va acceptar el Quart Cinturó com a via per salvar els pressupostos- van parlar, segons fonts consultades per Nació. ERC considera que ja no hi ha "esculls" per tancar l'entesa. De fet, un dels missatges que verbalitzen en privat dirigents republicans i del Departament d'Economia és que l'acord pressupostari, a nivell tècnic i de números, està tancat amb els socialistes. Sindicats i patronals pressionen perquè es tanqui ja tot, i a la demanda s'hi han sumat les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), que han reclamat "responsabilitat" a tots els actors.
Implicats directes en les negociacions assenyalen que tot va fer un tomb el 28 de desembre, quan Romero va comparèixer públicament per posar les condicions del PSC per tenir pressupostos. Les més rellevants tenien a veure amb tres aspectes al marge dels comptes: el Hard Rock al Camp de Tarragona, l'execució de la Ronda Nord -aspecte que ha estat abordat en converses directes entre el conseller de Territori, Juli Fernàndez, i la ministra de Transports, Raquel Sánchez- i l'ampliació de l'aeroport del Prat. Són tres aspectes que poden col·lisionar amb l'entesa ja rubricada amb els comuns pels pressupostos, però des d'ERC assenyalen que sempre s'ha informat la formació que lidera Jéssica Albiach dels avenços amb els socialistes. Amb Junts, en canvi, l'escull -per part del Govern- sempre ha estat la política fiscal i, tenint en compte les rebaixes reclamades per Jordi Turull i Laura Borràs.
Els exsocis, a banda, estan molestos per dues qüestions. La primera, que s''hagin fet més cessions al PSC per pactar els pressupostos que davant d'ells quan s'estava debatent el futur de la coalició i Junts reclamava reprendre el rumb del procés. La segona, que un acord amb els socialistes dinamitaria, segons va explicar aquest dilluns Josep Rius, la majoria del 52% que va permetre posar en marxa la legislatura. "ERC haurà confirmat que ho ha deixat estar i que ha abraçat l'autonomisme de manera definitiva", va assenyalar el portaveu de Junts després de la reunió de l'executiva. Al mateix temps, però, la formació també ha presentat -i presenta- dubtes sobre la possibilitat de fer costat als pressupostos un cop va decidir, gràcies al vot de la militància, abandonar l'executiu a principis d'octubre i passar a l'oposició.
Calendari i conseqüències
En cas d'aconseguir un acord imminent de pressupostos, el calendari que es projecta conté un mínim de 45 dies per tramitar-los al Parlament i aprovar-los. En el cas dels comptes per al 2022, que es van aprovar en els últims dies de l'any anterior, es va trigar exactament mes i mig entre que l'exconseller Jaume Giró els va portar a la cambra i van sortir validats, en aquest cas amb l'abstenció dels comuns. En primer lloc cal superar el tràmit de l'esmena a la totalitat i, després, que cada secció superi el debat en comissió. Un cop validat en aquest marc, es procediria a la votació definitiva a l'hemicicle. El PSC mai ha considerat una abstenció, de manera que el seu vot seria favorable. Això garanteix 66 escons als comptes, suficients perquè els comuns ja han garantit que els faran costat. Un canvi d'alternatives respecte dels últims anys.
El cert és que els socialistes han guanyat centralitat al llarg de la legislatura, especialment des que van contribuir a desbloquejar càrrecs caducats com la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), la Sindicatura de Greuges, la Sindicatura de Comptes i l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. El PSC també ha aprofitat per jugar un paper que li permetés treure beneficis de la mala relació entre ERC i Junts: amb els primers ha aprovat propostes parlamentàries a favor de la taula de diàleg, per exemple, mentre que amb els segons s'ha arrenglerat al voltant de l'ampliació del Prat, l'aposta inequívoca pel Hard Rock i el Quart Cinturó. Amb aquest acord imminent de pressupostos, el PSC completa la paradoxa: aspira a projectar responsabilitat per aterrar a Palau en les properes eleccions, però ho fa dotant d'oxigen el principal rival.