29
de gener
del
2023
Actualitzat
el
30
de gener
a les
15:44h
"No ens poden fer aquests xantatges". La frase correspon a una dirigent de la cúpula del PSC i la va pronunciar abans del consell nacional que els socialistes van celebrar el cap de setmana passat. Davant dels noms propis del partit i en la part oberta als mitjans, Salvador Illa va criticar la "intransigència" de Pere Aragonès i el seu Govern en la negociació pressupostària, i va concretar una advertència amb ERC com a destinatària: "L'amenaça és la manifestació més patent de la impotència". Illa responia així a l'intent, desesperat, dels republicans de forçar una claudicació dels socialistes a la tramitació dels comptes: retirar el suport al PSOE al Congrés si el PSC no cedia a Catalunya. Aragonès havia avançat a Pedro Sánchez -en la prèvia de la cimera hispanofrancesa a Barcelona- que no estava disposat a acceptar més demores amb els pressupostos. L’avís, però, no va tenir recorregut. Sánchez es va fotografiar amb Illa després de la cimera, en un aval explícit a l'estratègia de desgast a ERC i la Moncloa va fer cas omís a l’ultimàtum.
Sense intermediació de Sánchez i amb la pinça sociovergent desplegada al Parlament -la votació del decret de pròrroga pressupostària va ser una alerta definitiva a Palau-, Aragonès va cedir dijous. El president de la Generalitat va comparèixer per cedir en el Quart Cinturó a canvi d'una aprovació diligent dels pressupostos, un moviment amb erosió "política i personal", tal com va verbalitzar el dirigent republicà. L’oposició d'ERC a la Ronda Nord és llargament coneguda i menjar-se un gripau d’aquestes dimensions abans de les eleccions municipals -Aragonès va repetir que la B-40 no era el seu model de país- deixa ferides que els electors recordaran. El sacrifici, doncs, tenia sentit si el guany era més rellevant. Un guany en forma de pressupostos, sinònim d’oxigen per explorar un recorregut de legislatura transitable i perdurable.
A Palau defensen que han mogut la fitxa definitiva i les paraules d’Illa ja no semblen tan gruixudes. A l'espera de si es valida un pacte de pressupostos, el primer secretari del PSC ja ha aconseguit el que perseguia: que Aragonès cedís públicament a instàncies socialistes. No és casualitat que el debat públic sobre els pressupostos hagi donat voltes al Quart Cinturó, l’ampliació de l’aeroport del Prat i el Hard Rock, tres projectes que incomoden ERC. Primer, pesava posar car el preu del vot socialista. Segon, la rectificació havia de ser explícita, amb càrrega d’erosió. I, tercer, s’havia d’evidenciar la centralitat del PSC, que ha passat d'actor aïllat per l'independentisme a col·laborador necessari, a vegades amb ERC i, d'altres, amb Junts.
Els socialistes han explotat les debilitats d’ERC, fins al punt de posposar la represa de la negociació dels pressupostos fins dilluns, perquè Aragonès no pogués oferir a les bases un acord tancat en lacita congressual de Lleida, on el president va destacar la "maduresa" del partit per assumir contradiccions. Quines debilitats? La solitud dels 33 diputats al Parlament després de la sortida de Junts del Govern; la força continguda del grup parlamentari republicà a Madrid després de prioritzar la reforma del codi penal i haver avalat els pressupostos generals de l’Estat; i la discussió dels comptes sense tenir-ne l’aprovació garantida.
Illa ha cobrat factures pendents. Com la que tenia apuntada a Oriol Junqueras, que després de la ruptura del Govern, amb Junts fora de l’equació, va negar el pa i el vi als socialistes pel seu compromís discutible amb el final de la repressió. "Molts dirigents del PSC es van encetar les mans aplaudint el nostre empresonament", va dir el president d’ERC el 8 d’octubre, una sentència que setmanes després matisaria. Illa pensa que és el seu moment, encara que aquest dilluns pugui enfilar un acord pels comptes amb Aragonès i a Palau respirin. Si finalment hi ha pressupostos, donarà gasolina al president de la Generalitat, però al PSC pensen que és combustible per a un trajecte curt. Al maig hi ha la primera batalla, les eleccions municipals. I a Barcelona pinten bastos per als republicans. Almenys això apunten les enquestes.
Sense intermediació de Sánchez i amb la pinça sociovergent desplegada al Parlament -la votació del decret de pròrroga pressupostària va ser una alerta definitiva a Palau-, Aragonès va cedir dijous. El president de la Generalitat va comparèixer per cedir en el Quart Cinturó a canvi d'una aprovació diligent dels pressupostos, un moviment amb erosió "política i personal", tal com va verbalitzar el dirigent republicà. L’oposició d'ERC a la Ronda Nord és llargament coneguda i menjar-se un gripau d’aquestes dimensions abans de les eleccions municipals -Aragonès va repetir que la B-40 no era el seu model de país- deixa ferides que els electors recordaran. El sacrifici, doncs, tenia sentit si el guany era més rellevant. Un guany en forma de pressupostos, sinònim d’oxigen per explorar un recorregut de legislatura transitable i perdurable.
A Palau defensen que han mogut la fitxa definitiva i les paraules d’Illa ja no semblen tan gruixudes. A l'espera de si es valida un pacte de pressupostos, el primer secretari del PSC ja ha aconseguit el que perseguia: que Aragonès cedís públicament a instàncies socialistes. No és casualitat que el debat públic sobre els pressupostos hagi donat voltes al Quart Cinturó, l’ampliació de l’aeroport del Prat i el Hard Rock, tres projectes que incomoden ERC. Primer, pesava posar car el preu del vot socialista. Segon, la rectificació havia de ser explícita, amb càrrega d’erosió. I, tercer, s’havia d’evidenciar la centralitat del PSC, que ha passat d'actor aïllat per l'independentisme a col·laborador necessari, a vegades amb ERC i, d'altres, amb Junts.
Els socialistes han explotat les debilitats d’ERC, fins al punt de posposar la represa de la negociació dels pressupostos fins dilluns, perquè Aragonès no pogués oferir a les bases un acord tancat en lacita congressual de Lleida, on el president va destacar la "maduresa" del partit per assumir contradiccions. Quines debilitats? La solitud dels 33 diputats al Parlament després de la sortida de Junts del Govern; la força continguda del grup parlamentari republicà a Madrid després de prioritzar la reforma del codi penal i haver avalat els pressupostos generals de l’Estat; i la discussió dels comptes sense tenir-ne l’aprovació garantida.
Illa ha cobrat factures pendents. Com la que tenia apuntada a Oriol Junqueras, que després de la ruptura del Govern, amb Junts fora de l’equació, va negar el pa i el vi als socialistes pel seu compromís discutible amb el final de la repressió. "Molts dirigents del PSC es van encetar les mans aplaudint el nostre empresonament", va dir el president d’ERC el 8 d’octubre, una sentència que setmanes després matisaria. Illa pensa que és el seu moment, encara que aquest dilluns pugui enfilar un acord pels comptes amb Aragonès i a Palau respirin. Si finalment hi ha pressupostos, donarà gasolina al president de la Generalitat, però al PSC pensen que és combustible per a un trajecte curt. Al maig hi ha la primera batalla, les eleccions municipals. I a Barcelona pinten bastos per als republicans. Almenys això apunten les enquestes.