Ciutadans, l'executiva del patíbul

Les eleccions municipals i autonòmiques del maig seran determinants en la política espanyola. Les urnes diran moltes coses sobre la correlació de forces real a l'Estat i si l'alternativa de dretes té el camí aplanat cap a la Moncloa o, pel contrari, Pedro Sánchez aconsegueix reforçar-se i deixar al descobert les flaqueses d'Alberto Núñez Feijóo. Per Ciutadans, però, els resultats seran molt més dramàtics després d'una llarguíssima crisi en què s'han vist foragitades de pràcticament totes les institucions.

El sector oficial entorn d'Inés Arrimadasva guanyar unes primàries molt disputades. La fins ara presidenta no es presentava, però s'ha integrat en l'executiva que lideren dues persones de la seva confiança: Patricia Guasp com a portaveu política i l'eurodiputat Adrián Vázquez com a secretari general i número dos. Després de guanyar van conformar la cúpula, de la qual van purgar tots els exponents del sector crític, liderat pel diputat Edmundo Bal, malgrat que es va endur gairebé un 40% dels vots. Però es dona ara una paradoxa: mentre els crítics tenen una majoria del grup parlamentari (set de nou diputats al Congrés), la major part del nucli dur de la direcció pot quedar sense càrrec institucional després del maig, segons apunten totes les enquestes.
 

Guasp, una líder fora de les institucions? 

Patricia Guasp, el nou cap visible de la formació és candidata a les eleccions autonòmiques a les Illes Balears, on Ciutadans va obtenir 5 diputats al Parlament balear el 2019. Un resultat que va afectar negativament el PP, que va passar de 20 a 16 escons, continuant a l'oposició davant el bloc progressista liderat per Francina Armengol. Ara, Guasp té unes perspectives pèssimes i pot resultar que la flamant líder de la formació es quedi sense cap representació política institucional. 
 

Fuentes i Pérez-Nievas, el mateix risc

En la nova direcció són clau Mariano Fuentes, vicesecretari general, i Carlos Pérez-Nievas López de Goicoechea, coordinador nacional. Són el tres i el quatre de l'organigrama. Tots dos tenen el futur molt obscur. Mariano Fuentes és regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Madrid, on els taronja governen amb el PP de José Luis Martínez-Almeida des del 2019. Tot indica que el partit repetirà al consistori el mateix que ja va patir en les eleccions de la Comunitat de Madrid del 2021, quan va quedar fora de l'Assemblea.

Carlos Pérez-Nievas, cap del partit a Navarra, se les veurà també amb les urnes. El 2019, el partit taronja va entrar en una coalició de dretes liderada per la històrica UPN i que porta el nom de Navarra Suma. Van obtenir 20 diputats, però no van poder governar. Però ara la coalició s'ha trencat, en contra del parer de Ciutadans, que ja es veu fora del Parlament. 
 

Els nervis de Villacís

Un altre cas similar és el de Begoña Villacís, tinent d'alcalde de Madrid i una altra de les guanyadores de les primàries del partit. Villacís s'ho veu magre i per això s'ha mostrat predisposada a una llista conjunta amb el PP a les municipals de Madrid. Segons El País, fins i tot s'hauria postulat per ingressar directament en el PP i formar una mena de "corrent interna". Villacís, acostumada a tocar poder al consistori, delata nerviosisme davant l'escenari de la pèrdua de la representació municipal.

Robert Aldrich va dirigir el 1966 la pel·lícula Dotze del patíbul, on un grup de combatents, alguns d'ells amb antecedents i sense res a perdre, eren enrolats per una missió suïcida a la Segona Guerra Mundial. Ni l'alt comandament hi tenia confiança. Però ara mateix, la missió que tenen els guanyadors de les primàries a Ciutadans sembla encara més arriscada. La pel·lícula va ser un èxit.