28
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
11:49h
Una figura clau de la vida pública catalana ha mort aquest dissabte. És el filòsof barceloní Xavier Rubert de Ventós, que ha perdut la vida als 83 anys en un hospital de la ciutat durant el matí. La seva figura ha estat notable en molts camps. A banda de l'àmbit del pensament, en el qual va destacar per les seves reflexions sobre la vida quotidiana, Rubert de Ventós va treballar com a escriptor i polític, on va tenir una àmplia trajectòria com a parlamentari espanyol i europeu amb el PSC tot i que, posteriorment, va signar un manifest a favor de CDC.
Autor d’assaigs filosòfics, el seu treball ha estat reconegut amb premis com el Ciutat de Barcelona (1963), el Lletra d’Or (1968) i l’Anagrama d'assaig (1973). El seu pensament també es va filtrar a través de la docència que va impartir en diverses universitats catalanes i dels Estats Units. Va fundar el Col·legi de Filosofia i va crear la càtedra Barcelona-Nova York de llengua i cultura catalanes. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva trajectòria cultural.
Nascut a Barcelona l’1 de setembre de 1939, es va llicenciar en Dret el 1961 i en Filosofia el 1962. El 1965 es va doctorar en aquesta última matèria per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre estètica, titulada La estética de la abstracción. La seva activitat docent passa per la Universitat de Cincinnati, Ohio, la Facultat de Filosofia de la Universitat de Harvard, la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, la Universitat de Barcelona i l'Autònoma de Bellaterra. També va ser catedràtic d’Estètica i Composició a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i va impartir diversos cursos en universitats de Mèxic i Veneçuela.
La seva visió de l'art com a “art implicat” contraposat al concepte d'art tradicional va quedar plasmada a Teoria de la sensibilitat (1968), obra destacada en la trajectòria de l'autor i cabdal en l'assaig català, per la qual va rebre el Premi Lletra d'Or de 1968 i que es tornava a editar el 2007. La estética y sus herejías (1974) va rebre el Premi Anagrama d'assaig, l'any 1973 i a De la modernidad. Ensayos de filosofía crítica’(1980), reeditada posteriorment amb el títol Crítica de la Modernidad (1998), oferia les claus del seu pensament filosòfic.
Entre els treballs de la seva producció també hi ha escrits més literaris com Ofici de Setmana Santa (1978), d'ètica i filosofia política Moral y nueva cultura (1971) i Ética sin atributos (1996), d'estil més didàctic Per què filosofia (1983) o Filosofia d'estar per casa (2004) i obres relacionades amb els temes nacionals i identitarisEuropa y otros ensayos (1986), El laberinto de la hispanidad (Premi Espejo de España, 1987), Nacionalismos (1994), Catalunya: de la identitat a la independència (1999) o bé El cortesà i el seu fantasma (1991), Premi Josep Pla l'any 1991. La seva obra ha estat traduïda a l’italià, l’anglès i l’alemany.
Autor d’assaigs filosòfics, el seu treball ha estat reconegut amb premis com el Ciutat de Barcelona (1963), el Lletra d’Or (1968) i l’Anagrama d'assaig (1973). El seu pensament també es va filtrar a través de la docència que va impartir en diverses universitats catalanes i dels Estats Units. Va fundar el Col·legi de Filosofia i va crear la càtedra Barcelona-Nova York de llengua i cultura catalanes. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva trajectòria cultural.
Nascut a Barcelona l’1 de setembre de 1939, es va llicenciar en Dret el 1961 i en Filosofia el 1962. El 1965 es va doctorar en aquesta última matèria per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre estètica, titulada La estética de la abstracción. La seva activitat docent passa per la Universitat de Cincinnati, Ohio, la Facultat de Filosofia de la Universitat de Harvard, la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, la Universitat de Barcelona i l'Autònoma de Bellaterra. També va ser catedràtic d’Estètica i Composició a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i va impartir diversos cursos en universitats de Mèxic i Veneçuela.
Vinculat al PSC i a CDC
Rubert de Ventós va participar activament en política com a diputat al Congrés pel PSC entre 1982 i 1986 i al Parlament Europeu entre 1985 i 1994. Des de 1975 va formar part de la Comissió de la Dignitat i el 2012 va signar un manifest a favor de CDC. Amb un tarannà molt proper a Pasqual Maragall, va ser un dels ideòlegs del PSC catalanista i havia fet el pas a l'independentisme.Una prolífica producció assagística
Rubert de Ventós va ser autor d'una extensa producció d'assaig filosòfic on va reflexionar al voltant de l'estètica, la política, l'art o la mateixa filosofia. L'any 1963 publicava El arte ensimismado, obra que li va valer el Premi Ciutat de Barcelona del mateix any i on l'autor va mostrar la seva concepció de l'art modern.La seva visió de l'art com a “art implicat” contraposat al concepte d'art tradicional va quedar plasmada a Teoria de la sensibilitat (1968), obra destacada en la trajectòria de l'autor i cabdal en l'assaig català, per la qual va rebre el Premi Lletra d'Or de 1968 i que es tornava a editar el 2007. La estética y sus herejías (1974) va rebre el Premi Anagrama d'assaig, l'any 1973 i a De la modernidad. Ensayos de filosofía crítica’(1980), reeditada posteriorment amb el títol Crítica de la Modernidad (1998), oferia les claus del seu pensament filosòfic.
Entre els treballs de la seva producció també hi ha escrits més literaris com Ofici de Setmana Santa (1978), d'ètica i filosofia política Moral y nueva cultura (1971) i Ética sin atributos (1996), d'estil més didàctic Per què filosofia (1983) o Filosofia d'estar per casa (2004) i obres relacionades amb els temes nacionals i identitarisEuropa y otros ensayos (1986), El laberinto de la hispanidad (Premi Espejo de España, 1987), Nacionalismos (1994), Catalunya: de la identitat a la independència (1999) o bé El cortesà i el seu fantasma (1991), Premi Josep Pla l'any 1991. La seva obra ha estat traduïda a l’italià, l’anglès i l’alemany.