30
de gener
del
2023
Actualitzat
el
31
de gener
a la
13:06h
S'està ja en plena precampanya de les eleccions municipals, especialment pel que fa a Barcelona. L'escenari està dominat per una batalla multipolar que, si no experimenta modificacions, gira entorn quatre grans opcions: l'actual alcaldessa, Ada Colau; la candidatura d'Ernest Maragall i ERC, que va guanyar les anteriors eleccions; la de l'exalcalde Xavier Trias per Junts; i la que lidera pel PSC Jaume Collboni, fins fa pocs dies primer tinent d'alcalde.
Hi ha una important franja electoral que no s'ubica al pòdium. El bloc de la dreta espanyola resta molt lluny d'aquest grup líder. No és un segment electoralment irrellevant, ja que podria situar-se per damunt del 15% dels vots. Però, fins ara, l'extrema fragmentació de l'espai i, probablement, la tracció que tindrà el vot útil en aquestes municipals pot deixar aquest sector amb una representació reduïda o, fins i tot, sense presència al consistori.
Barcelona és una plaça important. Génova s'ha pres el seu temps abans de decidir el nom de l'alcaldable. No es pot dir que el nom de l'exregidor i expresident del PP a Catalunya, Daniel Sirera, hagi estat improvisat. El partit ja pensava en ell l'any passat, però la filtració del nom i els dubtes van obligar a ajornar la decisió. Sirera, tot i ser relativament jove, és un històric de la formació i té l'avantatge de l'adaptabilitat. Pot adaptar-se a les necessitats d'un Feijóo que, també ell, combina discurs dur amb embolcalls més suaus. En tot cas, no ho tindrà fàcil.
L'enquesta d'El Periódico de fa uns dies li atorga un esquifit 1%, però Parera, assistida per un bon comunicòleg, Joan López, no es rendeix. Si aixeca el cap en barris de la zona alta, poden escapçar el PP o impedir que Vox entri al consistori, del qual el partit ultra sembla situar-se a prop però per sota del 5%.
Un tret és comú a totes les quatre formacions conservadores i és que fins ara no han estat capaces d'enarborar un model propi de ciutat. No existeix una idea de Barcelona ben articulada des d'aquest sector més enllà del discurs instal·lat sobre una suposada manca de seguretat, neteja i habitatge. Aspectes aquests que ja s'enarboren des de l'oposició de Junts i, en alguns moments, del PSC. Amb alguna proposta nova per part d'algun partit que sempre pretén passar al davant dels seus competidors, com quan Valents ha demanat l'enderrocament de Can Vies. Sobre quina Barcelona té al cap la dreta espanyola, el més calent és a l'aigüera.
Hi ha una important franja electoral que no s'ubica al pòdium. El bloc de la dreta espanyola resta molt lluny d'aquest grup líder. No és un segment electoralment irrellevant, ja que podria situar-se per damunt del 15% dels vots. Però, fins ara, l'extrema fragmentació de l'espai i, probablement, la tracció que tindrà el vot útil en aquestes municipals pot deixar aquest sector amb una representació reduïda o, fins i tot, sense presència al consistori.
Navegar contra el vot útil a Trias
Aquest bloc de dreta espanyola va obtenir en les eleccions del 2019 un 19% dels sufragis: un 13,20%, la coalició de Barcelona pel Canvi amb Ciutadans que acabdillava Manuel Valls, un 5% just del PP i un raquític 1,01% de Vox, que va quedar fora del consistori. Aquest sector va sumar 8 regidors (6 de Valls i 2 del PP, amb Josep Bou). Ara, la darrera enquesta mostra que de les quatre sigles en disputa per aquest electorat, només el PP sembla tenir accés a l'Ajuntament, amb un 7% i 3 possibles regidors. Tot indica que una part, potser minoritària però determinant d'aquest sector, pot decantar-se cap a la candidatura de Xavier Trias, que si bé suma vot independentista, també furga en zones de l'upper Diagonal. El mateix PSC també persegueix esgarrapar vots en aquest pastís, amb la voluntat de Collboni de postular els socialistes com el partit d'ordre que atén els interessos del món econòmic de la ciutat.El PP s'encomana a un polític de la casa
El PP necessita, sí o sí, fer que la realitat acompanyi el seu discurs apocalíptic contra l'Espanya de Pedro Sánchez, a qui Alberto Núñez Feijóo presenta com un dirigent acabat que es manté gràcies a una política de pactes -amb Bildu i el sobiranisme- que el deixa fregant la "il·legitimitat". Però aquest missatge negativista pot xocar el mes de maig amb uns resultats insuficients per al partit conservador.Barcelona és una plaça important. Génova s'ha pres el seu temps abans de decidir el nom de l'alcaldable. No es pot dir que el nom de l'exregidor i expresident del PP a Catalunya, Daniel Sirera, hagi estat improvisat. El partit ja pensava en ell l'any passat, però la filtració del nom i els dubtes van obligar a ajornar la decisió. Sirera, tot i ser relativament jove, és un històric de la formació i té l'avantatge de l'adaptabilitat. Pot adaptar-se a les necessitats d'un Feijóo que, també ell, combina discurs dur amb embolcalls més suaus. En tot cas, no ho tindrà fàcil.
Valents, l'actor inesperat
La tossudesa de la marca Valents, apadrinada per la regidora Eva Parera, ha sorprès la resta de sigles del seu àmbit. Parera, abandonada per Manuel Valls quan l'exprimer ministre va reeditar un altre capítol del clàssic "sempre ens quedarà París", vol ser present a la política barcelonina i de moment ho és amb un discurs molt dretanitzat. En algunes ocasions, supera per la seva vehemència al PP i aposta per un frec a frec ideològic amb Vox, sigui amb el tema de les ocupacions il·legals o felicitant efusivament el rei pel seu 55 aniversari.L'enquesta d'El Periódico de fa uns dies li atorga un esquifit 1%, però Parera, assistida per un bon comunicòleg, Joan López, no es rendeix. Si aixeca el cap en barris de la zona alta, poden escapçar el PP o impedir que Vox entri al consistori, del qual el partit ultra sembla situar-se a prop però per sota del 5%.
Ciutadans continua la davallada
Les municipals seran amb tota probabilitat la darrera estació del viacrucis electoral de Ciutadans, que ha anat perdent tota representació a les institucions en la darrera legislatura i acaba de celebrar unes primàries molt crispades. Anna Grau serà l'alcaldable del partit taronja. Aquest mateix dilluns ha formalitzat la seva voluntat de concórrer a le sprimàries internes per elegir l'alcaldable. La periodista i avui diputada al Parlament ho té magre per assolir el 5% necessari i es troba amb una situació surrealista: els regidors de Ciutadans a Barcelona estan revoltats contra la direcció, amb un cap de grup com Paco Sierra expulsat de la formació. Ja fa temps que Cs viu una forta convulsió interna al consistori. És un fenomen que es dona a tot l'Estat. A Madrid, la tinent d'alcalde Begoña Villacís ja ha demanat un acostament al PP, fins i tot plantejant formar un corrent intern a la formació. Per llogar-hi cadires.Vox, de moment fregant el 4%
L'enquesta d'El Periódico dona a Vox un 4% dels vots. Això seria el pitjor escenari per al bloc de dretes: no arribar al 5% però quedant a poca distància de la xifra fatídica i contrarestant-se mútuament. Vox s'ha permès esperar fins a finals de desembre per triar candidat, l'empresari Gonzalo de Oro-Pulido, però sempre ha tingut clar que això importa poc al potencial votant, que opta per expressar el seu malestar votant una marca i sabent que en cap cas governarà.Un tret és comú a totes les quatre formacions conservadores i és que fins ara no han estat capaces d'enarborar un model propi de ciutat. No existeix una idea de Barcelona ben articulada des d'aquest sector més enllà del discurs instal·lat sobre una suposada manca de seguretat, neteja i habitatge. Aspectes aquests que ja s'enarboren des de l'oposició de Junts i, en alguns moments, del PSC. Amb alguna proposta nova per part d'algun partit que sempre pretén passar al davant dels seus competidors, com quan Valents ha demanat l'enderrocament de Can Vies. Sobre quina Barcelona té al cap la dreta espanyola, el més calent és a l'aigüera.