29
de gener
del
2023
Actualitzat
el
30
de gener
a les
15:30h
Com seria l'orografia dels Països Catalans si el terreny s'adaptés a la densitat de població a cada barri? Bona part del territori seria ben pla, però hi hauria petits monticles dispersos i algunes zones concretes de relleus escarpats molt pronunciats. Aquesta és la imatge que en resulta d'una distribució de la població molt desigual, amb grans regions molt buides de gent, alguns municipis amb àrees poblades -sovint capitals de comarca o ciutats costaneres- i, finalment, una àrea metropolitana de Barcelona molt massificada i, en menor mesura, la de València i Palma. Així es pot comprovar al següent mapa interactiu en 3D, amb barres verticals en funció de la concentració d'habitants.
Mapa dels Països Catalans, segons la densitat de població, barri a barri
Paciència: El gràfic pot trigar uns segons a carregar-se.
Instruccions: En ordinadors, clicant la tecla 'Control' i usant el ratolí es pot fer zoom i girar la perspectiva amb què es veu el mapa. En mòbils, això es fa usant dos dits sobre la pantalla. Passant el cursor o clicant a cada barra vertical, apareix la informació concreta de cada barri (secció censal), així com el seu número identificatiu, el qual permet buscar-lo en un mapa posterior en 2D per ubicar-lo millor.
El mapa s'ha elaborat amb les dades definitives de població per secció censal a 1 de gener de 2022 difoses aquesta setmana per l'Institut Nacional d'Estadística estatal (per això no es disposa informació de la Catalunya Nord). Entre Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent, hi viuen 14,1 milions de persones, però aquestes estan distribuïdes de forma molt desigual arreu del territori. De fet, si es repartís la població homogèniament, la densitat que en resultaria seria de 217 habitants per quilòmetre quadrat. A la realitat, però, el 93% del territori està conformat per seccions censals amb menys concentració de gent, mentre que d'altres quasi multipliquen per 700 aquesta marca.
Un recorregut virtual pel mapa anterior evidencia l'enorme desigualtat en el repartiment de la població. Aquest té certa lògica perquè les infraestructures, els sectors econòmics i els serveis a les persones són més fàcils de planificar i organitzar en concentracions urbanes que de forma dispersa, sobretot en nuclis hereus de poblacions antigues establertes arran de determinades avantatges a la zona en origen. Tot i això, el nivell de concentració a les grans ciutats és enorme i especialment les comarques més allunyades de la costa tenen pocs barris amb certa densitat -si bé la Covid ja ajudat a revertir-ho lleugerament amb un cert neoruralisme-. I a les Illes Balears, envoltades de mar, el gran pes de Palma i determinats nuclis és també evident.
Ara bé, no només la població està mal repartida als Països Catalans, sinó que les característiques d'aquesta varien molt per zones. Per exemple, quant a grups d'edat. Molts barris de la demarcació de Barcelona, l'entorn de Tarragona i València, la Catalunya Central, les comarques gironines, Lleida i Fraga tenen un percentatge de joves superior a la mitjana, mentre que, a la resta, hi ha més gent gran -excepte a l'Aran-. A les Balears, en canvi, no hi ha tanta variació. Aquestes dades i el mapa que en resulta es poden analitzar al següent mapa, aquest cop en dues dimensions, per poder detectar millor la posició de cadascun dels barris a dins de les ciutats.
Densitat de població i percentatge de gent jove i gent gran per barris, als Països Catalans
Els barris en verd són aquells amb una densitat o un percentatge inferior a la mitjana global i aquells en vermell, els que s'hi situen per sobre (no determina si és positiu o negatiu el valor)
Si s'observen en detall els barris cèntrics de Barcelona, València o Palma, es pot comprovar que la seva població està més envellida que als respectius entorns, probablement perquè el creixement recent amb famílies de mitjana edat que ara tenen fills o amb joves emancipats s'ha fet als afores -on el preu de l'habitatge és més assumible o se'n feien noves promocions-. Així, les diferències demogràfiques no només es donen en grans zones a nivell macro, sinó també en els nuclis de les ciutats respecte les seves perifèries -en menor mesura, també a Tarragona, Girona, Lleida, Terrassa, Badalona, Sabadell, Castelló, Alacant, Elx...
Fixant la lupa en aquelles 43 ciutats dels Països Catalans amb 30 seccions censals o més, es pot constatar com els barris cèntrics són quasi un 20% més densos que el conjunt del municipi, de mitjana, mentre que els més exteriors són gairebé un 30% menys densos. I també pel que fa al percentatge de gent jove, als barris del centre són un 4% inferiors que al global de la ciutat, i als afores hi són un 4% superior. Amb el pes de la gent gran, la tendència és lògicament inversa i una mica exagerada. En tots els casos, les diferències són significatives, fet que evidencia unes distribucions internes de població dispars en funció de la llunyania respecte el nucli que són habituals en els grans municipis.
Quines diferències demogràfiques internes tenen les ciutats?
Cada gràfic agrupa prop d'un terç dels barris de cadascun dels grans municipis, en funció de la distància respecte els centres locals respectius, i el percentatge és la diferència mitjana en densitat i percentatge de gent jove i gran en relació al global de les ciutats respectives
Un cop constatades les diferències globals i particulars en la distribució poblacional, quins són els casos més extrems? Cinc dels deu barris més densament poblats dels Països Catalans són de Barcelona i els altres cinc són de ciutats de l'entorn (Badalona, Sant Feliu de Llobregat, Cornellà de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat), totes elles amb més de 120.000 persones per quilòmetre quadrat -i només tenint en compte residents empadronats, i no el turisme-. En sentit contrari, quatre pobles no arriben a una persona per quilòmetre quadrat, amb Viacamp i Lliterà (Franja de Ponent) com el que té menys concentració, amb 0,4.
Aquesta localitat és també la que té menys joves de tots els Països Catalans: només un menor de 25 anys entre els seus 39 habitants. En sentit contrari, dos barris d'Alacant es troben entre els cinc que en tenen un major percentatge, del 46% i el 43,4%, acompanyat per d'altres de Paterna, el Prat de Llobregat i Girona. En canvi, dos pobles de la meitat sud del País Valencià, Famorca i Sempere, són els únics amb la meitat dels veïns amb 65 anys o més. Tots aquests casos es poden consultar al següent gràfic i, per situar bé cada municipi o barri, es pot usar el seu codi en el cercador del segon mapa.
Quins són els barris i pobles amb més i menys densitat de població i percentatge de joves i gent gran?
Les seccions censals són una bona eina d'anàlisi demogràfic, ja que la immensa majoria agrupen petits nuclis (barris o pobles) de menys de 2.000 habitants i, per tant, comparables entre si. Tot i això, si es prioritza l'observació a nivell local, el municipi més densament poblat dels Països Catalans és l'Hospitalet de Llobregat, amb 21.236 habitants per quilòmetre quadrat, seguit pels valencians Benetússer i Mislata, i després Santa Coloma de Gramenet i Barcelona. El municipi amb més percentatge de gent jove és la Nou de Gaià. Tot això es pot consultar a la següent taula interactiva, que permet reordenar les columnes clicant al títol, a la primer fila, i buscar directament pel nom del municipi o filtrant per cadascun dels quatre territoris.
Població, densitat i demografia dels municipis dels Països Catalans
Mapa dels Països Catalans, segons la densitat de població, barri a barri
Paciència: El gràfic pot trigar uns segons a carregar-se.
Instruccions: En ordinadors, clicant la tecla 'Control' i usant el ratolí es pot fer zoom i girar la perspectiva amb què es veu el mapa. En mòbils, això es fa usant dos dits sobre la pantalla. Passant el cursor o clicant a cada barra vertical, apareix la informació concreta de cada barri (secció censal), així com el seu número identificatiu, el qual permet buscar-lo en un mapa posterior en 2D per ubicar-lo millor.
El mapa s'ha elaborat amb les dades definitives de població per secció censal a 1 de gener de 2022 difoses aquesta setmana per l'Institut Nacional d'Estadística estatal (per això no es disposa informació de la Catalunya Nord). Entre Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent, hi viuen 14,1 milions de persones, però aquestes estan distribuïdes de forma molt desigual arreu del territori. De fet, si es repartís la població homogèniament, la densitat que en resultaria seria de 217 habitants per quilòmetre quadrat. A la realitat, però, el 93% del territori està conformat per seccions censals amb menys concentració de gent, mentre que d'altres quasi multipliquen per 700 aquesta marca.
Un recorregut virtual pel mapa anterior evidencia l'enorme desigualtat en el repartiment de la població. Aquest té certa lògica perquè les infraestructures, els sectors econòmics i els serveis a les persones són més fàcils de planificar i organitzar en concentracions urbanes que de forma dispersa, sobretot en nuclis hereus de poblacions antigues establertes arran de determinades avantatges a la zona en origen. Tot i això, el nivell de concentració a les grans ciutats és enorme i especialment les comarques més allunyades de la costa tenen pocs barris amb certa densitat -si bé la Covid ja ajudat a revertir-ho lleugerament amb un cert neoruralisme-. I a les Illes Balears, envoltades de mar, el gran pes de Palma i determinats nuclis és també evident.
Ara bé, no només la població està mal repartida als Països Catalans, sinó que les característiques d'aquesta varien molt per zones. Per exemple, quant a grups d'edat. Molts barris de la demarcació de Barcelona, l'entorn de Tarragona i València, la Catalunya Central, les comarques gironines, Lleida i Fraga tenen un percentatge de joves superior a la mitjana, mentre que, a la resta, hi ha més gent gran -excepte a l'Aran-. A les Balears, en canvi, no hi ha tanta variació. Aquestes dades i el mapa que en resulta es poden analitzar al següent mapa, aquest cop en dues dimensions, per poder detectar millor la posició de cadascun dels barris a dins de les ciutats.
Densitat de població i percentatge de gent jove i gent gran per barris, als Països Catalans
Els barris en verd són aquells amb una densitat o un percentatge inferior a la mitjana global i aquells en vermell, els que s'hi situen per sobre (no determina si és positiu o negatiu el valor)
Si s'observen en detall els barris cèntrics de Barcelona, València o Palma, es pot comprovar que la seva població està més envellida que als respectius entorns, probablement perquè el creixement recent amb famílies de mitjana edat que ara tenen fills o amb joves emancipats s'ha fet als afores -on el preu de l'habitatge és més assumible o se'n feien noves promocions-. Així, les diferències demogràfiques no només es donen en grans zones a nivell macro, sinó també en els nuclis de les ciutats respecte les seves perifèries -en menor mesura, també a Tarragona, Girona, Lleida, Terrassa, Badalona, Sabadell, Castelló, Alacant, Elx...
Fixant la lupa en aquelles 43 ciutats dels Països Catalans amb 30 seccions censals o més, es pot constatar com els barris cèntrics són quasi un 20% més densos que el conjunt del municipi, de mitjana, mentre que els més exteriors són gairebé un 30% menys densos. I també pel que fa al percentatge de gent jove, als barris del centre són un 4% inferiors que al global de la ciutat, i als afores hi són un 4% superior. Amb el pes de la gent gran, la tendència és lògicament inversa i una mica exagerada. En tots els casos, les diferències són significatives, fet que evidencia unes distribucions internes de població dispars en funció de la llunyania respecte el nucli que són habituals en els grans municipis.
Quines diferències demogràfiques internes tenen les ciutats?
Cada gràfic agrupa prop d'un terç dels barris de cadascun dels grans municipis, en funció de la distància respecte els centres locals respectius, i el percentatge és la diferència mitjana en densitat i percentatge de gent jove i gran en relació al global de les ciutats respectives
Un cop constatades les diferències globals i particulars en la distribució poblacional, quins són els casos més extrems? Cinc dels deu barris més densament poblats dels Països Catalans són de Barcelona i els altres cinc són de ciutats de l'entorn (Badalona, Sant Feliu de Llobregat, Cornellà de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat), totes elles amb més de 120.000 persones per quilòmetre quadrat -i només tenint en compte residents empadronats, i no el turisme-. En sentit contrari, quatre pobles no arriben a una persona per quilòmetre quadrat, amb Viacamp i Lliterà (Franja de Ponent) com el que té menys concentració, amb 0,4.
Aquesta localitat és també la que té menys joves de tots els Països Catalans: només un menor de 25 anys entre els seus 39 habitants. En sentit contrari, dos barris d'Alacant es troben entre els cinc que en tenen un major percentatge, del 46% i el 43,4%, acompanyat per d'altres de Paterna, el Prat de Llobregat i Girona. En canvi, dos pobles de la meitat sud del País Valencià, Famorca i Sempere, són els únics amb la meitat dels veïns amb 65 anys o més. Tots aquests casos es poden consultar al següent gràfic i, per situar bé cada municipi o barri, es pot usar el seu codi en el cercador del segon mapa.
Quins són els barris i pobles amb més i menys densitat de població i percentatge de joves i gent gran?
Les seccions censals són una bona eina d'anàlisi demogràfic, ja que la immensa majoria agrupen petits nuclis (barris o pobles) de menys de 2.000 habitants i, per tant, comparables entre si. Tot i això, si es prioritza l'observació a nivell local, el municipi més densament poblat dels Països Catalans és l'Hospitalet de Llobregat, amb 21.236 habitants per quilòmetre quadrat, seguit pels valencians Benetússer i Mislata, i després Santa Coloma de Gramenet i Barcelona. El municipi amb més percentatge de gent jove és la Nou de Gaià. Tot això es pot consultar a la següent taula interactiva, que permet reordenar les columnes clicant al títol, a la primer fila, i buscar directament pel nom del municipi o filtrant per cadascun dels quatre territoris.
Població, densitat i demografia dels municipis dels Països Catalans