1 de 10
tribunals

El TJUE fa equilibris: avala Llarena per a una nova euroordre però dona marge als exiliats per defensar-se

La justícia europea obre la porta a reactivar el procés d’extradició dels exiliats i conclou que, per rebutjar una euroordre, s'han d'acreditar "deficiències sistèmiques"; ara bé, demana no posar en risc els drets d’”un grup concret i objectivable de persones"

Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, en una imatge d'arxiu | ACN
per Bernat Surroca, Barcelona | 31 de gener de 2023 a les 10:00 |
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha fet pública aquest dimarts al matí una de les sentències clau del trencaclosques judicial de l'exili, la que fa referència a les qüestions prejudicials que li va plantejar el jutge Pablo Llarena el març de 2021, just després que la justícia belga rebutgés l'extradició de Lluís Puig. A dos quarts de deu del matí, els jutges europeus han llegit la part dispositiva de la sentència -la resposta a les preguntes del jutge espanyol-, coneixedors de la transcendència d'una resolució que aborda una qüestió complexa. La sentència és ferma, no es pot recórrer, i té conseqüències directes sobre els exiliats independentistes, especialment sobre Puig, que no té immunitat.

La sentència, de 24 pàgines i de la qual n'ha estat ponent el vicepresident del TJUE, Lars Bay Larsen, fa equilibris entre la decisió de l'advocat general de la UE, Richard de la Tour, favorable a Llarena, i les posicions dels exiliats. Els jutges conclouen que un estat membre no pot denegar, en principi, una euroordre per manca de competència de l'òrgan que demana l'extradició -en aquest cas és Suprem- com va fer Bèlgica, si no és una "incompetència manifesta", que ha d'estar acreditada amb una sol·licitud d'informació prèvia complementària a l'autoritat que demana l'extradició. En aquest punt, preval la confiança mútua, però els jutges van molt més enllà i reparteixen noves cartes als exiliats per poder-se defensar en cas de noves euroordres.

 

Vulneracions de drets d'un "grup concret"

Si bé en principi un estat no pot rebutjar una euroordre per manca de competència del tribunal que la demana, sí que ho pot fer de manera excepcional si hi ha "elements fiables, precisos i acreditats" que demostrin "deficiències sistèmiques o generalitzades" en el sistema de l'estat que demana l'extradició, com plantejava l'advocat general de la Unió Europea i com defensa també Llarena. Ara bé, això no ha de ser necessàriament per a tothom, també es pot denegar una euroordre si aquestes deficiències acreditades afecten un "grup objectivament identificat de persones", que impliqui que durant el judici se'ls poden vulnerar els drets fonamentals.

És aquí on entraria la "minoria nacional" que sovint argumenta l'advocat Gonzalo Boye o el "grup de persones" que argumenten altres advocats com Andreu Van den Eynde o Benet Salellas i que de fet es va plantejar durant la vista al TJUE l'any passat. D'aquesta manera, una extradició es podria denegar si els exiliats acrediten de manera precisa i fiable que pel fet de ser independentistes catalans no tindran un judici just a Espanya. "L'autoritat judicial d'execució pot denegar una euroordre només si arriba a la conclusió que l'òrgan jurisdiccional que haurà de jutjar-los és manifestament incompetent o que hi ha deficiències a l'estat que demana l'extradició", diu el tribunal. 

Es poden emetre més euroordres "proporcionades" 

El tribunal també diu que l'informe del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU -que denunciava vulneracions de drets dels presos polítics independentistes- és important, però no és suficient per demostrar que hi poden haver vulneracions de drets, però sí que pot ser tingut en compte. Llarena va menysprear aquest informe i ara el TJUE diu que és vàlid, si bé calen altres elements per acreditar vulneracions de drets.


També conclou que el Suprem pot emetre noves euroordres encara que l'estat en qüestió hagi rebutjat una extradició, però avisa que han de ser "proporcionades". Això obre la porta a Llarena per emetre una nova ordre d'extradició contra Puig de manera imminent, i contra la resta d'exiliats un cop es resolgui la qüestió de la immunitat. Ara bé, les defenses dels dirigents independentistes tindran nous elements per defensar-se.


El Tribunal Suprem ha reaccionat amb "calma" a la sentència del TJUE. Fonts de l'alt tribunal consultades per l’ACN han apuntat que els magistrats estudiaran el text un cop rebin oficialment la resolució de Luxemburg, i assenyalen que previsiblement no es produirà una reacció en els pròxims dies. "Primer ha d'arribar la notificació oficial", apunten les mateixes fonts.

Pendents ara de la qüestió de la immunitat

Un cop coneguda la sentència sobre les prejudicials, que afecta a curt termini sobretot a Puig, l'altra gran qüestió pendent és la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la immunitat dels eurodiputats de Junts. EL TGUE tindrà en compte els arguments d'aquesta sentència del TJUE -l'última instància de la justícia europea- a l'hora de resoldre el recurs de Puigdemont, Comín i Ponsatí sobre les vulneracions de drets durant la tramitació del suplicatori al Parlament Europeu, i dictarà sentència previsiblement de cara al març. Aquesta resolució es podrà recórrer, per tant, la decisió ferma encara trigarà uns mesos.

Ara com ara, Puigdemont, Comín i Ponsatí mantenen la immunitat de manera cautelar i Llarena no els pot perseguir. Arribat el cas, avisa la defensa dels exiliats, si el jutge del Suprem vol emetre una nova euroordre hauria de demanar un nou suplicatori al Parlament Europeu. Llarena, però, creu que no és necessari tornar a demanar permís a l'Eurocambra -cosa que allargaria encara més el procediment- i haurà de decidir si tira pel dret i presenta una nova euroordre, assumint el risc que els jutges belgues li recordin que ha de demanar autorització per poder perseguir eurodiputats.
 

Sentència TJUE Prejudicials Llarena by edicio naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació