El congrés d'ERC apuntalarà el diàleg en plena incertesa pels pressupostos i la relació amb Madrid

El tancament de files de les bases d'ERC amb la direcció és, almenys per ara, inamovible. Ho va tornar a demostrar la militància el mes de novembre, quan per quarta vegada consecutiva, revalidava amb un 90% del suport a Oriol Junqueras i Marta Rovira com a líders del partit. En aquell moment encara no existien fruits concrets del diàleg amb l'Estat, i els republicans tot just començaven a entendre què significa governar en solitari. Aquesta última qüestió, però, l'han acabat de comprendre especialment aquesta setmana amb la cessió al PSC sobre el Quart Cinturó per intentar salvar els pressupostos. Els comptes, la falta d'horitzons per reunir la taula de diàleg després de la derogació de la sedició, així com també la proximitat de les municipals, marcaran el to d'un congrés nacional en el qual els republicans continuaran apostant, com en els últims anys, pel diàleg com a estratègia per resoldre el conflicte polític, i on previsiblement aprovaran que cal un 55% del suport al "sí" en un referèndum per "negociar" la independència.

A hores d'ara hi ha 1.400 militants inscrits al congrés, que s'hauran de traslladar fins a la Fira de Lleida, on durant tot el dissabte es durà a terme la definició del full de ruta dels republicans per als següents anys. Hi haurà intervencions tot el dia. De Junqueras, Rovira, però també del president Pere Aragonès i de Marta Vilalta, portaveu parlamentària. S'esperen missatges clars i directes cap al PSC, amb qui les negociacions per als comptes continuaran el dilluns, però també discursos en els quals es traurà pit sobre la reforma del codi penal impulsada per ERC a través de la negociació amb Pedro Sánchez. La "utilitat" dels republicans allà on tenen presència serà un dels cavalls de batalla de l'argumentari davant les bases, malgrat que la derogació de la sedició i la substitució pels desordres públics no ha convençut bona part de l'independentisme. En aquest sentit, la ponència valora que gràcies a la "força" política d'ERC, per primera vegada el govern espanyol ha reconegut l'existència d'un conflicte polític i s'ha assegut en una taula de negociació. "Els avenços en la desjudicialització del conflicte i en l'agenda antirrepressiva constaten els efectes de la força electoral d'ERC, i per extensió de l'independentisme", manté el text.

Sigui com sigui, l'objectiu dels republicans és definir els passos a seguir, i no hi haurà gaire discussió sobre això. En la ponència política, que ERC va presentar a les bases el mes de desembre, s'hi van presentar 270 esmenes, que es van debatre als congressos territorials i a les assemblees sectorials. La meitat van superar el procés de debat i s'han incorporat al text mitjançant transaccions o bé han quedat acceptades. Només queden, així, dues esmenes vives. La primera fa referència a la via Montenegro: el text proposat per la direcció apostava per fixar les condicions d'un referèndum que permeti negociar la independència, que passaven per un mínim de participació del 50% i del 55% a favor del "sí". L'esmena viva vol mantenir l'exemple del país balcànic, però sense fer-ne menció explícita, i parlant senzillament d'"exemples internacionals". La segona i última esmena viva és sobre l'estratègia de reforçament del republicanisme en els diferents territoris. 

Fronts amplis i complicitats internacionals

Pel que fa a les esmenes incorporades en el text que es votarà aquest dissabte, se centren a reforçar aspectes com la defensa dels drets LGTBI i de les dones. També hi ha aportacions per reforçar la defensa dels drets del treball i la seva importància en el bastiment de majories socials partidàries de l'autodeterminació. Un altre àmbit en què el text ha incorporat aportacions destacades és en el vessant ambiental: el desenvolupament sostenible amb el reforçament de la mobilitat tenint en compte el context de crisi climàtica -un element que entra en contradicció absoluta amb la cessió sobre el Quart Cinturó- i en segon lloc la defensa dels drets dels animals. Pel que fa al conflicte polític, els debats han propiciat la incorporació d'esmenes per reforçar la necessitat de construir fronts amplis en favor del dret a l'autodeterminació per seguir augmentant la majoria independentista, o la necessitat d'augmentar les complicitats internacionals.

Els republicans també debatran en aquest congrés, que començarà a les nou i acabarà cap a les sis de la tarda, la ponència estatutària, que regula el funcionament intern del partit. Es debatrà durant el matí, i en ella s'han transaccionat gairebé una vintena d'esmenes, la majoria d'elles per millorar la representació territorial del consell nacional del partit així com reforçar la representativitat de les assemblees de dones. El text que proposen els de Junqueras manté l'estructura i essència de la darrera versió dels estatuts d'ERC aprovats al congrés de 2019, que incorporen mesures per avançar en la seguretat jurídica del funcionament de l'organització, més claredat en la interpretació, o enfortint el vessant d'ètica. També en aquella reforma es va fer una modificació per no limitar els mandats de la presidència i la secretària general, una modificació feta ad hoc pels casos de repressió que han colpejat directament Junqueras i Rovira pels preparatius del referèndum.

Amb aquesta jornada, a la qual la cúpula assistirà tranquil·la amb el convenciment que les bases confien en les decisions de la direcció, els republicans mostraran múscul tot i el desgast que suposa la incertesa del futur a la Generalitat per la debilitat parlamentària que suposa executar amb només 33 diputats. Sigui com sigui, el missatge intern serà optimista, i s'apel·larà a la responsabilitat de les altres parts, en referència al PSC i Junts. També s'intentarà posar un punt de partida a la cursa per a les eleccions municipals on ERC vol guanyar presència a l'àrea metropolitana, revalidar a capitals de província i fer Ernest Maragall alcalde de Barcelona.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor