29
de gener
del
2023
Actualitzat
el
30
de gener
a les
14:09h
Un 10% dels nens viu a casa episodis de violència masclista. És una de les dades del projecte "SomAquí!", elaborat pel grup de recerca d'Infància, Joventut i Comunitat Liberi, de la Universitat de Girona (UdG), amb el suport de l’Observatori Social de Fundació la Caixa. Es va presentar dijous al Palau Macaya. De fet, va ser guanyador de la convocatòria Social Research Call 2020 que organitza la fundació.
El treball, dirigit per la catedràtica de Psicologia Social de la UdG Carme Montserrat, analitza la detecció de la violència masclista des de la perspectiva dels infants i ha comptat també amb la col·laboració dels departaments de Drets Socials i d'Educació. Carme Montserrat, amb una experiència de tretze anys treballant en la protecció a la infància i adolescència a l'Ajuntament de Barcelona i cinc anys com a mestre de primària, coneix el terreny i aporta reflexions interessants sobre què es pot fer des de l'escola.
- Expliqui'ns què és "SomAquí!".
- El projecte són els nens i nenes que diuen "Som aquí!". Si parlem de violència masclista, som aquí també i podem col·laborar en una recerca parlant de temes delicats perquè ens afecta. I és així, la violència masclista que passa a les llars afecta les criatures. Vam començar anant als municipis que tenen consell d'infants i preguntant quins nens que en formàvem part volien col·laborar amb la recerca. A Figueres, Vic, Palau d'Anglesola, Tortosa i Girona. Vam començar a construir un qüestionari amb ells i el vam passar a una mostra representativa, aleatòria, que van contestar 3.654 alumnes entre quart de primària i quart d'ESO.
- I què us han dit?
- Que un 10% afirma que han vist violència a casa, que ells voldrien ajudar davant d'aquestes situacions i que el principal obstacle que veuen és la por. Por que se li faci més mal a la mare, por que se'ls faci mal a ells. Però un obstacle és també que no saben a qui explicar-ho. I quan els preguntes a qui ho explicarien si poguessin, apareix la policia, en primer lloc, i després una persona de confiança. I aquí és on podem situar bé l'escola. Perquè n'hi ha que diuen que pensen en la policia, però no saben si s'atrevirien a anar-hi sols, i per això ho haurien d'haver explicat a algú de confiança.
- Algú de l'escola?
- Per això el model d'actuació que nosaltres presentem diu que els nens han de triar aquesta persona dins del centre escolar. La llei espanyola 8/21 de combat contra la violència a la infància ja parla d'un coordinador de protecció i benestar que hi entengui. Però els centres què ens diuen? Que els falta formació. Formació de com tractar la violència masclista a les escoles en totes les formes, no només la física o la sexual, sinó també la psicològica, la vicària, l'econòmica. I formació sobre com actuar quan un nen et diu que té un problema a casa. I després formació sobre com articular a la xarxa de serveis l'ajuda als nens i nenes, i a les seves mares.
- Amb quants centres escolars heu treballat?
- En 106 i 3.654 nens. Un 50% de primària i un 50% de secundària.
- Durant quant de temps?
- Del 2021 i 2022, dos anys.
- Quines conclusions n'han extret?
- Una molt clara és que hem de poder formar els mestres. Si els demanem que tractin
aquest tema, l'han de saber tractar. Dos, els hem de formar perquè puguin saber escoltar els nens i nenes en un espai de confidència. Molts ens diuen que no saben què dir davant d'una situació així. I una tercera és que hem de saber com articular l'ajuda amb els serveis socials. Per això hem presentat un manual d'actuació.
- L'escola és la primera trinxera en aquesta lluita contra la violència masclista?
- Molts nens es troben que si a casa no el poden ajudar perquè és on hi ha el problema, com a nen només té l'escola per demanar ajuda. No té un altre lloc. També pot haver-hi algun centre esportiu on vagi, però no hi anirà cada dia. Els serveis socials no sap on són. I, per tant, l'escola ha de tenir un paper principal i els nens ens ho diuen. Per tant, hem de formar els mestres perquè puguin donar resposta a aquesta necessitat. L'escola és essencial perquè és on viuen els nens i nenes, i on van tots. Ho poden explicar al psicòleg? Sí, però no tots van al psicòleg.
- Han viscut alguna experiència colpidora?
- No perquè nosaltres hem treballat en població general, no hem anat a buscar les víctimes. Hem treballat amb nens i nenes sense saber si eren víctimes o no. Hem anat a buscar la perspectiva de la infància davant aquest problema.
- I què els ha sorprès més al llarg d'aquest treball?
- La maduresa dels nens i la seva responsabilitat en el compromís i la recerca, amb la seva constància. Són nens d'entre cinquè de primària i quart d'ESO. Els que avui han intervingut en l'acte de presentació són d'entre 11 i 13 anys. Una cosa molt important és escoltar. Hem d'escoltar tothom i això vol dir també escoltar els nens i les nenes, no només el pare i la mare. Si hem de treballar per la infància, hem de treballar amb la infància.
- La violència masclista es produeix més en uns sectors que uns altres?
- La violència masclista no té classe social, tant es poden trobar dones maltractades a Sarrià com en qualsevol altre lloc. La diferència és que es coneix menys de les dones maltractades a les zones de classe mitjana-alta, on està més amagada. En canvi, ens n'assabentarem més ràpidament en una zona on es viu en situació de pobresa perquè és una població que està molt en contacte amb els serveis socials i tothom ho veu.
- Poden influir patrons culturals?
- És una qüestió molt més global, d'estructures, de patriarcat, del paper de la dona, és una situació d'estructura en què tu utilitzes la violència, que pot ser física, psicològica o d'altres tipus. Però és molt més propici utilitzar la violència en una estructura que ja t'atorga autoritat i poder. Nosaltres no veiem diferències en si els pares són nascuts a l'estranger o no. No hi ha aquí les diferències que la gent es pensa que hi ha. És més visible en unes cultures que en unes altres, però això no vol dir res més. La violència masclista és una qüestió molt transversal, molt de poder, molt d'impulsos. Alguns casos són molt evidents, però d'altres no, hi ha persones que tenen advocats i maneres de protegir-se.
- Tampoc es pot dir que sigui més habitual en unes societats que en unes altres?
- No tenim estadístiques per saber-ho. A l'estat espanyol es comencen a mostrar estadístiques sobre violència masclista el 2003. I de víctimes de nens i nenes, les estadístiques són a partir del 2013. Abans no teníem res. Com podem comparar? Entre el 2003 i el 2022 s'han comptabilitzat 1.182 dones assassinades, i entre el 2013 i el 2022 hi ha hagut 48 infants assassinats i 377 orfes fruit de violència a casa.
- Va treballar durant tretze anys com a professional en el camp de la protecció a la infància i adolescència a l'Ajuntament de Barcelona i cinc anys com a mestre de primària. Què ha après de l'ésser humà en tots aquests anys?
- Que és absolutament divers i heterogeni. I que molt sovint les aparences ens enganyen. Per tant, hem de conèixer bé, hem de poder escoltar. Hem de tenir paciència per conèixer l'ésser humà que tenim davant.
El treball, dirigit per la catedràtica de Psicologia Social de la UdG Carme Montserrat, analitza la detecció de la violència masclista des de la perspectiva dels infants i ha comptat també amb la col·laboració dels departaments de Drets Socials i d'Educació. Carme Montserrat, amb una experiència de tretze anys treballant en la protecció a la infància i adolescència a l'Ajuntament de Barcelona i cinc anys com a mestre de primària, coneix el terreny i aporta reflexions interessants sobre què es pot fer des de l'escola.
- Expliqui'ns què és "SomAquí!".
- El projecte són els nens i nenes que diuen "Som aquí!". Si parlem de violència masclista, som aquí també i podem col·laborar en una recerca parlant de temes delicats perquè ens afecta. I és així, la violència masclista que passa a les llars afecta les criatures. Vam començar anant als municipis que tenen consell d'infants i preguntant quins nens que en formàvem part volien col·laborar amb la recerca. A Figueres, Vic, Palau d'Anglesola, Tortosa i Girona. Vam començar a construir un qüestionari amb ells i el vam passar a una mostra representativa, aleatòria, que van contestar 3.654 alumnes entre quart de primària i quart d'ESO.
- I què us han dit?
- Que un 10% afirma que han vist violència a casa, que ells voldrien ajudar davant d'aquestes situacions i que el principal obstacle que veuen és la por. Por que se li faci més mal a la mare, por que se'ls faci mal a ells. Però un obstacle és també que no saben a qui explicar-ho. I quan els preguntes a qui ho explicarien si poguessin, apareix la policia, en primer lloc, i després una persona de confiança. I aquí és on podem situar bé l'escola. Perquè n'hi ha que diuen que pensen en la policia, però no saben si s'atrevirien a anar-hi sols, i per això ho haurien d'haver explicat a algú de confiança.
"Ens assabentarem més ràpidament de casos de violència en barris en situació de pobresa perquè és una població que està molt en contacte amb els serveis socials i tothom ho veu"
- Algú de l'escola?
- Per això el model d'actuació que nosaltres presentem diu que els nens han de triar aquesta persona dins del centre escolar. La llei espanyola 8/21 de combat contra la violència a la infància ja parla d'un coordinador de protecció i benestar que hi entengui. Però els centres què ens diuen? Que els falta formació. Formació de com tractar la violència masclista a les escoles en totes les formes, no només la física o la sexual, sinó també la psicològica, la vicària, l'econòmica. I formació sobre com actuar quan un nen et diu que té un problema a casa. I després formació sobre com articular a la xarxa de serveis l'ajuda als nens i nenes, i a les seves mares.
- Amb quants centres escolars heu treballat?
- En 106 i 3.654 nens. Un 50% de primària i un 50% de secundària.
- Durant quant de temps?
- Del 2021 i 2022, dos anys.
- Quines conclusions n'han extret?
- Una molt clara és que hem de poder formar els mestres. Si els demanem que tractin
aquest tema, l'han de saber tractar. Dos, els hem de formar perquè puguin saber escoltar els nens i nenes en un espai de confidència. Molts ens diuen que no saben què dir davant d'una situació així. I una tercera és que hem de saber com articular l'ajuda amb els serveis socials. Per això hem presentat un manual d'actuació.
- L'escola és la primera trinxera en aquesta lluita contra la violència masclista?
- Molts nens es troben que si a casa no el poden ajudar perquè és on hi ha el problema, com a nen només té l'escola per demanar ajuda. No té un altre lloc. També pot haver-hi algun centre esportiu on vagi, però no hi anirà cada dia. Els serveis socials no sap on són. I, per tant, l'escola ha de tenir un paper principal i els nens ens ho diuen. Per tant, hem de formar els mestres perquè puguin donar resposta a aquesta necessitat. L'escola és essencial perquè és on viuen els nens i nenes, i on van tots. Ho poden explicar al psicòleg? Sí, però no tots van al psicòleg.
- Han viscut alguna experiència colpidora?
- No perquè nosaltres hem treballat en població general, no hem anat a buscar les víctimes. Hem treballat amb nens i nenes sense saber si eren víctimes o no. Hem anat a buscar la perspectiva de la infància davant aquest problema.
- I què els ha sorprès més al llarg d'aquest treball?
- La maduresa dels nens i la seva responsabilitat en el compromís i la recerca, amb la seva constància. Són nens d'entre cinquè de primària i quart d'ESO. Els que avui han intervingut en l'acte de presentació són d'entre 11 i 13 anys. Una cosa molt important és escoltar. Hem d'escoltar tothom i això vol dir també escoltar els nens i les nenes, no només el pare i la mare. Si hem de treballar per la infància, hem de treballar amb la infància.
- La violència masclista es produeix més en uns sectors que uns altres?
- La violència masclista no té classe social, tant es poden trobar dones maltractades a Sarrià com en qualsevol altre lloc. La diferència és que es coneix menys de les dones maltractades a les zones de classe mitjana-alta, on està més amagada. En canvi, ens n'assabentarem més ràpidament en una zona on es viu en situació de pobresa perquè és una població que està molt en contacte amb els serveis socials i tothom ho veu.
- Poden influir patrons culturals?
- És una qüestió molt més global, d'estructures, de patriarcat, del paper de la dona, és una situació d'estructura en què tu utilitzes la violència, que pot ser física, psicològica o d'altres tipus. Però és molt més propici utilitzar la violència en una estructura que ja t'atorga autoritat i poder. Nosaltres no veiem diferències en si els pares són nascuts a l'estranger o no. No hi ha aquí les diferències que la gent es pensa que hi ha. És més visible en unes cultures que en unes altres, però això no vol dir res més. La violència masclista és una qüestió molt transversal, molt de poder, molt d'impulsos. Alguns casos són molt evidents, però d'altres no, hi ha persones que tenen advocats i maneres de protegir-se.
"L'ésser humà és absolutament divers i molt sovint les aparences enganyen"
- Tampoc es pot dir que sigui més habitual en unes societats que en unes altres?
- No tenim estadístiques per saber-ho. A l'estat espanyol es comencen a mostrar estadístiques sobre violència masclista el 2003. I de víctimes de nens i nenes, les estadístiques són a partir del 2013. Abans no teníem res. Com podem comparar? Entre el 2003 i el 2022 s'han comptabilitzat 1.182 dones assassinades, i entre el 2013 i el 2022 hi ha hagut 48 infants assassinats i 377 orfes fruit de violència a casa.
- Va treballar durant tretze anys com a professional en el camp de la protecció a la infància i adolescència a l'Ajuntament de Barcelona i cinc anys com a mestre de primària. Què ha après de l'ésser humà en tots aquests anys?
- Que és absolutament divers i heterogeni. I que molt sovint les aparences ens enganyen. Per tant, hem de conèixer bé, hem de poder escoltar. Hem de tenir paciència per conèixer l'ésser humà que tenim davant.